i de la vibració
del batec de les cordes
que acompanyen les mirades.
Silenci de l'aigua
que vessa tan lentament,
deixant-se abraçar
per calidesa de la fulla.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Hola Carme, m'encanta la serenitat de l'aigua i la presència sense orgull de la fulla.
ResponEliminaUn dibuix fruit i digne de la teva sensibilitat. Ho dic tal com ho penso i sento, desprtés em diràs que és una ensabonada...
Salut.
onatge
La calma el relax del aigua!! Molt ben reflexat.
ResponEliminaQuan em mires, tremola l'aire
ResponEliminai sento el que diuen els teus ulls.
L'aigua també, en silenci em fa senyals per dir-me alguna cosa.
I jo aquí, al sol de desembre
faig la migdiada del frare ...
Bona tarda Carme.
Quina pau transmeten les paraules...i tremolo igual que les fulles i sento la remor de l'aigua mentre em passo els dies corregint (quina paraula més lletja) avaluant ( un altre mot enutjós) treballs i exàmens a desgrat de la tremor i la remor...
ResponEliminaremors que desprenen molta pau i tranquil·litat
ResponEliminabuf! quina preciositats de paraules.
ResponEliminaara, ja saps que jo t'hauria recomanat aquesta imatge de la fulla.
Molt millor, on vas a parar!!
Petonet dolcíssim, nina
:¬)**
L'aigua també vibra acompassadament, un instrument natural, doncs.
ResponEliminaUn moment silenciós i tranquil. Molt ben expressat!
ResponEliminaAbans he escrit quatre paraules utilitzant el ratolí (com tu quan dibuixes amb el Paint) i no vegis quina cosa més horrible m'ha sortit!! jeje
ResponEliminaM'he recordat dels teus dibuixos i he pensat que jo seria totalment incapaç!! :-))
acords, cordes, batec, aigua, abraçar, calidesa, fulla... quantes paraules que m'agraden!!
Un dibuix i un poema que em fan arribar molta serenor.
ResponEliminaGràcies, Carme!
onatge, gràcies, no, no t'ho diré més... aquell dia em va sortir així, però ja sé que ets sincer.
ResponEliminaGràcies, Striper!
Pere, molt bonica la teva aportació!
Elvira, doncs sí, hi ha paraules més boniques que d'altres oi?
rits, si la del'aigua, sempre, oi?
barbollaire, si cal, per seguir el teu consell també la dibuixaré, de més lluny o de més a prop, la fulla està molt bonica. Gràcies.
Noves flors, un instrument relaxant i preciós.
Gràcies, kweilan!
M'agrada que t'agradin, Assumpta!
-assumpta, gràcies a tu per venir!
Quina imatge de calma més meravellosa... :)
ResponElimina