Alça els teus ulls.
La branca despullada
no ha perdut força.
Dibuixa damunt del cel
lletres i senyals secrets.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
I amb reco de una branca ara descober es veu un petit niu bresol de moixons.
ResponEliminaAquesta branca despullada recorda aquell ésser sense abric que es dibuixa en una terra de lletres que s'han perdut i no es troben. Gràcies Carme, el dibuix genial :)
ResponEliminaSi mires amb atenció podràs descobrir-ne el significat :)
ResponEliminaUi, quina sensació d'hivern! I això que encara no tenim un fred viu... però la natura ja es prepara!
ResponElimina"La branca despullada no ha perdut força"... llegeixo això i m'arriba un missatge plè d'esperança! :-)
ResponEliminaSaps que aquest dibuix, vist des de la petita imatge de referència que donen les llistes actualitzades de blogs de les barres laterals, sembla una foto? És absolutament "real"... ara, vist d'aprop em sembla feta a base de jocs amb lletres japoneses com les que inventava Van Gogh com a "marc" d'alguns dels seus quadres d'inspiració oriental :-)
Val, sí jajaja estic divagant... però és que... fixa't-hi :-))
Ratifico el que ha dit l?Assumpta, sembla talment més una fotografia que un dibuix....això no hi ha qui ho superi ....paraules poètiques la branca nus que manté la força....estic encara desxifrant els missatges secrets que escriu al cel...
ResponEliminaPer fi sé on havia vist jo aquesta branca!! :-))
ResponEliminaHa perdut les fulles, però ella segueix ferma dibuixant-nos els senyals encara que siguin encriptats, intentarem resoldre'ls.
ResponEliminaNo hi entenc de paint, ja ho saps, veient-te a tu, no goso ni ha provar-ho, però crec que aquest dibuix amb aquest traç tant fi ha de ser molt díficil d'aconseguir.
Tu l'has fet, però el més important és que sembla tenir vida pròpia.
Avui, he anat cal metge i com tenim la boira ben plana he fet una fotografia d'un arbre. Aquest m'ha dut la mateixa sensació de nuesa, tristor i fermesa alhora.
Malgrat siguin ara hores baixes per a ells, arribarà una primavera que els permetrà de nou parlar amb el seu idioma universal.
Un dibuix fantàstic i un haikú excelent!!!
Gràcies, Carme.
=)))
En mar de dubtes els branquillons
ResponEliminasegueixen els dictats que la branca mare a donat a les filles i filloles
per que s'acompleixin els designis establerts per a elles. Beneits versos que han entès la conformació dels mots encreuats per donar forma a un poema vestit per misteris. Anton.
I amb pocs mesos els seus brots verds ens ensenyaran el cicle de la vida altre vegada.
ResponEliminaOstres, t'ha quedat xulíssim el dibuix!
ResponEliminaUtnoa
Dibuixarem lletres, i senyals, i pensaments...
ResponEliminaDintre la branca corre la saba que donarà força per rebrotar, tal com fa el sol cada matí que torna a sortir encara que no el veiem.
ResponEliminaMolt bonic el dibuix
de vegades semblen tan vulnerables els arbres desfullats... i en canvi, continuen tan forts com sempre!
ResponElimina...o no tan secrets, perquè ha deixat al descobert allò que la calor de l'estiu no ens deixava veure.
ResponElimina