Sembla de nans
fanal com mitja porta.
Carrers estrets.
Silenci de l'hivern
el poble s'ha adormit.
Obre, tanca,
tanca tanca
tanca tanca
obre la porteta
per entrar.
per entrar.
Dins és ple de fantasia
Au, entreu,
esperits que esteu mirant.
Dins hi ha el conte
esperits que esteu mirant.
Dins hi ha el conte
per contar. .........Anton.
Fem cua per entrar
més de dos no hi caben
però es veuen meravelles,
i a la nit
llums de colors.
però es veuen meravelles,
i a la nit
llums de colors.
Pere
S'adorm el vespre,
s'adorm la nit.
s'escolta el silenci,
suaus murmuris
sentim a l'hivern.
s'adorm la nit.
s'escolta el silenci,
suaus murmuris
sentim a l'hivern.
Joana
Quina fotografía més bonica; quina recreació dibuixada...quines paraules que dibuixes!
ResponEliminaBona setmana!
Com m'agradaria viure en aquesta casa! no sé si en la de la foto o en el mateix dibuix? m'hauria de convertir en un ésser de dues dimensions...
ResponEliminaEl poble adormit
ResponEliminal'amor desperta dins el llit,
Sembla que moltes vegades hem trepitjat els mateixos paratges, un poble encanyador, ara inmortalitzat per tu
ResponEliminaQuin profit en treus de tot, saps extreure'n el suc d'una manera sublim, com sempre Felicitats preciosa :) i un súper petó!!!
ResponEliminaEntreu,entreu. És hora de gaudir d'un conte al costat del foc.
ResponEliminaSi us fixeu en la meva mida (que sóc baixeta)i la de la porta, veureu que gairebé no hi passo.
ResponEliminaFanal blau, una abraçada.
N'era molt de petitona aquesta caseta, o sigui que Elvira, en dues dimensions sempre i quan siguin petites :)
Striper m'imagino un llit petitó com els dels set nans.
Garbí, sempre fa gràcia coincidir, oi? No sé a quina època de l'any hi vas anar, pe`ro ara, al desembre, era tot buit, tancat i no es veia ni una ànima pel carrer. I això que diuen que és molt turístic!
Un superpetó, Cris!
wizard, ja pots començar a preparar el conte, jo faré el foc, petit, a la lar de foc com de joguina. Hi cabrem, tots?
De nans, eh? :-) Jo crec que sí que ho deu ser. Ja me'ls imagino amunt i avall, encenent el foc per fer una bona escudelleta (petita) de Nadal! Petons, un verset encantador.
ResponEliminat'ho anava a dir, sembla una casa de conte
ResponEliminaJejejeje t'he reconegut ben aviat a la foto!! :-))
ResponEliminaQuina caseta!! M'agrada moltíssim! Tant la foto original com la teva adaptació! :-))
Qu sula. síq ue sembla de conte de fades sí
ResponEliminaObre, tanca,
ResponEliminatanca tanca
obre la porteta
per entrar.
Dins és ple de fantasia
Au, entreu,
esperits que esteu mirant.
Dins hi ha el conte
per contar.
.............Anton.
Fem cua per entrar
ResponEliminamés de dos no hi caben
però es veuen meravelles,
i a la nit
llums de colors.
Bona tarda Carme.
És preciosa la foto de la casa! Sembla treta d'un conte de fantasia. Una meravella :)
ResponEliminaUna casa encantadora... I el teu dibuix convida a entrar-hi...
ResponEliminaSalut.
onatge
Ostres! M'agrada aquesta casa! Puc entrar?
ResponEliminaMolt bonica la caseta i els versos.
ResponEliminaS'adorm el vespre,
s'adorma la nit.
s'escolta el silenci,
suaus murmuris
sentim a l'hivern.
sssssssssss, una abraçada