Com de joguina
casa desprotegida
fora del poble.
Un arbre l'acompanya,
glicines l'acaronen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
I un jazmí a la part del darrere la perfurma.
ResponEliminaSembla que aquesta casa tingui moltes històries per contar!
ResponElimina*Sànset*
És preciosa!! :-))
ResponEliminaPerò no està desprotegida! Mira com l'abraça el seu amic arbre!
Aquest és un d'aquells dibuixos que em deixen una bona estona mirant cada detall i que veig tan clars dins d'una història... :-)
mai havia sentit parlar d'aquest poblet, i en un parell de setmanes, ets la segona persona que en parla.
ResponEliminaHa de ser un poblet meravellós, doncs l'escrit ho és!
A la fleca fan pessebre
ResponEliminaque després podran menjar.
Pa de pessic, confitures,
xocolata i el crocant.
Una caseta preciosa
construeixen amb amor.
Porta, finestres, fumera
i un teulat de gran valor.
Un cel on el fum hi vagi
i escrigui seva cançó
i un arbre de confitura
amb el gust pera i meló.
Cada dia una figura...
Demà? Qui sap com continua...
La Carme segur, no jo.
........... Anton.
Si té la companyia d'un arbre i les carícies de les glicines no se sentirà sola.
ResponEliminaCom m'agradaria saber escriure poesia Carme.... Una entrada plena de bon gust, com sempre, i el dibuix d'avui molt treballat!! Petons bonica :)
ResponEliminaCordes sur ciel.....un poble molt entranyable...el conec.
ResponEliminaFa gana d'esdevenir xiquet i habitar-la dins del dibuix. De segur que hi ha una llar encesa i un tassó de brou calentet.
ResponEliminaSalut i Terra
L'arbre l'acompanya, les glicines l'acaronen... i nosaltres també.
ResponEliminaQuin dibuix!!!
No conec aquest poble, però segur que és d'aquells que cal anotar-se, no?
Petonets, Carme!
:)))
Cordes sur ciel, terres del Tarn. Quanta bellesa. Segur que per tu han estat font d'inspiració per més poemes i dibuixos tan macos com els que avui ens ofereixes.
ResponEliminaGràcies, una vegada més.
Una abraçada.
Quin nom més poètic té el poble i que bell es veu amb els teus ulls i els teus mots...hi haurem d'anar!
ResponEliminaÉs un poble bonic amb, belleses amagades, cal anar dalt de tot i ben endins per a trobar-les totes.
ResponEliminaGràcies a tots bonics i boniques, per ser-hi sempre i passar cada dia per casa meva!
Un lloc ben tranquil per viure-hi, doncs! :)
ResponElimina