divendres, 3 de maig de 2013

Si fossis un arbre - 2

D'una foto de la Consol
Xiprer

Si  fossis  un arbre  series  un xiprer.

Un xiprer com a signe  d'acollida...

Podries  viure vora  un mas  o vora  una ermita,  per  acollir qui  vingués, però  també per  buscar  companyia.

O  podries  viure  en les  tanques  que  protegeixen els  camps  de la tramuntana.  Un xiprer  protector,  que  pot  arrecerar  tempestes  si  s'acompanya  d'altres xiprers  protectors  i fan pinya  i es  donen força.

Un xiprer  fort  de  fonaments  i arrels  i  flexible  en les  branques  més  altes.  Que  s'adapta  a la vida  i  a l'aire  i al sol,  tal com li ve.

Si fossis  un xiprer  series  un bell  xiprer.


1.- Encara no ha començat  el joc  d'endevinar.  Per  ara  és  pur  vici de si fossis...
2.- El joc  A:  el dimecres  dia 8
3.- El  joc  B:  el dilluns  dia 13.  Endevins i endevines  poseu-vos a  punt.

51 comentaris:

  1. Llàstima que xiprer no sigui femení, hagués estat més adequat.

    ResponElimina
  2. tots ens anem fent flexibles amb el que ens envolta per conservar la nostre enteresa

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pas tots, però la majoria sí! Quin remei ens queda, Joan!

      Elimina
  3. Afegeixo a la meva llista d'incapacitats això d'encertar 'si fossis...'. Ja hi tenia reconèixer persones en les seves fotos d'infància i encertar personatges dels quals se'm mostra una petita porció de la cara. Ara reconec que això d'encertar 'si fossis...' tampoc està fet per mi...

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, és que aquests no són d'encertar... ni de blocaires, aquests són pura addicció per part meva... li he trobat el gust.

      Els d'endevinar sortiran en dues tongades. El dia 8 els primers, per entrenament: 6 o 7 Si fossis, d'una llisteta de 6 o 7 blocaires concrets que s'anomenaran en el mateix post. I els dia 13 els 20 Si fossis dels 20 blocaires que s'hi han apuntat. La festa grossa. :) Una mica més difícil però no pas impossible.

      Jo amb les fotos, i els els dos casos que esmentes també sóc un desastre absolut, o sigui que t'entenc molt bé...

      Elimina
  4. Si fossis un arbre,series un cirerer florit, decorat de penjolls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un cireres florit és un gran elogi, Montse! :)

      Elimina
  5. Així com ho has dit, si fos un arbre seria un xiprer!!
    Un petit secret en veu alta ... reconec a unes quantes personetes en aquest xiprer. ;)

    Molt bon dia, preciosa!!
    Bessets assolellats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro molt que coneguis persones com aquest xiprer, persones com l'amiga que m'ha inspirat aquest escrit. És una sort, conèixer-les.

      Molt bona tarda, bonica, i bon cap de setmana. Abraçadetes dolces.

      Elimina
  6. M'he perdut molts "Si fossis"?? Ai, aiiiii, me'n vaig a donar un tomb pels posts antics!

    Aquest és molt maco, per cert!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba, que aquests no són els d'endevinar... El joc A el dia 8 i el Joc bé el dia 13... encara hi ets a temps!!!

      Gràcies.

      Elimina
  7. Si fos un xipre, triaria estar arrelada a tu, que series la meva terra.
    Extendria, fer-mes, les meves arrels dins teu, i aquest seria el secret de la meva fortalesa.
    I en la part més alta, deixaria que el vent, i la pluja em belluguessin i que el sol m'escalfés.
    I t'explicaria les històries d'aquells que vinguessin a buscar recer entre el meu tronc i la teva base.
    I tu m'escoltaries, com sempre fas.

    Ets un regal Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mònica, i tu un altre regal... és bo sentir-se arrelada i és bo sentir-se terra...

      Una abraçada immensa.

      Elimina
  8. Els xiprers són un dels meus arbres preferits!

    Sols o en companyia, sempre mirant el cel, sempre donant pau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Donant pau, m'agrada la teva descripció!

      Elimina
  9. Jo crec en els xiprers de Van Gogh sobretot, que són com foc.

    ResponElimina
  10. M'agraden molt els teus dibuixos, Carme. Aquest l'he reconegut abans de veure el peu de foto. Trobo que tens un estil que sap plasmar molt bé allò que és essencial.
    Els xiprers tenen una gran càrrega simbòlica i això, ben pensat, és curiós. Potser té una màgia especial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He pescat quatre fotos del teu blog, Consol, però ho vaig fer en un dia no gaire inspirat en els colors, ja les veuràs... ara les hauria de repetir les quatre per millorar-les. Hi ha dies que sembla que els colors em girin l'esquena... :)

      Elimina
  11. Els xiprers , donen la benvinguda, per això n'hi ha a les masies i als cementiris...

    Jo, aquest si fossis...el relacionaria amb un parell de blocaires. És un secret, he, he...

    Petonets de cap de setmana, Carmeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla un bon senyal i un signe d'esperança que tothom hi reconegui algú. Hi ha persones maques, oi? I blocaires també!

      Elimina
  12. el xipres forma part del meu paisatge cotidià
    m'agraden veurels apinyadets ballant a ritme de tramuntana
    (mai saps si son ells que al moures fan el vent o es el vent qui els fa ballar)

    precios dibuix, com sempre

    petonets verds, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah! són ells que fan el vent? Trapelles i jo que em pensava que ells només ballaven... :D

      Elimina
  13. M'agraden molt els xipres, són magestuosos, a més, a l'antiga Roma, tenir 3 xipressos a la porta de casa significava que donaves la benvinguda als hostes.
    Però si jo fos un arbre, voldria ser una olivera perquè viuen molts anys o una sequoia, perquè són els més alts i ho veuria tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden, molt, una ermita o una casa amb un xiprer té una altra dimensió que la fa molt més bonica.

      Si fossis un arbre series una olivera, segur! :D

      Elimina
  14. Jo sóc un enamorat dels arbres, del més petit, petit, al més gran.
    Plantaria arbres a tot arreu, per gaudir de la seva ombra, de la seva companyia, de la seva majestuositat.
    Perquè quan et sens trist ells et donen armonia, quan ets petit són els teus guardians, quan et fas gran vetllen pels teus somnis. I quan plores, la dansa de les seves fulles acull el teu infortuni.
    I si els dibuixes tu, és un regal per ells.

    ResponElimina
  15. Si fossis un arbre series un salze, Pep, que dóna ombra i els branques són tan properes que vénen a acaronar-nos...

    ResponElimina
  16. Ja he fet els deures!
    El que no sé és si els he fet bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els has fet fantàstics, Glòria!!! Suposo que has rebut el meu mail de resposta, no? Gràcies, bonica!

      Elimina
  17. He passat un moment molt maco entretenit-me primer en el teu dibuix i en el que t'ha inspirat la foto de la Consol i després resseguint cadascun dels comentaris...Tot ha estat com anar posant noves pinzellades en la meva imaginació en veure aquest xiprer.
    Gràcies.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Montse, jo segueixo passant sempre per casa teva, encara que em sembla que fa dies que no dic res... :) Una abraçada.

      Elimina
  18. Carai amb el si fossis... és veritat que enganxa. És com un exercici de veure't reflectit o identificat en la particularitat dintre d'un grup, en saber la teva singularitat dins la pluralitat... No se si m'explico. Quina flor et sents dins de tot el jardí? Quin animal dins la selva? Quin colors dins l'arc de Sant Martí?
    I si m'apures també es podria fer l'exercici del QUE NO SERIA. Tot un treball de recerca en el camp de la psicologia...
    El dia 8 no sé però si sabré el que he de fer. Estic espectant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Laura, el dia 8 hi haura 6 Si fossis en un mateix post, amb la llista dels 6 blogs que poden ser... Només has d'intentar endevinar quin Si fossis correspon a cadascú. I si tens mandra, només cal que et busquis, bé no ben bé a tu mateixa, sinó al teu blog. Fins dimecres!!!

      Elimina
  19. Malauradament, els xiprers no són arbres d'aquesta terra on visc. Malauradament, dic, perque m'encanten: elegants, vigilants des de les alçades amb el seu mantell verd ben viu, amb els peus ben arrelats a terra... M'agraden molt i molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. També es poden enyorar els xiprers, oi? A mi també m'agraden molt i molt!

      Elimina
  20. T'has fet addicta als "si fossis"... caram... jo m'he fet addicta als cereals. Però bé, al menys la teva addicció no engreixa (i els cereals tampoc?... bé, depen, depen de la quantitat que en puguis arribar a devorar hehe)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo diria que els Si fossis no engreixen... no, com no sigui de passar-s'ho bé escrivint-los! :) Els cereals diuen que són molt saludables... potser t'engreixaràs però amb molta salut!!! he, he, he...

      Elimina
  21. Ja he fet la fenya en un correu enviada!! (ara mesmo)

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fenya rebuda, guapa!!!

      Gràcies i petonassos!!!

      Elimina
  22. sort que dius que no és per endevinar....tanmateix xiprer em sona a espiritualitat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, sí, és per una amiga amb una profunditat especial, podríem dir-ne espiritualitat...

      Elimina
  23. el xiprer és un arbre perfecte, però diuen a Corfú que si t'adorms a la seva ombra l'ànima et serà robada. O sigui que cal anar amb compte :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'avís, Cli, però com que no escric des de Corfú... cap problema, vigilaré quan hi vagi... ;)

      Elimina
  24. El xiprer és acollidor com el teu blog, Carme! Ja miraré de passar el dia 8 per veure el concurs del "Si fossis", no m'ho vull perdre. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. El dia 8 i el dia 13, que necessitarem més endevins!!! Una abraçada, bonica!

      Elimina
  25. aquest xiprer té dues cames i camina amb els peus aixerrancats.. és un panxa-content, com m'agrada!!
    mai abans no m'havia trobat un xiprer tan somrient i amb tanta personalitat..ja va bé, quan vas al cementiri qualsevol alegria és un tresor..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei! que això no és un cementiri, eh? és una ermita... gràcies, lolita!!!

      Elimina
  26. Ja m'agradaria ser com aquest xiprer...
    Demà t'envio el si fossis...:)
    Un petó, estimada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fanaleta, tu ja ho ets com aquest xiprer... Vinga, va, l'espero, doncs!!! Gràcies. Petonassos!!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari