Col·lecció de moments: Marina

dilluns, 6 de maig del 2013

Marina

inspirat en una foto de la Consol

Els colors se'm revolten

i se m'escapen mar enllà.

Me'ls miro i s'allunyen

a vegades tornen,

però cal esperar-los.

25 comentaris:

Quadern de mots6 de maig del 2013, a les 7:27
Això és la calor que arriba que tot ho desfà.

Bona setmana!!!
ResponElimina
Respostes
Garbí246 de maig del 2013, a les 9:10
és una bona espera, els colors sempre són benvinguts
ResponElimina
Respostes
jpmerch6 de maig del 2013, a les 9:15
A mi se m'escaparen uns colors desguàs de la rentadora enllà, encara no han tornat, però no perd l'esperança.

Bon dia!
ResponElimina
Respostes
sa lluna6 de maig del 2013, a les 9:46
jejjej...que bo en Jp!!

No pateixis Carmeta, ben aviat s'omplirà de colors per tot arreu!!
Tot i que encara no són molt clars, començo a sentir-los en la sang.

Bon dilluns, preciosa!
Bessets.
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca6 de maig del 2013, a les 9:49
Algú diria que no. Que els colors cal anar a cercar-los, per lluny que siguin. Que el temps s'esmuny sense remei i que cal aprofitar-lo més. Però jo diria que l'espera que tu dius també té el seu enccís, i que el paisatge, tal com el tens ara (dolors de barca inclosos), també és de bon mirar, també omple. No ho sé. Jo diria que els colors es fan i es desfan, plens de matisos, i que en algun moment, potser inesperat, es combinen d'una manera ben especial per a nosaltres i poden arribar a produir, així ho entenc jo, un gran efecte, vivíssim en els nostres sentits, com les barques que, pacients, també saben esperar.

ResponElimina
Respostes
mònica6 de maig del 2013, a les 12:57
Bon dia Carme,

El teu dibuix m'ha recordat un racó de Port-lligat, per on entro al mar amb el cayac i m'han vingut ganes de començar la temporada.Ja saps que si t'animes, et porto a fer un passeig qualsevol dia que vulguis.
Ja remo jo i tu vas acollint els colors que segur que s'atapropen.

Els teus colors m'han portat més colors. Dissabte anava per una carretera secundària de la comarca de La Selva interior i era el capvespre i el paisatge no parava de regalar colors i tonalitats.
Vaig pensar en tu mentre conduïa i em vaig dir: si la Carme fos ara aquí s'emportaria tots aquest colors i en faria un dels seus dibuixos.

Els colors són a tot arreu, uns venen, altres marxen, alguns s'escapen i es perden. Potser els que vaig veure jo dissabte et buscaven a tu i s'havien despistat. Si els torno a veure, els donaré noticies teves.
I els que trobi en el mar, te'ls faré arribar, d'una manera o d'una altra.
ResponElimina
Respostes
novesflors6 de maig del 2013, a les 14:27
Una marina molt alegre, amb aquesta varietat cromàtica tan acollidora.
ResponElimina
Respostes
Sebastià Martori6 de maig del 2013, a les 19:23
Potser tornen per Nadal, com els turrons...
ResponElimina
Respostes
montse6 de maig del 2013, a les 19:23
Colors que dansen units i brillen amb tota la seva força i tonalitat.
ResponElimina
Respostes
Pere6 de maig del 2013, a les 19:46
A la vora del mar la seva immensitat ens atrau i ens crida, a nosaltres, als colors i fins i tot a la llum.
Però aquí, a orient, pel mati ens ho torna ... tot.

Bona nit Carme :)
ResponElimina
Respostes
M. Roser6 de maig del 2013, a les 20:42
Tots no se tan escapat Carmeta, que a les barques se n'hi han quedat uns quants...Una marina molt acolorida, m'agraden aquestes tonalitats i penso que els colors de vegades venen sols, però de vegades, també cal anar-los a buscar...
Petonets mariners.
ResponElimina
Respostes
microfragments6 de maig del 2013, a les 22:49
M'encanta el dibuix, Carme, i els seus colors. Transmet suavitat i calma.

Vicent
ResponElimina
Respostes