- Algú ha vist la galleda i la pala del jardí?
- Jo no!
- Jo tampoc!
- Doncs algú ho ha d’haver agafat, al seu lloc no hi és.
- I jo què sé!
- Maria! I tu? que saps on para la galleda vermella i la pala?
- Sí, les té l’Albert, no et preocupis ja te les tornarà, home!
- Sí, però és un fresc, qui sap quan m’ho tornarà! Però jo les necessito, precisament ara volia... fer una mica de jardiner...
- Ja ho faràs demà, home! Per avui oblida-ho!
- Demà? Però on s’ho ha emportat?
- A la platja . Està fent un elefant de sorra a tamany natural.
- Sí, home! I què més! Que s'inventi una altra excusa més creïble...
I tant que és possible!!!
ResponEliminaDigues-li la Maria que l'enviï a la platja a veure l'Albert!
Bon divendres!
Digues-li "a"...(s'havia amagat entre la sorra...:))
ResponEliminaJa els trobaran els estris. Sols h canviat de lloc. Anton.
ResponEliminaÉs un bon consell que el jardiner deixi la feina per demà, a algú que està fent un elefant de mida natural a la sorra de la platja és millor no interrompre'l. Mai saps com pot reaccionar! :-DD
ResponEliminaés que no se sap mai amb que et sortirà aquest Albert! :) molt divertit :)
ResponEliminamoltes gràcies de nou per participar!
ResponEliminaMolt bé, m'ha agradat molt.
ResponEliminaÉs boníssim!! :-)) A vegades dius la veritat i resulta molt més "difícil" de creure que si haguessis inventat qualsevol excusa...
ResponEliminaQue hi vagi a la platja i veurà com n'és de gros l'elefant que fa l'Albert!! :-))
M'ha fet riure jaja és molt bo per una vegada que li diu la veritat no se'l creu pobrissó...un elefant a la platja...ja ja
ResponEliminaqui sap si la ficció no era la conversa entre Maria i companyia, i tot això ho estiga pensant l'elefant? Ficció, realitat, on és la frontera? Qui ho diu?
ResponEliminaMolt bo, carme.
Gràcies Fanal blau! ÉS que n'hi ha d'incrèduls, eh?
ResponEliminaAnton, també n'hi ha d'impacients, ja ho veus!
I tant s'ho pot prendre malament, sobretot si el té tant avançat! Mac, el convencerem, segur!
Clídice, sí, noia, és que té unes idees!
Gràcies, a tu, Jesús!
Gràcies, Garbí!
A vegades costa creure's la veritat, ens passa amb moltes coses, però aquest a sí que e s pot demostrar, Assumpta!
Je, je, després es queixarà que li menteixi! Oi, Elvira?
Francesc, a vegades ja costa de trobar-la, ja, aquesta frontera i a sobre posar-nos d'acord. Crec que d'alguna manera tota ficció és realitat per algú o altre.
Molt bo i el meu encara al teclat.
ResponEliminaHaurem de canviar l'expressió quan els elefants volin, per la de la de quan els elefants prenguin el sol a la platja...
ResponElimina