diumenge, 27 de desembre de 2009

Fulla sobre el banc




Del clar  i del fosc  sobre  la fulla
de  l'ombra  i  del sol  sobre  del banc,
mirem  de  dos  colors  la vida,
com la cara  i la creu de  tot Nadal.

17 comentaris:

  1. I color quasi etern el de la fulla temporal.

    ResponElimina
  2. Sempre del mateix color seria massa monòton. Ai! jo ja enyoro el verd primaveral.
    M'agrada molt la rosa a la aquarel·la de l'Anton! El felicito des d'aquí.
    Que acabis de passar bones festes
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. intento posarme al dia...
    tinc molta feina retrasada!!
    pero no podia pasar sense dirte bones festes i deixarte uns petons

    si tinc una estona..tornare al joc
    ok? ens veiem!

    ResponElimina
  4. Vida bicolor....una fulla magnífica i unes paraules poètiques i sàvies...sempre s'ha de mirar les coses des de dos cantons diferents, com a mínim...

    ResponElimina
  5. L'he trobat un poema molt encertat, molt adient per aquestes dates, en que es barregen molts sentiments, alguns de bons, i d'altres de no tan bons.

    ResponElimina
  6. Tot té el seu costat o manera de veure-ho, en el cas del Nadal, el que per uns es bo per d'altres es un mal son. La diversitat de la vida es així

    ResponElimina
  7. I aquesta és una fulla de plàtan bord, eh? ;-)

    ResponElimina
  8. Ja tens raó amb això de les dues cares del Nadal. Molt bonic el dibuix.

    I ara, ja toca desitjar bon any!

    Utnoa

    ResponElimina
  9. M'agraden moltíssim aquestes fulles, són de les meves preferides (potser per ser més conegudes) :-)

    ResponElimina
  10. Per sort ja ha passat Nadal... Ara em quedo amb la teva fulla.

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  11. A mi també són les fulles que més m'agraden, i com sempre una bonica poesia per donar-li el cos que li cal.... Gràcies un dia més i un petó ben gran! :)

    ResponElimina
  12. Gràcies a tots, no he passat aquests dies pels blogs... ara a veure si em poso al dia, sobretot de blocaires invisibles que vaig ben perduda!

    ResponElimina
  13. La cara... NADAL
    la creu... LA DAN.
    Dos paraules que escurant la crosta hi queda un pessigàs de molla.
    ..............Anton.

    ResponElimina
  14. Está bien ver las cosas desde otros puntos de vista...y quedarnos con lo que más nos agrade.

    un dibujo hermoso, carme.

    ResponElimina
  15. mmmmm...puc guardar-lo a casa?
    un petó de benvinguda!

    ResponElimina
  16. Anton, a vegades massa molla :)

    Sauze, siempre he pensado que està bien, como tu dices, siempre he querido ver oros puntos de vista. Y sé que seguiré haciéndolo, pero a veces es cansado.

    I tant que pots guardar-lo, fanalet, si jo (mira si sóc...!) ja he vingut a buscar-te una rosa i una melodia... Un petó, bonica.

    ResponElimina
  17. M'agrada això de cara i creu de tot Nadal. És molt expressiu i diu moltes coses.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari