diumenge, 30 de juny del 2013

Concert per la llibertat



Una foto  de la Consol  d'Hora Blava

"Tenim un exèrcit. Un exèrcit que fa 300 anys que ens defensa. I gràcies a ell, no hem estat destruïts com a poble. I aquest exèrcit es diu cultura. I els nostres soldats són mestres, actors, escriptors, científics, investigadors...i els milers de milicians voluntaris de la cultura popular de cada poble i de cada barri. I aquest exèrcit està arreu desplegat, a punt i armat arreu dels Països Catalans. I amb aquest exèrcit farem de la nostra nació una terra lliure." 

FRANCESC RIBERA (TITOT)


Una foto  del  Barbollaire

Ahir, una part del nostre exèrcit, (som molts  més)  va  cantar  molt,  va  llegir  poesia,  va  escoltar  poesia,  va  tornar  a cantar,  va  cridar  pacíficament,   va  jugar,  va  estar  unit,  alegre  i combatiu,  amb  el suport  de  gent  d'altres  terres  que   estima  la terra,  la seva  i la nostra.   Va  ser  una festa  pacífica,  feliç  i  reivindicativa...  i  seguirem.    

Em vaig  sentir  feliç,  lliure  d'expressar-me  i  vaig agafar forces  per  seguir  endavant.

43 comentaris:

  1. Hi vas ser, Carme?? Em va semblar veure't a la retransmissió de tv3, només un segon... però potser m'ho vaig imaginar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi era, Yáiza, vaig xalar com feia temps que no sabia fer... va ser unes hores molt i molt engrescadores alegres i divertides.

      No he vist la retransmissió de TV3

      Per cert, d'aquí una estona vinc a Rubí a escoltar la Marina Rossell... :) Un cap de setmana molt músical!

      Elimina
    2. Uau!! Jo ballava gitanes a prop de la Sala... hehehe! Han solapat dos actes molt importants de la Festa Major! Per cert, m'hauràs de dir que t'ha semblat el teloner... diria que algun cop n'he parlat al meu blog i tot. =) (oi tant: http://coses-delavida.blogspot.com/2012/08/a-pastorar-cargols.html)

      Elimina
    3. Ai, i això del concert... van enfocar només un segon una dona de perfil que em vas semblar tu. Clar que només t'he vist en fotos i és fàcil que algú amb el cabell semblant m'hi fes pensar. En tot cas, vaig pensar que et demanaria si hi havies anat... i mira, no ha calgut!

      Elimina
    4. Toca molt bé en Roger Margarit!!! Crec que és un bon músic. Sap estar a l'escenari, comunica bé amb el públic. Quan parla, (que va parlar molt amb el públic) té una veu molt bonica i no sé perquè quan canta l'estrafà una mica... com si la forcés a ser més aguda. Ara el torno a escoltar de l'enllaç del teu blog que m'has deixat... :DD Molt bé, molt bé, el Roger.

      Quan vam sortir de la Sala, ens vam trobar, pel carrer, molta gent que venia del ball de gitanes... es notava pels vestits ;DDD, però a tu no et vaig veure, pels pèls!!!! ;DDD

      Abraçades, Yáiza!

      Elimina
  2. A mi també em va agradar la manera de veure les coses d'en Francesc Ribera. És un país amb un gran potencial humà i ara hem d'ajuntar totes les nostres forces.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo les sapiguem ajuntar, Consol!!!!

      De forces en tenim moltes!!!

      Elimina
  3. Quantes emocions juntes!
    Quina foto més bonica Carme; tenim un bon exèrcit que ens defensa. Quina sort que tenim^-^.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes emocions i molta alegria, Maria!

      Un bon exèrcit, que ens defensa i que no fa mai mal a ningú... quina sort!!!
      Un exèrcit resistent, un exèrcit optimista, un exèrcit disposat a seguir lluitant amb les seves armes: totes les eines culturals que són gairebé infinites.

      Elimina
  4. Aquest és l'exèrcit que els fa més por, el d'una cultura que no poden vèncer per molt que ho provin.
    Jo no hi vaig poder ser al Camp Nou, però si que ho vaig veure per TV3. I si des de casa ja va ser molt emocionant, m'imagino de sobres com us vau sentir els que sí que hi éreu i vau poder aixecar una de les cartolines que van formar aquell mosaic impressionant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) genial, Mc! Tens raó. Ells saben que aquesta és la nostra força i per això ataquen la llengua i la cultura de tots costats...

      Però com va dir en Peret, no tenir res i no tenir terra a l'havana, és també al nostra força.

      Jo crec que formava part de la O :DDDD (de la o de catalonia)

      No hi ha cosa que m'agradi més que compartir i fer coses junts... ahir érem molts compartint i cantant junts... per a mi un gran plaer...

      M'agrada saber que éreu molts més des de casa, compartint també... i us vaig pensar sovint, em deia som molts, però a casa n'hi deu haver molts, molts més...

      Elimina
  5. No vaig ser-hi, però m'hauria agradat ser-hi en aquest concert.
    M'agrada la frase, m'agrada la foto, m'agrada el post...així doncs no puc evitar la temptació de compartir el teu post...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, gràcies, Gabriel, per compartir-lo!!!

      Estic seguríssima que sí, que t'hauria agradat!!!

      Elimina
  6. a mi tambe em van fer esgarrifar aquestes paraules
    em va semblar preciosa la similitut del exercit...presentem armes !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va agradar... armem-nos de cultura i de valor, també!!!!

      Elimina
  7. Sembla que va ser tot un èxit. L'exèrcit de la cultura, així haurien de ser tots, i tots guanyaríem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seguirem amb els nostres exèrcits culturals... fent feina!!! :DDD

      Elimina
  8. Carme! Jo també hi era, amb tota la família, cantant, jugant, cridant, rient, gaudint del magnífic espectacle humà, de tants sentiments resumits en un de sol: LLIBERTAT!

    http://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/concert-llibertat.shtml#/nord/

    Si et busques en aquesta web, et podràs veure en acció!!!

    Petonet independentista!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Judit!!! m'he trobat de seguida!!! Quina ilu!!!

      Elimina
  9. També m'agrada especialment aquest paràgraf, que també el vaig sentir...i m'agrada molt el teu comentari, així que no hi afegeixo res més...
    Va ser un gran crit de llibertat que es va sentir arreu!!!
    Petonets de llibertat, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un crit més!!! I seguirem cridant pacíficament...

      Petonets independents...

      Elimina
  10. Jo vaig seguir-lo des de casa, i també des de la distancia feia esborronar. La frase d'en Titot em va fer molta patxoca en el primer moment, però després no vaig poder evitar de pensar: quina llàstima, que calgui emprar la paraula exèrcit tantes vegades com a símil...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, potser tinguis raó, però en aquest cas em va sembklr molt encertat el símil, perquè això no deixa de ser una lluita, una "guerra" que no combatem de cap més manera que d'aquesta amb resistència pacífica i cultura.

      Una abraçada!!!

      Elimina
  11. Un acte molt emotiu, in situ i des de la distància també. El setiment que portem a dintre és tant gran que encara que hi hagi qui no ho pugui entendre, ens és igual. Tenim clar el que volem i tenim clar que no ens arronsarem. El que no ho vulgui veure així, que s'ho faci mirar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho tenim clar... ho tenim clar i espero que siguem suficients els que ho tenim clar...

      Elimina
  12. Carmeeeeeeeee, jo hi era, i no podia deixar d'emocionar-me; cada actuació, cada vers, cada onada, les cares de la gent, el cor bategant. I plorava, per què? Doncs perquè també pensava en els qui no hi eren, en la llibertat, en les ganes d'arribar a ser un poble sense cadenes; pensava que hi havia gent allí que hauria volgut abraçar però érem tants que no podia ser...
    Uix, el meu carpe diem, hi ha una mica de tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara vaig pitant cap al teu Carpe Diem, que ja he vist a la barra lateral.

      Jo pensava... de tanta gent que hi ha en dec conèixer uns quants, potser centenars i tot... :) i sí, en coneixia un munt!!!

      Una abraçada ben forta, m'agradaria un dia fer-la de veritat... :)

      Elimina
  13. Un esdeveniment per recordar sempre.
    Cada dia estem una miqueta més a prop d'aconseguir-ho.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçada Marion, no s'oblidarà fàcilment, no. Tota la vida pensarem, nosaltres hi érem, allà o a casa, veient-ho, no importa!!!

      Elimina
  14. També hi era! i molt ben acompanyada...i super emocionada pel que vaig viure, un clam pacífic i històric!. El parlament que has recordat, em va agradar especialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Audrey, va ser molt molt intens... tantes hores d'intensitat punta, sembla impossible, però van ser-hi. Vaig passar-m'ho molt i molt bé.

      Elimina
  15. Eiii! Ja veig que has vist que jo també vaig ser!

    Estic d'acord amb Titot i crec que algun cop ho he escrit. A Espanya, als seus polítics, els hi fa més por la intel.ligència que la violència.
    La segona saben com tractar-la. Són un país de conqueridors: asteques, maies, moriscos, jueus... catalans...

    La primera els pot. No saben com agafar-la. sols s'ha de veure les declaracions de la Malicia, Alberto i Pedro (Navarro)...

    Estan acollonits per por de quedar-se sense la sopa diaria (i qui diu sopa...)

    En fi un petonet ben dolç, carinyo (i lliure i indenpendent i...)
    ;¬)**********

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! els de Flickr sempre es xiven... :DDD

      Està clar... claríssim, per això aquests exèrcit nostre és invencible des de fa 300 anys, malgrat totes les guerres, batalles i joc brut en forma de lleis.

      Petonassos, barbo!!!

      Elimina
  16. Em va agradar molt el parlament de Titot, a qui, a més, respecto moltíssim des que es va atrevir a musicar i cantar, molt bé, Guillem de Berguedà.

    ResponElimina
  17. Des de casa tossudament mirant i xalant del concert.

    ResponElimina
  18. Des de casa, amb emoció, també el vaig seguir ;-))

    Et vaig estar buscant entre el públic hehe a tu i a la meva representació familiar ;-))

    Gràcies, CARME, per aquest post!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho he dit molts cops, ja, i no vull ser pesada, però vaig pensar en vosaltres, en tanta gent que éreu a casa, però que també
      éreu allà. M'il·lusionava saber que érem molts més encara...

      Gràcies a tu, per ser-hi i per compartir-lo, Assumpta!!! Seguirem sent soldats d'aquests exèrcit pacífic i genial. Cadascú des del seu lloc i des del seu poble o barri.

      Érem allà, entrant, sortint, (campanya de recollida d'aliments al mateix temps... les caixes contenidors desbordades de tot el que s'havia portat) cantant, jugant, cap desordre, cap sortida de to... em sento orgullosa de la gent del meu país. L'exèrcit més solidari i més pacífic que mai ha existit.


      Elimina
  19. Va ser tot una demostració de solidaritat, de LLIBERTAT amb lletres ben grans, de ganes, de moltes ganes de fer-ho bé.
    Com saps, jo volia ser-hi, però aquest cop ni el cos ni el cap no varen poder. Ara ho veig des dels vostres posts i m'emociono.

    Gràcies, sempre endavant!!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les illes van estar ben representades i molt ben representades... us vaig tenir al cor, tots els que haguéssiu volgut ser-hi i no hi éreu... éreu amb mi.

      Sempre endavant, lluneta. Una abraçada immensa.

      Elimina
  20. Avui, mon pare, dinant i explicant-m'ho, ell que mai s'ho va arribar a creure, em diu "sembla que si, que això va de debò, que estem treballant-hi" i se li ha il·luminat la cara. Una cara d'esperança.

    A casa mai vam ser independentistes, només ma germana. Xò cada vegada ens encoratgem més i més.

    D'aquest concert només em sap greu que no hi anéssin els grups actuals. Entenc la importància de la generació de la nova cançó que tant va lluitar per la llibertat. Però la tasca dels grups actuals també és ben important. Avui m'han explicat que es rumoreja que les discogràfiques han pressionat molt i molt perquè no hi anéssin. L'exèrcit té moltes batalles per endavant.

    I mentretant, jo era amb una colla de marrecs, de soldats, en unes colònies musicals, aprenent la cantata de la Història de Catalunya. Una delícia, un futur i un present molt i molt engrescador!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sembla que hi ha hagut moltes pressions, sobretot a algunes persones. No sé ben bé ni com, però jo també ho he sentit a dir.

      Jo també estic il·lusionada, tot i que sé que serà difícil, però sembla que cada cop som més els que ho volem. M'alegro que us hi encoratgeu vosaltres també...

      Aquesta soldadets cantaires també faran feina, també!!! :) I tu també ets una part important d'aquest exèrcit de la cultura.

      Gràcies, rits, per aquest comentari tant bonic!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari