Confegint veus
que el vent càlid ens porta,
els mots com fruits als arbres
versos a l'horitzó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Un fruits preciosos els d'aquest arbre.
ResponEliminaSi pogués plantar un arbre d'aquests, aniria a collir-ne el fruit sempre que em quedés sense res a dir. Seria un bon recurs!
ResponEliminaIncombustible,incommensurable,
ResponEliminainstint intuïtiu,
introdueix introit,
inventa invasió inversemblant...
Invençut intumescent inventari.
...........He munyit la clepsa. Anton
Bona saba la d'aquest arbre!
ResponElimina*Sànset*
Uaaaaaaaaau!! :-))
ResponEliminaÉs maquíssim!!
I el dibuix és tan encertat!! :-)
Esperem que aquest arbre no deixi mai de produir fruits tant preuats com aquests, sense aquests impossible la vida
ResponEliminaBona pensada la d'en Xexu!
ResponEliminaT'ha quedat molt bé Carme.
Fruits inmillorables, per unes paraules harmonioses i plenes de vida.... Una meravella, felicitats un dia més Carme, artistassa! :) Un petó!!
ResponEliminafelicitats cada dia millor...on és el llistó?
ResponElimina:) això em sembla que va per mi oi :) gràcies Carme :)
ResponEliminaStriper, si que són bonics!
ResponEliminaxexu, jo també en plantaria un...
Anton, ets millor que qualsevol arbre de paraules, tu les tens totes? :)
Sànset, segur que sí!
Gràcies, Assumpta!
Garbí, sense paraules no seríem res.
Gràcies Guspira!
Un petó, Cris!
M'afalagues, Elvira, no serà tant!
Cesc, :) és que hi ha un altre blog que es digui Terra de lletres? :) Un petó!
Quin arbre més bonic!!!
ResponEliminaUn arbre amb meravellosos fruits!
ResponEliminaEncertadíssim, una vegada més.
Perfecte!
Petonets.
=)
Teixim veus i traspassen la porta...
ResponEliminaLes lletres a la terra
sempre fan arrels nostres,
i el seu fruit ens atansa
l'horitzó que mai no és nostre.
Una abraçada.
onatge
kweilan, a la terra de lletres, creixen arbres preciosos!
ResponElimina-assumpta-, m'agrada que et sembli encertat pel Cesc!
onatge, mentre hi hagi versos ... no importa massa que l'horitzó no sigui nostre, oi?