Xiprer
Si fossis un arbre series un xiprer.
Un xiprer com a signe d'acollida...
Podries viure vora un mas o vora una ermita, per acollir qui vingués, però també per buscar companyia.
O podries viure en les tanques que protegeixen els camps de la tramuntana. Un xiprer protector, que pot arrecerar tempestes si s'acompanya d'altres xiprers protectors i fan pinya i es donen força.
Un xiprer fort de fonaments i arrels i flexible en les branques més altes. Que s'adapta a la vida i a l'aire i al sol, tal com li ve.
Si fossis un xiprer series un bell xiprer.
1.- Encara no ha començat el joc d'endevinar. Per ara és pur vici de si fossis...
2.- El joc A: el dimecres dia 8
3.- El joc B: el dilluns dia 13. Endevins i endevines poseu-vos a punt.
Llàstima que xiprer no sigui femení, hagués estat més adequat.
ResponEliminaHospitalari. Ets.
ResponElimina:) :D una abraçada, Jordi!
Eliminatots ens anem fent flexibles amb el que ens envolta per conservar la nostre enteresa
ResponEliminaNo pas tots, però la majoria sí! Quin remei ens queda, Joan!
EliminaAfegeixo a la meva llista d'incapacitats això d'encertar 'si fossis...'. Ja hi tenia reconèixer persones en les seves fotos d'infància i encertar personatges dels quals se'm mostra una petita porció de la cara. Ara reconec que això d'encertar 'si fossis...' tampoc està fet per mi...
ResponEliminaXeXu, és que aquests no són d'encertar... ni de blocaires, aquests són pura addicció per part meva... li he trobat el gust.
EliminaEls d'endevinar sortiran en dues tongades. El dia 8 els primers, per entrenament: 6 o 7 Si fossis, d'una llisteta de 6 o 7 blocaires concrets que s'anomenaran en el mateix post. I els dia 13 els 20 Si fossis dels 20 blocaires que s'hi han apuntat. La festa grossa. :) Una mica més difícil però no pas impossible.
Jo amb les fotos, i els els dos casos que esmentes també sóc un desastre absolut, o sigui que t'entenc molt bé...
Si fossis un arbre,series un cirerer florit, decorat de penjolls.
ResponEliminaUn cireres florit és un gran elogi, Montse! :)
EliminaAixí com ho has dit, si fos un arbre seria un xiprer!!
ResponEliminaUn petit secret en veu alta ... reconec a unes quantes personetes en aquest xiprer. ;)
Molt bon dia, preciosa!!
Bessets assolellats.
M'alegro molt que coneguis persones com aquest xiprer, persones com l'amiga que m'ha inspirat aquest escrit. És una sort, conèixer-les.
EliminaMolt bona tarda, bonica, i bon cap de setmana. Abraçadetes dolces.
M'he perdut molts "Si fossis"?? Ai, aiiiii, me'n vaig a donar un tomb pels posts antics!
ResponEliminaAquest és molt maco, per cert!!
Alba, que aquests no són els d'endevinar... El joc A el dia 8 i el Joc bé el dia 13... encara hi ets a temps!!!
EliminaGràcies.
Si fos un xipre, triaria estar arrelada a tu, que series la meva terra.
ResponEliminaExtendria, fer-mes, les meves arrels dins teu, i aquest seria el secret de la meva fortalesa.
I en la part més alta, deixaria que el vent, i la pluja em belluguessin i que el sol m'escalfés.
I t'explicaria les històries d'aquells que vinguessin a buscar recer entre el meu tronc i la teva base.
I tu m'escoltaries, com sempre fas.
Ets un regal Carme.
Mònica, i tu un altre regal... és bo sentir-se arrelada i és bo sentir-se terra...
EliminaUna abraçada immensa.
Els xiprers són un dels meus arbres preferits!
ResponEliminaSols o en companyia, sempre mirant el cel, sempre donant pau!
Donant pau, m'agrada la teva descripció!
EliminaJo crec en els xiprers de Van Gogh sobretot, que són com foc.
ResponElimina:) que macos, són, oi?
EliminaM'agraden molt els teus dibuixos, Carme. Aquest l'he reconegut abans de veure el peu de foto. Trobo que tens un estil que sap plasmar molt bé allò que és essencial.
ResponEliminaEls xiprers tenen una gran càrrega simbòlica i això, ben pensat, és curiós. Potser té una màgia especial.
He pescat quatre fotos del teu blog, Consol, però ho vaig fer en un dia no gaire inspirat en els colors, ja les veuràs... ara les hauria de repetir les quatre per millorar-les. Hi ha dies que sembla que els colors em girin l'esquena... :)
EliminaEls xiprers , donen la benvinguda, per això n'hi ha a les masies i als cementiris...
ResponEliminaJo, aquest si fossis...el relacionaria amb un parell de blocaires. És un secret, he, he...
Petonets de cap de setmana, Carmeta.
Em sembla un bon senyal i un signe d'esperança que tothom hi reconegui algú. Hi ha persones maques, oi? I blocaires també!
Eliminael xipres forma part del meu paisatge cotidià
ResponEliminam'agraden veurels apinyadets ballant a ritme de tramuntana
(mai saps si son ells que al moures fan el vent o es el vent qui els fa ballar)
precios dibuix, com sempre
petonets verds, Carme
Ah! són ells que fan el vent? Trapelles i jo que em pensava que ells només ballaven... :D
EliminaM'agraden molt els xipres, són magestuosos, a més, a l'antiga Roma, tenir 3 xipressos a la porta de casa significava que donaves la benvinguda als hostes.
ResponEliminaPerò si jo fos un arbre, voldria ser una olivera perquè viuen molts anys o una sequoia, perquè són els més alts i ho veuria tot.
A mi també m'agraden, molt, una ermita o una casa amb un xiprer té una altra dimensió que la fa molt més bonica.
EliminaSi fossis un arbre series una olivera, segur! :D
Jo sóc un enamorat dels arbres, del més petit, petit, al més gran.
ResponEliminaPlantaria arbres a tot arreu, per gaudir de la seva ombra, de la seva companyia, de la seva majestuositat.
Perquè quan et sens trist ells et donen armonia, quan ets petit són els teus guardians, quan et fas gran vetllen pels teus somnis. I quan plores, la dansa de les seves fulles acull el teu infortuni.
I si els dibuixes tu, és un regal per ells.
Si fossis un arbre series un salze, Pep, que dóna ombra i els branques són tan properes que vénen a acaronar-nos...
ResponEliminaJa he fet els deures!
ResponEliminaEl que no sé és si els he fet bé.
Els has fet fantàstics, Glòria!!! Suposo que has rebut el meu mail de resposta, no? Gràcies, bonica!
EliminaHe passat un moment molt maco entretenit-me primer en el teu dibuix i en el que t'ha inspirat la foto de la Consol i després resseguint cadascun dels comentaris...Tot ha estat com anar posant noves pinzellades en la meva imaginació en veure aquest xiprer.
ResponEliminaGràcies.
Una abraçada.
Gràcies a tu, Montse, jo segueixo passant sempre per casa teva, encara que em sembla que fa dies que no dic res... :) Una abraçada.
EliminaCarai amb el si fossis... és veritat que enganxa. És com un exercici de veure't reflectit o identificat en la particularitat dintre d'un grup, en saber la teva singularitat dins la pluralitat... No se si m'explico. Quina flor et sents dins de tot el jardí? Quin animal dins la selva? Quin colors dins l'arc de Sant Martí?
ResponEliminaI si m'apures també es podria fer l'exercici del QUE NO SERIA. Tot un treball de recerca en el camp de la psicologia...
El dia 8 no sé però si sabré el que he de fer. Estic espectant!
Laura, el dia 8 hi haura 6 Si fossis en un mateix post, amb la llista dels 6 blogs que poden ser... Només has d'intentar endevinar quin Si fossis correspon a cadascú. I si tens mandra, només cal que et busquis, bé no ben bé a tu mateixa, sinó al teu blog. Fins dimecres!!!
EliminaMalauradament, els xiprers no són arbres d'aquesta terra on visc. Malauradament, dic, perque m'encanten: elegants, vigilants des de les alçades amb el seu mantell verd ben viu, amb els peus ben arrelats a terra... M'agraden molt i molt!
ResponEliminaTambé es poden enyorar els xiprers, oi? A mi també m'agraden molt i molt!
EliminaT'has fet addicta als "si fossis"... caram... jo m'he fet addicta als cereals. Però bé, al menys la teva addicció no engreixa (i els cereals tampoc?... bé, depen, depen de la quantitat que en puguis arribar a devorar hehe)
ResponEliminaJo diria que els Si fossis no engreixen... no, com no sigui de passar-s'ho bé escrivint-los! :) Els cereals diuen que són molt saludables... potser t'engreixaràs però amb molta salut!!! he, he, he...
EliminaJa he fet la fenya en un correu enviada!! (ara mesmo)
ResponEliminaPetons!
Fenya rebuda, guapa!!!
EliminaGràcies i petonassos!!!
sort que dius que no és per endevinar....tanmateix xiprer em sona a espiritualitat
ResponEliminaDoncs, sí, és per una amiga amb una profunditat especial, podríem dir-ne espiritualitat...
Eliminael xiprer és un arbre perfecte, però diuen a Corfú que si t'adorms a la seva ombra l'ànima et serà robada. O sigui que cal anar amb compte :)
ResponEliminaGràcies per l'avís, Cli, però com que no escric des de Corfú... cap problema, vigilaré quan hi vagi... ;)
EliminaEl xiprer és acollidor com el teu blog, Carme! Ja miraré de passar el dia 8 per veure el concurs del "Si fossis", no m'ho vull perdre. Una abraçada
ResponEliminaEl dia 8 i el dia 13, que necessitarem més endevins!!! Una abraçada, bonica!
Eliminaaquest xiprer té dues cames i camina amb els peus aixerrancats.. és un panxa-content, com m'agrada!!
ResponEliminamai abans no m'havia trobat un xiprer tan somrient i amb tanta personalitat..ja va bé, quan vas al cementiri qualsevol alegria és un tresor..
Ei! que això no és un cementiri, eh? és una ermita... gràcies, lolita!!!
EliminaJa m'agradaria ser com aquest xiprer...
ResponEliminaDemà t'envio el si fossis...:)
Un petó, estimada!
Fanaleta, tu ja ho ets com aquest xiprer... Vinga, va, l'espero, doncs!!! Gràcies. Petonassos!!!
Elimina