Camins perduts,
pel camp en mil jardins.
La descoberta
de racons amagats
de somriures ben amples.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Moltes vegades, aquests racons amagats, donen més sentit a la vida.
ResponElimina*Sànset*
Trenca l'instant,
ResponEliminavassall, retorna
al lloc. No et perdis
en disquisicions
el bell moment
que se't ofereix.
..............Anton.
Perdres per la veina France....tot un plaer per fer-nos invisibles al strees
ResponEliminacamins perduts
ResponEliminacamins sabuts
o potser desconeguts.....M'agrada molt la tanka, el haikú o el que sigui...i l'arbre m'encisa!!!
M'agraden els teus dibuixos... Quina traça! :-)
ResponEliminaRita... estic d'acord amb tu! A mi m'encanten... però és que els d'ahir i d'avui són dels de "primera categoria"...
ResponEliminaJo vull somriures amples, que porten calidesa al cor! :-)
He perdut el meu camin. Pots m'escriure al gmail??
ResponEliminaUn lloc fantàstic , la Dordogne i tranquil! I el dibuix ho reflecteix! Ara mateix marxaria uns dies...
ResponEliminaBon Nadal carme!
Lel arbre es coom els del pati de ,a meva escola un desmai.
ResponElimina