Dibuix d'una imatge trobada a Rebaixes
Figues de moro
amaguen la dolcesa
sota les punxes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Com tots els teus dibuixos, d'un naïf encisador. Nosaltres li diem figa palera.
ResponEliminaSalut i Terra
Jo, des d'allò d'en Figo, que no vull ni sentir parlar d'aquesta fruita. :)
ResponEliminaUnes figues ben romàntiques tan rosetes :)
ResponEliminaHe conegut personas semblants a aquestes precioses figues de moro, per fora punxaven, però si arribaves al seu interior eren molt dolçes.
ResponEliminaBon dia Carmen.
Al sud, en diuen tunas. No les he provades mai... Són bones?
ResponEliminaA mi m'agraxden molt!!!!
ResponEliminaAl meu avi li agradaven molt les figues de moro! el teu diubuix molt maco i els mots també (estic practicant amb el paint però només em surten uns dibuixos horribles...)
ResponEliminaLa dolcesa protegida. Pot ser alguna figa de moro li agradaria ser un dàtil o una xirimoia, per allò de que al no tenir espines cauen millor. Però segur que les espines l'han protegit d'alguns golafres...i, d'altre banda, una figa de moro sempre ho serà, li agradi o no.
ResponEliminaUna abraçada.
Almenys les punxes aquestes no punxen...
ResponEliminaQue son doloroses, com les dels agaons, el card panical i argelaga, etc. Aquesta punxa groc blanc no és veu quan està clavada, L'oncle Samuel deia que allí on n'entra una no se n'hi posa una altra, que ja és molt dir.
Nosaltres collíem les figues amb els molls del foc de la llar... veure la seva carn granulosa i menjar-la... és exquisida. Nyam. Anton.
ostres, no sabia que es deien així... a casa els diuen "higos chungos"
ResponEliminai em fa gràcia, al Marroc en vaig veure tants!!
No n'he tastat mai.
ResponEliminaD'aquestes no n'he tastat....
ResponEliminaJo si que les he menjades quan era petita.
ResponEliminaFigues de moro, amaguen la dolcesa sota les punxes...
Saps, això el hi passa a moltes persones, no volen demostrar la seva dolcesa i l'amaguen.
Una abraçada.
A Italia es diuen fichi d'india.
ResponEliminaBonic el dibuix i l'haiku sobre aquest fruit que es fa respectar
Jo tampoc n'he tastat mai... de fet, crec que tampoc n'he vist mai cap... (ostres, què analfabeta sóc en temes de natura!!) El que jo veig en el dibuix és una preciosa planta "exòtica" jejeje
ResponEliminaQui ho anava a dir, punxes dolces.
ResponEliminaDos poetes d'imatges i paraules, els dos ens ompliu de poesia!
ResponEliminaEncertadíssim l'haiku.
ResponEliminaPerò encara em fa mal el dit de l'últim cop que en vaig menjar. Algunes punxes són gairebé invisibles.