Observa els caminants cara de fred, galtes vermelles.
Hi ha mirades il·lusionades davant d'objectes bonics.
Hi ha mirades molt tristes, no, no se'n sorprèn, veu mirades molt tristes.
L'efecte del Nadal, sempre el mateix:
una mena d'agredolç que ens amara les entranyes.
Els mercats de Nadal, obren cada any, indiferents,
com si no sabessin que duen tanta alegria com tristesa.
I tanta gent hi passeja, sense saber ben be què va a buscar-hi,
sense pensar que pot trobar sorpreses inesperades.
Mentre esperava i veia com embolicava la joguina comprada amb il·lusió,
l'enyorança dels temps perduts el va atrapar,
barrejada amb el desencís dels impossibles.
Hagués plorat sense saber per què.
Però va agafar el paquet amb decisió
i va somriure als llums que li feien l'ullet.
I va entaforar tots els sentiments perduts en aquell regal.
Li va semblar que tot era allà. Tot allò que havia estat i allò que no seria mai.
Tot era allà en aquella joguina i també hi ficà el seu somriure...
una mica insegur,
podia créixer mica en mica o esborrar-se tot d'una.
...aquest agredolç que ens amara les entranyes...
ResponEliminaUna clucada d'ulls, tot i que sempre podem plorar sense saber ben bé per què, oi?
Un somriure!
Ostres, què maco l'he trobat, Carme!! Molt, molt maco!!
ResponEliminaLa barreja de sentiments tan diferents i el desig decidit de que sigui la part que porta felicitat la que guanyi i no la que porta malenconia i tristesa... tot i ser ambdós plats de la balança tan reals...
Un cocyel d'emocions un relat molt maco.
ResponEliminaQue bé que expresses la dualitat del nadal, la potenciació dels sentiments de cadascú. No hi ha res que sigui o blanc o negre del tot.
ResponEliminaEl Nadal tot ho matisa....el dolent no es tant dolent i el bo sembla que no s'hauria de celebrar com ens agradaria. Festes de nadal i fi d'any.....sort que tant sols es un cop l'any.
ResponEliminaUn gran relat amiga blocaire, felicitats!!!!
ains... M'agrada tant, a mi, fer regals!!! Pensar què és el que més agradarà, anar-ho a comprar, pagar-ho i emportar-m'ho a casa per a embolicar-los a la meva manera! :)
ResponEliminaI, sí, jo també hi poso molts somriures dins el paper!
Bell i real. Una abraçada!
ResponEliminaUauauauuu! m'ha agradat moooltíssim Carme!
ResponEliminaquè complicat que és el Nadal a nivell emocional!
ResponEliminamolt ben explicat!
Una bona descripció de sentiments al mercat de Nadal.
ResponEliminaCarme somriu una mica, no et sé veure emmurriada...
Salut.
onatge
Tot es en tot encara que no ens ho sembla i els plats de la balança poden intercanviar-se en un instant.
ResponEliminaEl sentiment pot sublimar l'instant que creiem nostre i desencisar-nos quan enteníem la seguretat en el nostre cabdell,Les línies divisòries son tant primes que poden fins mesclar-se, fer la seva batalla particular i deixar-nos inconscients dins la capsa sense saber si hem d'obrir o tancar.
Alegria i nafra qui assegura que les té ben fermades i pot disposar-ne a caprici o conscientment ?//
Has tret un relat per treure'ns el barret.Anton.
És una de les coses que més m'agraden aquests dies. Els mercats de Nadal al carrer de pobles i ciutats, l'ambient, la il·luminació. Has sabut trobar les paraules adequades per descriure aquestes sensacions :)
ResponEliminaBona entrada d'any, Carme!
Com sempre, magnífic, tens una sensibilitat molt especial en descriure escenes i essències.... Felicitats estimada Carme, un gustasso llegir-te i bona entrada d'any :) Petons a dojo!!
ResponEliminaUn text molt intens. Moltes gràcies :) Bon Any!
ResponEliminaAquest any han passat molt fred els nostres mercaders!
ResponEliminaGràcies a ells hem omplert la casa de motius nadalens i hem pogut fer molts regals.
Utnoa
Un somriure per a tu fanalet...
ResponEliminaTrobo, jo, que sovint cal fer un esforç per decantar la balança, Assumpta.
Gràcies, striper!
Xexu, realment és així, mai res no és blanc o negre del tot, encara que a vegades nosaltres ho sentim com si ho fos.
Gràcies, amic Garbí, sort que només és un cop a l'any!
Núr, si t'agrada és perquè en saps, i tens molta traça... a vegades costa molt trobar les coses adequades, al menys a mi.
Una abraçada, Frannia, bentornada!
Gràcies, Elvira! Una abraçada també per a tu.
Un petonet, rits... :)
onatge, no es ben bé emmurriada... a vegades no es pot evitar, però somriure, sí, somric, somric... :)
Anton, Ningú ens pot assegurar que ho tenim tots clar i assegurat, Anton, tu també ho expliques bé i m'hi sento prou identificada, amb tot el que dius. :)
Molt bon any, Caterina, encara queden mercats... fins als reis... gaudeix-los molt!
Cris, comparteixo els petons a dojo... ja m'agraden. Molt bon anys, i moltes gràcies!
Bon any, Clídice!
Utnoa, avui hjan tingut un dia de descans... no ha fet fred. Bon any, a tots dos!Q
Absolutament d'acord... perquè el que és cert és que tothom, qui més qui menys, té una mica de pes a cada plateret... si fas l'esforç i guanyes tu i hi guanyen tots :-))
ResponEliminaQuan he vist el mercat m'ha alegrat la vista. Quan he llegit l'escrit, l'he perdut.
ResponEliminaÉs veritat que et venen al cap records bonics, però alhora, se't barregen en altres de solitud. Molta. Si mires una mica als teus voltants, te n'adones i, si ho fas per dins, també. Igual. Però saps? M'esforço en pensar en els dies bonics, amb les persones que m'estimen i, que a voltes em passen desapercebuts. A tu t’estimem tots, Carme. Ho hauries de saber! No estem lluny. Et mirem, cada dia. No vull que et passi per alt. Ens tens a tots al teu costat. Només et cal aixecar un dit!
Si tu no rius, ploro jo.
Gràcies Anna, em sento estimada, de veritat i molt i molt. I em sento afortunada i així és fàcil ser feliç. Només volia expressar que a vegades cal la voluntat de ser-ho perquè sempre hi ha coses que ens trasbalsen i sempre podríem deixar-nos anar pel pendent de les llàgrimes i la tristesa. Però tinc el riure fàcil i el somriure també... no deixaré de fer-ho. Ho prometo. Una abraçada, bonica!
ResponEliminaAssumpta... res més a dir... hi guanyarem tots, segur! Gràcies!
ResponEliminaKuva on upea! Aika kuluu liian nopeasti..
ResponElimina