Suau, com de cotó fluix, l'amor pacient.
Comprensiu, amb totes les giragonses.
Amb bells estels,
lluint en els moments més especials.
Amb l'encant de les fulles seques,
quan embellim el passat
filant i trenant, com randes,
els fils daurats del futur.
Com un núvol blanc, l'amor,
lluminós,
difumina clarors confoses
i busca per sempre
camins i estels.
Com a l'amant,fa ganes d'abraçar el nuvol blanc de cotó. Com de l'amor, cal gaudir de la didorta mentre duren les flors.
ResponEliminaNo coneixia la planta i és espectacular!!
És una planta que jomhe descobert aquest final de tardor passada i això que un cop descoberta l'he vist a molts llocs on ja hi havia passat molts cops. A vegades no mirem prou, i el dia que mirem, descobrim!
EliminaAquest cotó fluix guareix les ferides internes.
ResponEliminaS'endinsa pels laberints del nostre pensament.
Cotó màgic, doncs... guarir les ferides dels nostres laberints del pensament no és cap cosa fàcil!
EliminaA la primavera hi ha flors precioses , però a la tardor i a l'hivern, la natura ens regala autèntiques filigranes, que alguna vegada he vist al bosc...Sembla que les fades a les nits fredes, sota la lluna o els estels, es dediquin a fer punta al coixí, perquè ens en podem enamorar!!!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Filigranes és una paraula que li escau molt a aquesta planta, és la impressió que dóna. M'ha agradat descobrir-la.
EliminaQuina planta més curiosa, no la coneixia. Gràcies per donar-la a conèixer.
ResponEliminaJo l'he vista al Pirineu, i com que l'he descobert fa poc (i el nom el sé gràcies al Joan Rodó i els seus blogs de fotografua) no sé si es veu a altres llocs de menys altitud. No t'ho sabria dir...
Eliminajo tampoc coneixia la planta , nom curiós, m'agrada la comparació entre l'amor pacient i el cotó fluix !
ResponEliminaGràcies, Elfree, descobrir és agradable, plantes i noms de plantes...
EliminaMai no he vist una planteta com aquesta, en ben curiosa i bonica!
ResponEliminaEl poema que li has dedicat també és preciós, Carme!
Moltes gràcies, Glòria!!!
EliminaNo m'hi havia fixat mai en aquestes flors. Em semblen anís estrellat i són molt boniques dins del seu núvol de gerlanda.
ResponEliminaDoncs jo tot just m'hi he fixat ara... després de tants anys de passar pels mateixos llocs...
EliminaQuina mena de planta tan curiosa i bonica, Carme! No crec haver-ne vist mai cap. Però les imatges són encantadores i els teus versos li confereixen un doble encant, el de la metàfora.
ResponEliminaJo l'he vist a Camprodon, però estic segura que en alçades similars, n'hi deu haver a molts llocs, era a finals, finals de tardor, quan estava així.
EliminaNo l'havia vist mai, aquesta planta! però és planta o arbre? no em queda clar. M'ha fascinat. Veig que l'has vist al Pirineu, aviam si la veig algun dia!
ResponEliminaÉs una planta enfiladissa, no és un arbre, però pot tenir un tronc bastant gruixut. Aquesta la vaig veure en una tanca, a la vora d'un camí.
EliminaÉs ben exòtica, estètica, inspiradora!
ResponElimina