dilluns, 6 de maig de 2013

Marina

inspirat en una foto de la Consol

Els  colors  se'm revolten
i se m'escapen mar  enllà.
Me'ls  miro i s'allunyen
a  vegades  tornen, 
però  cal esperar-los.

25 comentaris:

  1. Això és la calor que arriba que tot ho desfà.

    Bona setmana!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser això... caloreta que fa... Bona setmana, carmeta!

      Elimina
  2. és una bona espera, els colors sempre són benvinguts

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades com més els busques menys surten...

      Elimina
  3. A mi se m'escaparen uns colors desguàs de la rentadora enllà, encara no han tornat, però no perd l'esperança.

    Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jp, et retornaran per un altre lloc inesperat... sobretot no esperis davant de la rentadora!!! ;)

      Bon dia, maco!

      Elimina
  4. jejjej...que bo en Jp!!

    No pateixis Carmeta, ben aviat s'omplirà de colors per tot arreu!!
    Tot i que encara no són molt clars, començo a sentir-los en la sang.

    Bon dilluns, preciosa!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un autèntic crack del riures i dels somriures...

      Quina sort, sentir-los a la sang! Bona setmana, bonica!

      Elimina
  5. Algú diria que no. Que els colors cal anar a cercar-los, per lluny que siguin. Que el temps s'esmuny sense remei i que cal aprofitar-lo més. Però jo diria que l'espera que tu dius també té el seu enccís, i que el paisatge, tal com el tens ara (dolors de barca inclosos), també és de bon mirar, també omple. No ho sé. Jo diria que els colors es fan i es desfan, plens de matisos, i que en algun moment, potser inesperat, es combinen d'una manera ben especial per a nosaltres i poden arribar a produir, així ho entenc jo, un gran efecte, vivíssim en els nostres sentits, com les barques que, pacients, també saben esperar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, suposo que tot depèn del moment i que les dues opcions són ben vàlides. Anar-los a buscar per lluny que siguin està prou bé, si sabem que és ben bé això el que volem. I acceptar que els colors són els que són i esperar que tot flueixi seguint el seu propi ritme, i que es vagin fent i desfent, també està bé (dolors de basca inclosos.

      Esperar i acompanyar-se, Jordi, a vegades pot ser fantàstic.

      Elimina
    2. Els colors tornen, amb barca o sense, en el subconscient.

      Elimina
  6. Bon dia Carme,

    El teu dibuix m'ha recordat un racó de Port-lligat, per on entro al mar amb el cayac i m'han vingut ganes de començar la temporada.Ja saps que si t'animes, et porto a fer un passeig qualsevol dia que vulguis.
    Ja remo jo i tu vas acollint els colors que segur que s'atapropen.

    Els teus colors m'han portat més colors. Dissabte anava per una carretera secundària de la comarca de La Selva interior i era el capvespre i el paisatge no parava de regalar colors i tonalitats.
    Vaig pensar en tu mentre conduïa i em vaig dir: si la Carme fos ara aquí s'emportaria tots aquest colors i en faria un dels seus dibuixos.

    Els colors són a tot arreu, uns venen, altres marxen, alguns s'escapen i es perden. Potser els que vaig veure jo dissabte et buscaven a tu i s'havien despistat. Si els torno a veure, els donaré noticies teves.
    I els que trobi en el mar, te'ls faré arribar, d'una manera o d'una altra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Segur que m'arriben els teus colors, Mònica, els del mar i els de la Selva... i de fet, tens raó: són a tot arreu (excepte a la meva pleta, alguns dies) :D

      Gràcies pels ànims i per la col·laboració!!! :)

      Elimina
  7. Una marina molt alegre, amb aquesta varietat cromàtica tan acollidora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dir alegre és mirar-s'ho d'una manera ben positiva... Gràcies, bonica!

      Elimina
  8. Potser tornen per Nadal, com els turrons...

    ResponElimina
  9. Colors que dansen units i brillen amb tota la seva força i tonalitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Una altra de ben positiva... gràcies!

      Elimina
  10. A la vora del mar la seva immensitat ens atrau i ens crida, a nosaltres, als colors i fins i tot a la llum.
    Però aquí, a orient, pel mati ens ho torna ... tot.

    Bona nit Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Afortunats que sou, a mi a vegades no em tornen res... :)

      Bona nit, Pere. :)

      Elimina
  11. Tots no se tan escapat Carmeta, que a les barques se n'hi han quedat uns quants...Una marina molt acolorida, m'agraden aquestes tonalitats i penso que els colors de vegades venen sols, però de vegades, també cal anar-los a buscar...
    Petonets mariners.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica massa acolorida... :) petonets mariners...

      Elimina
  12. M'encanta el dibuix, Carme, i els seus colors. Transmet suavitat i calma.


    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent, gràcies... dóna gust fer-se amb gent tan positiva...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari