Una visió ben maca de l'escala, tot i que no sigui el millor punt d'accés.
No, no cal pujar per mitja escala, ni haver de saltar la barana... sembla evident, però a vegades a la vida ens entestem en fer les coses de la manera més complicada.
A vegades ens escapem tant de les complicacions que ens quedem de simples observadors.
Doneu la volta, una mica cap a la dreta i podreu pujar pel primer graó.
Ens trobem a dalt?
Fins ara.... :-)
ResponEliminaJo de petita hagués pujat l'escala per fora, mig penjada, ara ja dono la volta.
Fins ara... :)
EliminaI jo segurament també...
Sí, jo com la Carme Quadern de mots, o semblant. De petit hauria pujat amb quatre gambades. Però ara no. Ara ja n'he après. Primer miro si hi ha ascensor, i després...
ResponEliminaDesprés... Després!
Ja anem posant seny i mandra... :)
EliminaTrobem-nos a mitja escala, millor. Meitat d'esforç pels dos, i abans ens podrem fer una abraçada.
ResponEliminaQue maco que ets, XeXu... abraçada a mitja escala, doncs! :)
Eliminade vegades val la pena una llarga xerrada mentre seiem al primer graó, no té res trobar-se a dalt si no hem començat amb bon peu.
ResponEliminaA quina hora quedem? és per arribar amb les cerveses fresquetes....
:) a mi una bona xerrada m'agrada fins i tot al primer graó... potser aleshores ja no cal ni pujar, bé fins a mitja escala a buscar en XeXu i ens muntem la festa a baix...
EliminaBon dia Carme,
ResponEliminaD'anar pujant per on no toca n'anem aprenent. Amb cops a les cames i algun canell regirat, acabem entenent que sovint el trajecte que sembla més llarg és finalment el més adequat.
Ara bé, si cal, sinó queda més opció, si és necessari, ens complicarem i pujarem per on hi hagi pas, encara que costi. Mentre no sigui impossible.
I segur, segur que ens trobem a dalt.
De fet, mentre pujo, et vaig notant en cada esglaó.
Quan t'he llegit avui, m'han vingut paraules teves de fa un temps, quan
masses vegades no només intentava passar per on no toca sinó que ho pretenia fer amb els ulls tancats i cap per avall.
:) em fas somriure Mònica... i amb el somriure més gran de tots, ens trobarem a dalt... si m'esperes... potser podré pujar amb tu (de cap per avall, no, eh?)
EliminaEm costa una mica pujar escales, però com que sé que et trobaré a dalt, encara que trigui, hi pujaré.
ResponEliminaUna abraçada, preciosa!
Pilar, ens muntarem la trobada a baix, si cal... no t'ho posarem difícil, perquè et trobo a faltar pels blogs i s'ha d'aprofitar les ocasions.
EliminaUna abraçada immensa!!!
L'escala és un dels meus temes preferits. La mesura humana davant una alçada.
ResponEliminaLa mesura humana i la resposta humana... buscant solucions. :) m'agraden els escales.
EliminaPasseu, passeu primer, que jo vaig una mica coixa i prefereixo pujar l'última... ep! però guardeu-me galetes d'aquestes de la CARME, eh! ;-))
ResponEliminaM'agrada moltíssim aquesta escala!!
Mira, hem pensat que farem la festa a baix i que xerrarem asseguts al primer graó... I et guardarem galetes!!!
EliminaIupiiiiiiiiii :-)))
EliminaA vegades mos entestam a complicar-nos la vida o bé a fer-la més emocionant? Potser el camí complicat, i no el recte o fàcil,mos dugui fins a on volem anar :)
ResponEliminaComplicar-nos o fer-la més emocionant, a vegades va junt. A vegades, no. Cadascú pot triar allà on vol anar i també el camí, per descomptat, però cada cosa té el seu preu i el seu desgast...
EliminaAleshores, on hem quedat?, que ja em canse de tant pujar i baixar.
ResponEliminaJp, ja que puges i baixes tant, aprofita els viatges i vés baixant tot el que hem pujat per la festa, cap baix altre cop!!! Ni un viatge més de buit, eh?
EliminaNo és molt empinada, oi? Encara porto les nafres als genolls de l'última caiguda...
ResponEliminaaaaah que ens quedem a baix? millor, tot i que amb tanta colla l'escaló serà una mica petit, no et sembla? :)
M'agraden molt les escales, tenen misteri i perill!! jejjej
Aferradetes i bona tarda.
Hi ha un replà ben gran i quan Jp, acabi de baixar totes els cadires, hi haurà lloc per a tots... :)
EliminaBona nit, preciosa!!!
Ehem... baixant escales jo tinc la tendència, a vegades, de saltar els darrers graons per sobre la barana... Ja ho sé! No em renyis! Un dia prendré mal!
ResponEliminaA la teva edat i amb la teva forma física, encara es pot fer això... si ho fes jo seria l'última cosa que faria i no val la pena. Aprofita mentre puguis i mentre en tinguis ganes. :D
EliminaLes escales ens porten d'un nivell a un altre i a vegades el temps s'escola mentres decidim si serà bo o no fer un pas per pujar-les.
ResponEliminaCom que ens hem ajuntat molta colla, no ens caldrà ni pujar, ens muntem la festa a baix!!! :)
EliminaI si provem de baixar-les relliscant per la barana? De vegades és divertit fer una miqueta el trapella...
ResponEliminaI demà, el gran dia...
Petonets trapelles.
Encara no... demà tot just el primer dia, el 13, sí que serà el gran dia...
EliminaCada graó ens porta allí on volem arribar. De vegades no hi ha pressa, de vegades molta. Però sempre amunt, sense parar.
ResponEliminaBona escala d’amistat.
Abraçades, Carme.
L'amistat que no falti... que no falti...
EliminaAbraçades.
Cada graó que pugem, amb esforç, una passa més cap als nostres somnis.
ResponEliminaDoncs, mirem-ho així i l'esforç estarà ben recompensat.
EliminaEns trobem a dalt al replà ?
ResponEliminaPep... ara hem desplaçat la festa cap a baix... ens trobem a dalt, ens fem una abraçada i m'ajudes a baixar cadires? ;)
EliminaAllà t'hi espero! Ah, no, calla, m'esperes tu que hi has arribat abans, jo faig una mica tard :O
ResponEliminaUi, i ara me n'adono que de fet ja sou a baix, hehe...!
Elimina