Boira pintada,
barreja de gris i blanc,
quan surt el sol.
Tens un racó dalt del món
de mots inquiets i de llum
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Mots inquiets i de llum que ens donen pas a un nou dia en el raco, dalt del nostre món
ResponEliminaÉs bonic veure un mar de boira entre les muntanyes. Sembla que hi puguis caminar pel damunt. Un paisatge per gronxar inquietuds mentre estàs assegut en un racó, dalt del món.
ResponEliminaM'agraden els contrastos en el dibuix i en la "tanka" boira, gris i blanc , aquesta boira pintada...i per sort tenim un racó dalt del món per albirar més enllà d'aquesta boira!
ResponEliminaNoia, cada dia et surten més bonics tan els dibuixos com els teus petits poemes, on li dones el sentit de tot plegat.... Una bona col·lecció, hauries d'exposar-ho eh reina? :) Petons i Bones Festes preciosa!
ResponEliminaUna pinzellada de boira
ResponEliminatots els colors entre
el gris i el blanc
cada món té el seu racó a dalt
i en la flama hi som tots...
Una abraçada en la boira.
onatge
Encertada representació de la boira, un fenòmen sempre atraient i a la vegada inquietant.
ResponEliminaUna abraçada.
Fas que el pensament voli cap aun lloc incert però meravellós.
ResponEliminaLes boires, pintades, són menys boires...
ResponEliminaBona tanka, preciós dibuix i fantàstic blog el del Jesús M!
Um lloc de boira tacada el buscare...
ResponEliminaLa boira no m'agrada. Em dóna inseguretat. Em fa por, però aquesta que has pintat és diferent
ResponEliminaLa gent que escriu abans hauria d'escoltar Sr Chinarro o visitar més edificis del Miralles o la plaça dels Països Catalans, que ja cansa tanta boireta i tant d'amor i tanta gilipollada.
ResponEliminaSr. casanovas, cadascú escriu el que li ve de gust. Qui escriu, en el moment d'escriure, és un déu, crea el món que li plau, sobre el paper o a la pantalla de l'ordinador. Però no està prohibit que hi haja tants déus com vulguen ser-ho. Vostè també ho pot ser, si vol, i a la seua manera, si no vol parlar de boires ni d'amor no ho faça, però no coarte la llibertat de creació dels altres.
ResponEliminaGràcies a tots i totes, principalment al sr.casanovas, que m'ha fet riure i si es cansa que s'assegui home! no cal que llegeixi dret!
ResponEliminaI també a Noves Flors, que fa una tendra defensa de la llibertat en la que estic totalment d'acord.
Gràcies bonica.
O potser també és gilipollada, donar les gràcies... ara ja no ho sé. :)
L'Assumpta deia que ets com una fada del món blogaire que reparteix somriures... no puc estar-hi més d'acord. Un petó molt gran.
ResponElimina