divendres, 13 de gener del 2017

Vespre o alba...

Em vaig pensar que era una fotografia del principi de la nit,  em vaig enamorar d'aquesta imatge i em van venir uns versos al cap. Després, la Consol en va dir que era de matinada i he fet un poema paral·lel, com una mena de mirall, o de reflex.
Una foto de la Consol d'Hora Blava

Quin foscant, 
quan ve la nit 
i encara és minsa 
com si no hagués acabat 
d'obrir les ales. 
Quin foscant més bell, 
que es beu la llum 
amb tanta placidesa. 
Damunt de l'aigua, 
rissos de claror encara bateguen.


Quin clarejar
quan neix el dia
i encara és xic
mentre la nit romanceja
la seva fosca per tot el bosc.
Quin albada més bella,
que adolla llum
amb serena lentitud.
Damunt de l'aigua,
la blanca claror de l'alba s'emmiralla.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

18 comentaris:

  1. Consol13 de gener del 2017, a les 9:10

    M'agraden molt els teus versos, Carme. El capvespre i la matinada són espais de traspàs que ens encomanen sentiments de nostàlgia i esperança, i ambdós es complementen. Molt bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas13 de gener del 2017, a les 23:29

      Moltes gràcies, Consol! Realment són dos moments que tenen coses en comú, malgrat la seva diferència fonamental.

      Elimina
  2. xavier pujol13 de gener del 2017, a les 10:09

    Dic el mateix que l'autora de la foto. Tots dos versos són molt encertats per descriure dos moments sublims.

    ResponElimina
  3. Pons13 de gener del 2017, a les 13:25

    El que està clar es que al migdia no es.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas13 de gener del 2017, a les 23:40

      Ni que sigui excepcionalment, estem totalment d'acord, pons!!! ;D

      Elimina
  4. Oliva13 de gener del 2017, a les 13:58

    ALBADA...VESPREDA...MAGIA DE LA VIDA QUE CADA DIA COMENÇA I ACABA.

    ResponElimina
  5. Sergi13 de gener del 2017, a les 14:59

    Que ben trobat, talment com un mirall. Cada poema es mira en l'altre.

    ResponElimina
  6. Assumpta13 de gener del 2017, a les 21:10

    És com un exercici d'escriure bé... saber trobar les paraules per expressar dues coses contràries i que, en ambdós casos siguin tan boniques :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas14 de gener del 2017, a les 1:27

      Aixï m'ho vaog prendre, com un exercici...
      Gràcies, Assumpta!!!

      Elimina
  7. Assumpta13 de gener del 2017, a les 21:11

    Ah! A mi també em passa sempre. Davant d'una foto mai sé dir si neix el dia o neix la nit... ;-)

    ResponElimina
  8. M. Roser13 de gener del 2017, a les 21:36

    Darrerament he vist moltes fotos que no et deixen clar si és la matinada o el capvespre...Però tan és, els dos moments són igual de màgics! Els dos poemes estan a l'alçada de la foto!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas14 de gener del 2017, a les 2:05

      És difícil que quedi clar, em sembla... gràcies M Roser! Bona nit!

      Elimina
  9. Helena Bonals15 de gener del 2017, a les 19:06

    Poemes mirall entre ells, basats en una imatge reflex.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Creative Commons License
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari

Joc de El gabinet del Doctor Caligari