dimarts, 15 de desembre de 2009

Blocs de tankas VI


Confegint veus
que el vent  càlid  ens porta,
els mots  com fruits  als  arbres
versos  a l'horitzó.

15 comentaris:

  1. Un fruits preciosos els d'aquest arbre.

    ResponElimina
  2. Si pogués plantar un arbre d'aquests, aniria a collir-ne el fruit sempre que em quedés sense res a dir. Seria un bon recurs!

    ResponElimina
  3. Incombustible,incommensurable,
    instint intuïtiu,
    introdueix introit,
    inventa invasió inversemblant...
    Invençut intumescent inventari.
    ...........He munyit la clepsa. Anton

    ResponElimina
  4. Uaaaaaaaaau!! :-))
    És maquíssim!!
    I el dibuix és tan encertat!! :-)

    ResponElimina
  5. Esperem que aquest arbre no deixi mai de produir fruits tant preuats com aquests, sense aquests impossible la vida

    ResponElimina
  6. Bona pensada la d'en Xexu!
    T'ha quedat molt bé Carme.

    ResponElimina
  7. Fruits inmillorables, per unes paraules harmonioses i plenes de vida.... Una meravella, felicitats un dia més Carme, artistassa! :) Un petó!!

    ResponElimina
  8. felicitats cada dia millor...on és el llistó?

    ResponElimina
  9. :) això em sembla que va per mi oi :) gràcies Carme :)

    ResponElimina
  10. Striper, si que són bonics!

    xexu, jo també en plantaria un...

    Anton, ets millor que qualsevol arbre de paraules, tu les tens totes? :)

    Sànset, segur que sí!

    Gràcies, Assumpta!

    Garbí, sense paraules no seríem res.

    Gràcies Guspira!

    Un petó, Cris!

    M'afalagues, Elvira, no serà tant!

    Cesc, :) és que hi ha un altre blog que es digui Terra de lletres? :) Un petó!

    ResponElimina
  11. Un arbre amb meravellosos fruits!

    Encertadíssim, una vegada més.
    Perfecte!


    Petonets.
    =)

    ResponElimina
  12. Teixim veus i traspassen la porta...
    Les lletres a la terra
    sempre fan arrels nostres,
    i el seu fruit ens atansa
    l'horitzó que mai no és nostre.


    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  13. kweilan, a la terra de lletres, creixen arbres preciosos!

    -assumpta-, m'agrada que et sembli encertat pel Cesc!

    onatge, mentre hi hagi versos ... no importa massa que l'horitzó no sigui nostre, oi?

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari