Dibuix d'una foto de Poesiaula
Sobre la tija
eixut i amagat,
somia pluja.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Sí, que està sent una tardor força seca, no? Pobrets cargolets!
ResponEliminaPoc s'ho pensava aquest cargol que seria objecte de tanta atenció...
ResponEliminaGràcies, Carme, pel dibuix i per les paraules.
Ara mateix ho penjo tot a poesiaula.
la Carme és una artista del ratolí! em fa una envajaaaaaaaaaa
ResponEliminajo no tinc paciència i mai la tindré!
(perquè encara no ho he esbrinat, però suposo que la Carme dibuixa amb el ratolí... no?)
A veure si amb l'entrada de l'hivern els cargols cobren vida....humida
ResponEliminaAra m'està agafant càrrec de consciència: dissabte en vaig menjar. :)
ResponEliminai tot i el "mal temps" encara hi és!
ResponElimina*Sànset*
Van resistint, Núr, són valents, els cargolets!
ResponEliminaArare, sí, sí, dibuixo amb el ratolí. Tot és qüestió de dèries... :)
Garbí, gràcies pels teus bons desitjos, pels cargols i també per nosaltres. :)
Óscar, aix! però a quest segur que no era, eh? mira-te'l aquí, tant tranquil, esperant la pluja!
Sànset, té paciència, sí!
Cargol treu banya,
ResponEliminapuja a la muntanya...
Un dibuix maquíssim :-)
Si plou, jo m'amagaré a la meva caseta i somiaré el cargolet feliç jeje
Tan bonic que és al dibuixet, i a Lleida ens l'hauríem menjat.
ResponEliminaAssumpta, si li antes així, segur que surt sense pluja i tot!
ResponEliminakweilan, si aquest és petitó... no us arribaria enlloc! :)
I va amb compte de no anar a la cassola, que poc poetic.
ResponEliminaClar que amb un de sol no n'hi ha per tots... Segurament que amagats en deu haver més d'un. Anton.
ResponEliminaM'encanta el dibuix i el poema. Ets una artistassa!
ResponEliminaDiuen que el cap de setmana podria ploure¿? A veure si és veritat, que ja toca!
Petons
Somiem sol quan plou
ResponEliminai tenim set quan
el sol ens crema.
Salut.
onatge
Aquest cargolet i el de la foto de l'Isabel els "indultarem", per bonics i simpàtics!!!
ResponElimina(I això que des de la terra dels cargols això és difícil, que el més fàcil seria posar-los a la llauna o a la cassola).
Un dibuix encantador, com la fotografia. Felicitats a totes dues pel tàndem!!!
:)))