Xarrupegen les fulles petons dia i nit. El vent acarona complaguts delits. L'arbre té boques que sonen violins La transparència calla en somni d'estiu La font de la vida segueix son destí. .........Anton.
M'hi estaré una estona en aquest banc per a poder sentir les paraules d'aquest arbre, fins que l'aire amb la seva Transparència em dugui a ca la Lluna.
Bona manera de començar el dia...:)
ResponEliminaPetó de bon dia, carme!
quin regal els arbres!
ResponEliminaquin regal els teus versos!
I per vell en sap. I com ha sentit tant, ens pot explicar.
ResponElimina*Sànset*
i asseguts al banc podem escoltar el vent i l'arbre.
ResponEliminaEstic abraçant-lo...
ResponEliminaAbraçant al gronxador d'universos!
Bon dia, Carme
El vent, quan no és exageradament fort, m'agrada molt... i porta la transparència al cel :-)
ResponEliminaEscolta l'aire.
ResponEliminaMurmuris de paraules
a ca la Lluna.
Univers de poemes,
transparents sensacions.
Escolto la seva veu,
ResponEliminai les seves fulles
m'abriguen la nuesa
de la transparència,
i en la llibertat de l'aire
ens gronxem a dos...
Salut i arbres...
onatge
Cada dia escrius millor, si això és possible.... M'ha encantat, bon post, un dibuix maquíssim, i la lletra per saborejar-la.... Petons reina :)
ResponEliminaIgual que l'arbre s'inclina i reverencia el dia, jo també et reverencio per la teva generositat i dinamisme. Moltes gràcies, Carme! M'encanta!
ResponEliminaXarrupegen les fulles
ResponEliminapetons dia i nit.
El vent acarona
complaguts delits.
L'arbre té boques
que sonen violins
La transparència calla
en somni d'estiu
La font de la vida
segueix son destí.
.........Anton.
Me acaba de caure un a fulla al cap.
ResponEliminaEls arbres m`han ensenyat coses que farien plorar als poetes de tardor
ResponEliminaM'hi estaré una estona en aquest banc per a poder sentir les paraules d'aquest arbre, fins que l'aire amb la seva Transparència em dugui a ca la Lluna.
ResponEliminaM'encantaaa el dibuix i la tanka!
Preciós!
:)