d'una foto de l'Anton
La força del temps
i el seu color més lluent
malgrat el final.
Ella i el seu groc,
testimonis silenciosos i tristos
de la vitalitat mantinguda
fins al final.
Diu onatge:
El temps de la força
també passa, i tot esdevé
amb una altre força...
El groc de la sàviesa de vida
s'anirà apagant com
una flama terra endins
del gran final...
també passa, i tot esdevé
amb una altre força...
El groc de la sàviesa de vida
s'anirà apagant com
una flama terra endins
del gran final...
La Joana diu:
El vent revifa flames,
la saviesa renaix,
i amb la roda del temps
ventalls de sentiments.
la saviesa renaix,
i amb la roda del temps
ventalls de sentiments.
Vitalita que esdeixara veure esplendorosa al despertar de la primavera.
ResponEliminaA pesar de todo .Vale la pena ?.
ResponEliminaRecuerdo que nadie da gracias al cauce seco por su pasado(Tagore) .Y en aquel caso lo vale.Besos
A casa encara en queden unes quantes d'última fulla. :-)
ResponEliminaA veure si la ventada d'aquests dies en fa neteja i podem rasclar el jardí definitivament.
Com m'agrada i admiro aquesta facilitat teva de dir tant amb tant poques paraules per descriure i acompanyar aquest traç sencill d'una imatge!!
ResponEliminaTens molta sensibilitat!!
Una abraçada.
La fulla no és un tot. Segur que, al març o a l'abril, en tornen a sortir de ben verdes!
ResponElimina*Sànset*
L'última fulla que, potser, expressa el desig de la continuïtat... espera per que no mori el seu testimoni.
ResponEliminaEm sento content de veure la teva mirada feta dibuix i lletra. Anton.
OOOOh que bonic! la darrera fulla! i per sort en seguiran sortint després de l'hivern...
ResponEliminaVols dir que quan sent la gent que li diu com n'és de maca no li marxa la tristor? :-)
ResponEliminal'última fulla i els primers flocs de neu que començen a caure.
ResponEliminaL'última fulla, que donarà pas a totes les noves que vindran.
ResponEliminaM'encanta aquesta combinació de sentiment i senzillesa que li atorgues amb el dibuix el poema.
=)))
El temps de la força
ResponEliminatambé passa, i tot esdevé
amb una altre força...
El groc de la sàviesa de vida
s'anirà apagant com
una flama terra endins
del gran final...
Carme una abraçada.
onatge
Tries molt bé els colors, aquest groc impacta, com si l'hivern no hagués d'arribar mai.
ResponEliminaLa força al final perd la seva força i el temps, n'és el testimoni...
ResponEliminaPerò la primavera arribarà!
ResponEliminaEl vent revifa flames,
ResponEliminala saviesa renaix,
i amb la roda del temps
ventalls de sentiments.
Colla de poetes :)
ResponElimina