dimecres, 16 de desembre de 2009

Caseta a Cordes sur ciel



Com de joguina
casa  desprotegida
fora  del poble.
Un arbre  l'acompanya,
glicines  l'acaronen.

14 comentaris:

  1. I un jazmí a la part del darrere la perfurma.

    ResponElimina
  2. Sembla que aquesta casa tingui moltes històries per contar!

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. És preciosa!! :-))

    Però no està desprotegida! Mira com l'abraça el seu amic arbre!

    Aquest és un d'aquells dibuixos que em deixen una bona estona mirant cada detall i que veig tan clars dins d'una història... :-)

    ResponElimina
  4. mai havia sentit parlar d'aquest poblet, i en un parell de setmanes, ets la segona persona que en parla.
    Ha de ser un poblet meravellós, doncs l'escrit ho és!

    ResponElimina
  5. A la fleca fan pessebre
    que després podran menjar.
    Pa de pessic, confitures,
    xocolata i el crocant.
    Una caseta preciosa
    construeixen amb amor.
    Porta, finestres, fumera
    i un teulat de gran valor.
    Un cel on el fum hi vagi
    i escrigui seva cançó
    i un arbre de confitura
    amb el gust pera i meló.
    Cada dia una figura...
    Demà? Qui sap com continua...
    La Carme segur, no jo.
    ........... Anton.

    ResponElimina
  6. Si té la companyia d'un arbre i les carícies de les glicines no se sentirà sola.

    ResponElimina
  7. Com m'agradaria saber escriure poesia Carme.... Una entrada plena de bon gust, com sempre, i el dibuix d'avui molt treballat!! Petons bonica :)

    ResponElimina
  8. Cordes sur ciel.....un poble molt entranyable...el conec.

    ResponElimina
  9. Fa gana d'esdevenir xiquet i habitar-la dins del dibuix. De segur que hi ha una llar encesa i un tassó de brou calentet.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  10. L'arbre l'acompanya, les glicines l'acaronen... i nosaltres també.

    Quin dibuix!!!

    No conec aquest poble, però segur que és d'aquells que cal anotar-se, no?

    Petonets, Carme!
    :)))

    ResponElimina
  11. Cordes sur ciel, terres del Tarn. Quanta bellesa. Segur que per tu han estat font d'inspiració per més poemes i dibuixos tan macos com els que avui ens ofereixes.
    Gràcies, una vegada més.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Quin nom més poètic té el poble i que bell es veu amb els teus ulls i els teus mots...hi haurem d'anar!

    ResponElimina
  13. És un poble bonic amb, belleses amagades, cal anar dalt de tot i ben endins per a trobar-les totes.

    Gràcies a tots bonics i boniques, per ser-hi sempre i passar cada dia per casa meva!

    ResponElimina
  14. Un lloc ben tranquil per viure-hi, doncs! :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari