Del clar i del fosc sobre la fulla
de l'ombra i del sol sobre del banc,
mirem de dos colors la vida,
com la cara i la creu de tot Nadal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
I color quasi etern el de la fulla temporal.
ResponEliminaSempre del mateix color seria massa monòton. Ai! jo ja enyoro el verd primaveral.
ResponEliminaM'agrada molt la rosa a la aquarel·la de l'Anton! El felicito des d'aquí.
Que acabis de passar bones festes
Una abraçada
intento posarme al dia...
ResponEliminatinc molta feina retrasada!!
pero no podia pasar sense dirte bones festes i deixarte uns petons
si tinc una estona..tornare al joc
ok? ens veiem!
Vida bicolor....una fulla magnífica i unes paraules poètiques i sàvies...sempre s'ha de mirar les coses des de dos cantons diferents, com a mínim...
ResponEliminaL'he trobat un poema molt encertat, molt adient per aquestes dates, en que es barregen molts sentiments, alguns de bons, i d'altres de no tan bons.
ResponEliminaTot té el seu costat o manera de veure-ho, en el cas del Nadal, el que per uns es bo per d'altres es un mal son. La diversitat de la vida es així
ResponEliminaI aquesta és una fulla de plàtan bord, eh? ;-)
ResponEliminaJa tens raó amb això de les dues cares del Nadal. Molt bonic el dibuix.
ResponEliminaI ara, ja toca desitjar bon any!
Utnoa
M'agraden moltíssim aquestes fulles, són de les meves preferides (potser per ser més conegudes) :-)
ResponEliminaPer sort ja ha passat Nadal... Ara em quedo amb la teva fulla.
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
A mi també són les fulles que més m'agraden, i com sempre una bonica poesia per donar-li el cos que li cal.... Gràcies un dia més i un petó ben gran! :)
ResponEliminaGràcies a tots, no he passat aquests dies pels blogs... ara a veure si em poso al dia, sobretot de blocaires invisibles que vaig ben perduda!
ResponEliminaLa cara... NADAL
ResponEliminala creu... LA DAN.
Dos paraules que escurant la crosta hi queda un pessigàs de molla.
..............Anton.
Está bien ver las cosas desde otros puntos de vista...y quedarnos con lo que más nos agrade.
ResponEliminaun dibujo hermoso, carme.
mmmmm...puc guardar-lo a casa?
ResponEliminaun petó de benvinguda!
Anton, a vegades massa molla :)
ResponEliminaSauze, siempre he pensado que està bien, como tu dices, siempre he querido ver oros puntos de vista. Y sé que seguiré haciéndolo, pero a veces es cansado.
I tant que pots guardar-lo, fanalet, si jo (mira si sóc...!) ja he vingut a buscar-te una rosa i una melodia... Un petó, bonica.
M'agrada això de cara i creu de tot Nadal. És molt expressiu i diu moltes coses.
ResponElimina