La llum s’escurça,
la fosca avança,
el món reposa,
tot recomença.
L’última fulla tremola
i s’apaguen els colors
el bosc s’adorm,
tot recomença.
El dia promet creixences
lentament esperançades
mica a mica, pas a pas.
I tot recomença.
Els matins són freds i clars
i desperten el paisatge
ens ensenyen horitzons
on tot recomença:
Un nou temps per estrenar.
L’univers per descobrir.
Cal renéixer altra vegada
i començar de res, despullats.
Que bonic,que preciós, buf...Anton
ResponEliminauna bona manera d'encetar un dia més, tan durs com són...
ResponEliminaEl teu amic invisible et diu que: tot final t'evoca a un principi que sempre esperem amb ganes.
ResponEliminaI sota un bon abric no es tant fred.
ResponEliminaQue sempre torna com l'ocell de cendra.
ResponEliminaUna abraçada
Salut i Terra
adéu, tardor, ja t'enyorem
ResponEliminaQui ho havia de dir, ja se'n va la tardor. Si gairebé no n'hem pogut gaudir!
ResponEliminai a la vora del foc
ResponEliminateixim una nova primavera
que frisosos esperem
per estrenar-la
El que més m'ha agradat són els darrers quatre versos! magnífic Carme!
ResponEliminaCom sempre d'aplaudir-te noia, quina calma llegir-te i gaudir-te avui amb un cafè calentò a les mans.... Petons grans :)
ResponEliminaGràcies, Carme. Ha estat un plaer llegir-te. jo també com Cris tinc un café calentet a les mans que fa molt de fred
ResponEliminaAvui a l'Empordà fa molt fred.Les fulles dels meus gessamins també groguegen i l'últim dia de tardor vesteix el Canigo i al Puig Neulos amb els seus barrets blancs.
ResponEliminaCom un llangardaix darrere dels vidres busco l'escalfor i el Peter Pan que porto dins somia amb el "caga tió" de la nit de Nadal.
Bona tarda Carme.
El cicle de la natura... sempre viva!!... ara dorm.
ResponEliminaS'ha de preparar per un nou despertar :-))
El dibuix de la capçalera!! :-))
Un final de tardor molt i molt fred ens anuncia que ja s'apropa el Nadal. Ja hem rebut el teu regal, moltes gràcies i Bon Nadal!
ResponEliminaTardor, tarda d'or.
ResponEliminaOrs grocs desfullats,
desfullats de fulles,
fulles que se'n van,
van a son destí,
destí que sabien?
Sabien que eren instant...
Instant de TARDOR.
............Anton.
I demà, hivern.
ResponEliminaAnton, primer fas buf! però després tornes amb un poema, de comiat de tardor. Gràcies!
ResponEliminaZel, una abraçada, preciosa, em sap greu que els dies siguin durs.
Amic invisible... no era blocaire invisible? bé és igual. Benvingut al meu blog, ja m'agrada que donis senyals de vida, això pinta bé, però... i la pisteta? No hauries de donar-me una pisteta?
Striper, ha de ser un molt molt bon abric eh? amb el fred que fa!
Francesc, sempre torna i nosaltres l'esperarem altre cop. Una abraçada.
Jesús, que ara ve l'hivern! També ens agradarà l'hivern, no? Amb aquest fred i les gelades que està fent, es fa notar!
xexu, haurem de gaudir del fred de l'hivern!
Rafel, també s'hi està bé a la vora del foc!
Gràcies, Elvira.
Cris, em convides a mi també a un cafetó?
Joana, gràcies a tu per venir!
Al Vallès també fa molt fred i gela. Ara tornem a tenir petits per fer cagar el tió. I jo també l'espero. Bona nit, Pere.
Assumpta, tant de bo poguéssim renovar-nos nosaltres també com la natura. Desconectar-nos un temps i tornar.
Bon Nadal, Cèlia, m'alegro que ja hagi arribat el llibre!
Demà hivern, però a casa teva sempre és primavera, Noves Flors, sempre florida. Gràcies altre cop, pel comentari d'abans, m'he sentit acompanyada. :)
A tu et convido al que vulguis, preciosa :) muasssssssss
ResponEliminaCada cambio de estación es un cambio interior... retomar conciencia de uno mismo y ver esperanzas en los copos nevados...
ResponEliminaun beso, carme...
pd. siento melancolía al dejar de ver esos colores otoñales ahora teñidos
Cris, fas un cafè boníssim! Gràcies! :)
ResponEliminaSauze, que bonitas palabras, tienes razón: vamos a ver esperanza en los copos de nieve. Parece que se està acercando la nieve.
Cada cambio nos trae una pequeña melancolía, pero también nuevos horizontes y il·lusiones. Buena semana, Sauze, y buen invierno también.
Una bona estrena hivernal!
ResponEliminaHola Carme, tot el poema m'agrada i en especial aquests versos, els últims:
ResponEliminaUn nou temps per estrenar.
L’univers per descobrir.
Cal renéixer altra vegada
i començar de res, despullats.
Una abraçada.
onatge
Sentides paraules que realment connecten amb allò que portem a dins, a voltes soterrat a voltes ben viu...
ResponEliminaSí, sí, sí! L'hivern ja és aquí! Més fred que mai! Quina il·lusió!!!! :D Un poema de benvinguda per al a nova estació preciós, Carme! :)
ResponEliminaM'agrada molt el teu dibuix amb les tonalitats que li has donat, per dir adeu a la tardor.La fotografia recollia la llum de la tardor i ara ja acabada, calia donar-li aquesta nova aparença.
ResponEliminaI com lluïment final aquestes paraules teves, tan plenes de sensibilitat i optimisme, davant d'aquest univers per descobrir i el nou temps per estrenar...
Gràcies per aquests regals tan macos que em fas.
Bones Festes i una abraçada molt forta!!