divendres, 6 de gener de 2017

Didorta: flors de núvols, cotò fluix i randes



Suau, com de cotó fluix, l'amor pacient.
Comprensiu, amb totes les giragonses.
Amb bells estels, 
lluint en  els moments més especials.



Amb l'encant de les fulles seques,
quan embellim el passat
filant i trenant, com randes, 
els fils daurats del  futur.



Com un núvol blanc, l'amor,
lluminós, 
difumina clarors confoses
i busca per sempre
camins i estels.

19 comentaris:

  1. Com a l'amant,fa ganes d'abraçar el nuvol blanc de cotó. Com de l'amor, cal gaudir de la didorta mentre duren les flors.
    No coneixia la planta i és espectacular!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una planta que jomhe descobert aquest final de tardor passada i això que un cop descoberta l'he vist a molts llocs on ja hi havia passat molts cops. A vegades no mirem prou, i el dia que mirem, descobrim!

      Elimina
  2. Aquest cotó fluix guareix les ferides internes.
    S'endinsa pels laberints del nostre pensament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cotó màgic, doncs... guarir les ferides dels nostres laberints del pensament no és cap cosa fàcil!

      Elimina
  3. A la primavera hi ha flors precioses , però a la tardor i a l'hivern, la natura ens regala autèntiques filigranes, que alguna vegada he vist al bosc...Sembla que les fades a les nits fredes, sota la lluna o els estels, es dediquin a fer punta al coixí, perquè ens en podem enamorar!!!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Filigranes és una paraula que li escau molt a aquesta planta, és la impressió que dóna. M'ha agradat descobrir-la.

      Elimina
  4. Quina planta més curiosa, no la coneixia. Gràcies per donar-la a conèixer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo l'he vista al Pirineu, i com que l'he descobert fa poc (i el nom el sé gràcies al Joan Rodó i els seus blogs de fotografua) no sé si es veu a altres llocs de menys altitud. No t'ho sabria dir...

      Elimina
  5. jo tampoc coneixia la planta , nom curiós, m'agrada la comparació entre l'amor pacient i el cotó fluix !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree, descobrir és agradable, plantes i noms de plantes...

      Elimina
  6. Mai no he vist una planteta com aquesta, en ben curiosa i bonica!
    El poema que li has dedicat també és preciós, Carme!

    ResponElimina
  7. No m'hi havia fixat mai en aquestes flors. Em semblen anís estrellat i són molt boniques dins del seu núvol de gerlanda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo tot just m'hi he fixat ara... després de tants anys de passar pels mateixos llocs...

      Elimina
  8. Quina mena de planta tan curiosa i bonica, Carme! No crec haver-ne vist mai cap. Però les imatges són encantadores i els teus versos li confereixen un doble encant, el de la metàfora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo l'he vist a Camprodon, però estic segura que en alçades similars, n'hi deu haver a molts llocs, era a finals, finals de tardor, quan estava així.

      Elimina
  9. No l'havia vist mai, aquesta planta! però és planta o arbre? no em queda clar. M'ha fascinat. Veig que l'has vist al Pirineu, aviam si la veig algun dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una planta enfiladissa, no és un arbre, però pot tenir un tronc bastant gruixut. Aquesta la vaig veure en una tanca, a la vora d'un camí.

      Elimina
  10. És ben exòtica, estètica, inspiradora!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari