dimarts, 29 de desembre de 2009

Mercat de Nadal




Observa els caminants  cara  de fred,  galtes vermelles.
Hi ha mirades  il·lusionades  davant d'objectes  bonics.
Hi ha mirades molt  tristes,  no,  no se'n sorprèn,  veu mirades molt  tristes.
L'efecte  del  Nadal,  sempre  el mateix:
una mena  d'agredolç que ens  amara les entranyes.


Els  mercats  de Nadal,  obren cada  any, indiferents,
com  si no sabessin que duen tanta alegria  com tristesa.
I tanta  gent    hi passeja,  sense saber ben be què va a buscar-hi,
sense  pensar  que  pot  trobar sorpreses  inesperades.


Mentre  esperava i veia com embolicava  la  joguina  comprada  amb  il·lusió,
l'enyorança  dels  temps  perduts  el va  atrapar,
barrejada  amb  el desencís  dels impossibles.
Hagués  plorat  sense  saber  per què.
Però  va agafar el paquet  amb  decisió
i  va  somriure  als  llums  que  li  feien l'ullet.
I va  entaforar  tots  els sentiments  perduts  en aquell regal.
Li va semblar que tot era  allà.  Tot allò que havia estat  i allò que no seria  mai.
Tot  era  allà  en aquella  joguina  i  també hi ficà el  seu somriure...
una mica  insegur, 
podia créixer  mica  en mica o  esborrar-se  tot  d'una.

21 comentaris:

  1. ...aquest agredolç que ens amara les entranyes...

    Una clucada d'ulls, tot i que sempre podem plorar sense saber ben bé per què, oi?

    Un somriure!

    ResponElimina
  2. Ostres, què maco l'he trobat, Carme!! Molt, molt maco!!

    La barreja de sentiments tan diferents i el desig decidit de que sigui la part que porta felicitat la que guanyi i no la que porta malenconia i tristesa... tot i ser ambdós plats de la balança tan reals...

    ResponElimina
  3. Un cocyel d'emocions un relat molt maco.

    ResponElimina
  4. Que bé que expresses la dualitat del nadal, la potenciació dels sentiments de cadascú. No hi ha res que sigui o blanc o negre del tot.

    ResponElimina
  5. El Nadal tot ho matisa....el dolent no es tant dolent i el bo sembla que no s'hauria de celebrar com ens agradaria. Festes de nadal i fi d'any.....sort que tant sols es un cop l'any.
    Un gran relat amiga blocaire, felicitats!!!!

    ResponElimina
  6. ains... M'agrada tant, a mi, fer regals!!! Pensar què és el que més agradarà, anar-ho a comprar, pagar-ho i emportar-m'ho a casa per a embolicar-los a la meva manera! :)

    I, sí, jo també hi poso molts somriures dins el paper!

    ResponElimina
  7. Uauauauuu! m'ha agradat moooltíssim Carme!

    ResponElimina
  8. què complicat que és el Nadal a nivell emocional!
    molt ben explicat!

    ResponElimina
  9. Una bona descripció de sentiments al mercat de Nadal.
    Carme somriu una mica, no et sé veure emmurriada...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  10. Tot es en tot encara que no ens ho sembla i els plats de la balança poden intercanviar-se en un instant.
    El sentiment pot sublimar l'instant que creiem nostre i desencisar-nos quan enteníem la seguretat en el nostre cabdell,Les línies divisòries son tant primes que poden fins mesclar-se, fer la seva batalla particular i deixar-nos inconscients dins la capsa sense saber si hem d'obrir o tancar.
    Alegria i nafra qui assegura que les té ben fermades i pot disposar-ne a caprici o conscientment ?//
    Has tret un relat per treure'ns el barret.Anton.

    ResponElimina
  11. És una de les coses que més m'agraden aquests dies. Els mercats de Nadal al carrer de pobles i ciutats, l'ambient, la il·luminació. Has sabut trobar les paraules adequades per descriure aquestes sensacions :)

    Bona entrada d'any, Carme!

    ResponElimina
  12. Com sempre, magnífic, tens una sensibilitat molt especial en descriure escenes i essències.... Felicitats estimada Carme, un gustasso llegir-te i bona entrada d'any :) Petons a dojo!!

    ResponElimina
  13. Un text molt intens. Moltes gràcies :) Bon Any!

    ResponElimina
  14. Aquest any han passat molt fred els nostres mercaders!

    Gràcies a ells hem omplert la casa de motius nadalens i hem pogut fer molts regals.

    Utnoa

    ResponElimina
  15. Un somriure per a tu fanalet...

    Trobo, jo, que sovint cal fer un esforç per decantar la balança, Assumpta.

    Gràcies, striper!

    Xexu, realment és així, mai res no és blanc o negre del tot, encara que a vegades nosaltres ho sentim com si ho fos.

    Gràcies, amic Garbí, sort que només és un cop a l'any!

    Núr, si t'agrada és perquè en saps, i tens molta traça... a vegades costa molt trobar les coses adequades, al menys a mi.

    Una abraçada, Frannia, bentornada!

    Gràcies, Elvira! Una abraçada també per a tu.

    Un petonet, rits... :)

    onatge, no es ben bé emmurriada... a vegades no es pot evitar, però somriure, sí, somric, somric... :)

    Anton, Ningú ens pot assegurar que ho tenim tots clar i assegurat, Anton, tu també ho expliques bé i m'hi sento prou identificada, amb tot el que dius. :)

    Molt bon any, Caterina, encara queden mercats... fins als reis... gaudeix-los molt!

    Cris, comparteixo els petons a dojo... ja m'agraden. Molt bon anys, i moltes gràcies!

    Bon any, Clídice!

    Utnoa, avui hjan tingut un dia de descans... no ha fet fred. Bon any, a tots dos!Q

    ResponElimina
  16. Absolutament d'acord... perquè el que és cert és que tothom, qui més qui menys, té una mica de pes a cada plateret... si fas l'esforç i guanyes tu i hi guanyen tots :-))

    ResponElimina
  17. Quan he vist el mercat m'ha alegrat la vista. Quan he llegit l'escrit, l'he perdut.
    És veritat que et venen al cap records bonics, però alhora, se't barregen en altres de solitud. Molta. Si mires una mica als teus voltants, te n'adones i, si ho fas per dins, també. Igual. Però saps? M'esforço en pensar en els dies bonics, amb les persones que m'estimen i, que a voltes em passen desapercebuts. A tu t’estimem tots, Carme. Ho hauries de saber! No estem lluny. Et mirem, cada dia. No vull que et passi per alt. Ens tens a tots al teu costat. Només et cal aixecar un dit!
    Si tu no rius, ploro jo.

    ResponElimina
  18. Gràcies Anna, em sento estimada, de veritat i molt i molt. I em sento afortunada i així és fàcil ser feliç. Només volia expressar que a vegades cal la voluntat de ser-ho perquè sempre hi ha coses que ens trasbalsen i sempre podríem deixar-nos anar pel pendent de les llàgrimes i la tristesa. Però tinc el riure fàcil i el somriure també... no deixaré de fer-ho. Ho prometo. Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
  19. Assumpta... res més a dir... hi guanyarem tots, segur! Gràcies!

    ResponElimina
  20. Kuva on upea! Aika kuluu liian nopeasti..

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari