dijous, 17 de desembre de 2009

Paisatge a la Dordogne




Camins  perduts,
pel camp en mil jardins.
La descoberta
de racons  amagats
de somriures  ben amples.




9 comentaris:

  1. Moltes vegades, aquests racons amagats, donen més sentit a la vida.

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. Trenca l'instant,
    vassall, retorna
    al lloc. No et perdis
    en disquisicions
    el bell moment
    que se't ofereix.
    ..............Anton.

    ResponElimina
  3. Perdres per la veina France....tot un plaer per fer-nos invisibles al strees

    ResponElimina
  4. camins perduts
    camins sabuts
    o potser desconeguts.....M'agrada molt la tanka, el haikú o el que sigui...i l'arbre m'encisa!!!

    ResponElimina
  5. M'agraden els teus dibuixos... Quina traça! :-)

    ResponElimina
  6. Rita... estic d'acord amb tu! A mi m'encanten... però és que els d'ahir i d'avui són dels de "primera categoria"...

    Jo vull somriures amples, que porten calidesa al cor! :-)

    ResponElimina
  7. He perdut el meu camin. Pots m'escriure al gmail??

    ResponElimina
  8. Un lloc fantàstic , la Dordogne i tranquil! I el dibuix ho reflecteix! Ara mateix marxaria uns dies...
    Bon Nadal carme!

    ResponElimina
  9. Lel arbre es coom els del pati de ,a meva escola un desmai.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari