.JPG)
Dedico aquest post a la Yáiza, que em va demanar sobre els meves pintures. No acostumo a fer servir les dues caixes a la vegada. Gairebé sempre pinto amb una sola. Quan m'enduc les pintures d'excursió o de viatge agafo la petita. A casa faig servir la grossa.
.JPG)
I després de fer les fotos... em poso a pintar una porta, una entrada a una casa de pagès. Al Penedès.
.JPG)
I sobre la marxa, amb una mica de presses, torno a fer la foto i me'n vaig a treballar.
Sembla mentida que d'unes caixetes tan petites en puguis treure unes creacions com les que ens ensenyes, com per exemple aquesta porta de pagès que t'està quedant molt bé!
ResponEliminaGràcies, XeXu!!!
EliminaM'agrada molt.
ResponEliminaEl que ens expliques i que ens deixa conèixer una mica més tot el procès i les teves eines i ens permet imaginar-te mentre treballes la teva inspiració i vas elaborant el resultat que ens mostres cada dia en aquest món teu del qual ens deixes gaudir.
I m'agrada, molt, aquesta porta que has pintat, per un motiu molt especial.
La casa de Reus de la meva infància tenia una porta semblant. No era una casa de pagès i la porta que recordo no era la de l'entrada a la casa sinó la de sortida a un pati, on hi havia una parra que ens feia ombra mentre jugàvem. I tot de testos amb plantes de la meva mare a qui per un moment, he vist estendre la roba en els fils que anaven de banda i banda i dibuixaven sobre els nostres caps un cel de mitjons, calçotets i calces i pantalons curts.
T'hagués agradat el meu patí, potser fins i tot, l'haguessis pintat.
Gràcies pel regal que sense voler, m'acabes de fer.
Doncs, segur que m'hagués agradat el teu patí i prou que el pintaria si l'hagués vist!!!
EliminaM'agraden els enllaços de records, i tal com m'agrada que des de fora em provoquin records de la infantesa, també em sembla agradable provocar-los o al menys provocar-te'ls a tu.
Una abraçada, Mònica!
Un secret desvetllat!!!
ResponEliminaper cert, la imatge de portada? és xulíssim!! on és?
És al Ripollès, és un dels gorgs Cabana a Campdevànol. Són xulíssims de veritat!!!
EliminaMira, venia a dir-te el mateix, el mateix que t'ha dit Xexu. Em sembla gairebé un miracle, una meravella.
ResponEliminaDoncs gràcies per veure-ho així!!!
EliminaMira quines caixes d'eines més reboniques!! Sí que fas miracles, sí amb ben poqueta cosa...
ResponEliminaA mi tb m'agrada la nova imatge, és molt "xula"!!!
Bona nit Carme!
Bona tarda, lluna. Estic contenta amb les meves capsetes... m'agraden i en tinc prou.
Elimina
ResponEliminaM'encanta la pintura de la casa de pagès...
Bon nit, Carme!
Gràcies, Jordi, moltes gràcies!!! Bona tarda de diumenge.
Eliminasembla mentida que amb tant poc equipament puguis fer tant de producte i a més fer-ho bé.
ResponEliminaDoncs sí, em fa gràcia que a tots us sembli poca cosa... per a mi em va perfecte. Crec que massa m'atabalaria.
EliminaAixí vols dir que si em compro una caixa d'aquarel·les com aquestes, em sortiran pintures tan maques com la de la portalada?. No em contestis que ja em temo que fa falta alguna cosa més que no es pot comprar a cap botiga de pintures. :-))
ResponEliminaBon diumenge, Carme!!
Doncs sí que net contesto, Mc! I el que et diria és que tot és començar!!!
EliminaJo no havia pintat mai fins fa 4 o 5 anys... i em falta molt per aprendre, però vaig fent.
és com si la fada ens ensenyés els seus estris màgics de fer encanteris
ResponEliminaPerò no ens ensenya la vareta.
EliminaElfree, Jp, aquest comentaris em semblen molt dolcets... un petó a cadascú!!!
EliminaUna porta mig oberta, mig tancada. La teva aquarel·la, a més de bellíssima, diu alguna cosa.
ResponEliminaPotser te la publicaré al meu bloc, si no et fa res.
EliminaFeliç i agraïda que el publiquis al teu blog, Helena!!! Gràcies!
EliminaM'encanta l'aspecte gastat de les pintures! Quanta feina que hi has fet
ResponEliminaI tant que sí!!! Molta feina hi he fet... he reomplert els quadradets un munt de cops...
EliminaSembla mentida que amb tan poc ens donis tant!
ResponEliminaLa porta em sembla genial, sempre tan màgiques!!
Per cert, a la foto de la teva capçalera hi ha una roca que sembla un cocodril ... o és un cocodril que sembla una roca?? :)
Bon diumenge, nina!
Bessets.
La porta és molt bonica i la vaig copiar, com sempre d'una foto...
EliminaNo sé perquè serà... que tens unes idees molt sargantaneres... bé, volia dir que m'has fet somriure, perquè ella també ha vist el cocodril... :DDD teniu. Quin parell de dos!!! Una pedra o un cocodril... ara ja no ho sé, si tothom hi veu cocodril, potser ho serà, no?
Bon diumenge, bonica!
Carme la incansable! ;o)
ResponEliminaAh! Però et queda temps per treballar?
Pensava que la teva feina era pintar! he he
M'encanta la porta... com la majoria de les teves aquarel·les
Un petó ben gran
:DDD que trapella ets, Miquel! Doncs sí, em queda una mica d'estoma per treballar... :DDDD
EliminaUn petó ben gran per a tu també!!!
Miiiiiiiiiiira les aquarel·les!! Les veig i són quelcom entranyable per a mi hehehe... he lloat un munt de vegades aquests colors! Clar que el mèrit és de qui fa les barreges, qui posa la quantitat d'aigua, qui dibuixa la base... ;-))
ResponEliminaLa porta és molt, molt maca... portes i finestres són unes de les teves especialitats ;-))
Gràcies, Assumpta!!! M'encanten les portes i les finestres, és cert.
EliminaFa molts i molts anys, més de 20, vaig veure un pintor conegut de la família que pintava (a l'oli) moltes portes i finestres, no sé si deu ser per això que alguna cosa em va quedar dins, però sé em van encantar els seus quadres, per la pintura, però també pel tema de la pintura.
Unes aquarel·les molt polides i una pintura preciosa. Les portes i finestres (també les bicicletes) tenen la força d'un símbol i la personalitat de les coses particulars i úniques. Bona feina, Carme.
ResponEliminaMoltes gràcies, Consol!!! Bon començament de setmana.
EliminaDoncs "sobre la marxa" t'ha quedat una preciositat d'aquarel·la que ja m'agradaria saber-la fer jo!
ResponEliminaTot arribarà!!!...espero.
Una abraçada, bonica.
Gràcies Glòria, no sempre em queden bé, però hi ha dies que l'encerto!!!
EliminaUna abraçada ben grossa, Glòria, i tant que arribarà, tot és posar-s'hi i insistir!
Perdona els meus despistes noia...suposo que deu ser la calor...
ResponEliminaM'agrada molt aquesta aquarel·la, ja saps que ami tot el que tingui color de pagès, m'enamora.
Estava pensant que per anar de viatge, no t'anirien més bé aquelles aquarel·les que són com un llapis?
Petonets de cap al tard.
També en tinc de llapis d'aquarel·la, però no els sé barrejar tant bé.
EliminaAquesta porta em va enamorar a mi també.
petonets.
M'heu fet pensar que fa molts anys per Nadal em van regalar una caixa de llapis de colors caran d'ache que es desfeien com l'aquarel·la... Els vaig utilitzar força en el seu moment!
EliminaJo també en tinc uns... però no em queden mai com jo voldria les barreges de colors
EliminaAquesta aquarel · la està molt bé. Els grisos pinten ombres, donen relleu i un munt de verds tots diferents dibuixen la porta.
ResponEliminaBona nit Carme.
Gràcies, Pere!!!
EliminaAquesta tarda n'he fet un parell, que no m'han sortit pas com aquesta... això va a dies.
Bona nit, Pere.
Sempre, des que ja fa un temps vaig descobrir mitjançant una blogaire (no sé si es diu així) comuna les preciositats que pintes, he volgut saber una mica com ho fas, mai m'havia atrevit a preguntar-t'ho, avui ens ho has descobert i m'ha agradat moltíssim saber-ho. Que continuis amb aquesta visió de la realitat tan particular per molts anys, com m'agrada!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Gariel, ara que vénen les vacances miraré d'aprofitar-les bé per pintar molt. :) Una abraçada i que passis un bon agost.
EliminaEi! He passat el cap de setmana a fora i no ho veig fins ara. Gràcies per dedicar-me el post! Ja en van dos, eh! L'altre dia vaig rellegir el de la Carme als 15 anys... ;)
ResponEliminaQuè fas quan se t'acaba algun color? Venen les pastilles d'aquarel·la per separat? Em sona que sí, però... Jo ja vaig estrenar la meva caixa d'aquarel·les (marca Jovi, ull!!). Tinc molts colors, però de moment no els sé utilitzar amb massa traça... així que ara per ara prefereixo seguir ensenyant el que faig amb les agulles que el que faig amb el pinzell. =P
M'agrada la porta!
Sí, noieta, venen pastilles per separat. Jo també em vaig comprar Jovi el primer cop. Després m'he comprat altres marques una mica millors, però no pas les més cares, eh? que n'hi ha de caríssimes.
EliminaHi ha pastilles de dues mides. Les petitones per la capseta petita i les grans per la capsa gran. Una amiga em va regalar també uns tubs, que em serveixen per reomplir les capses també.
Les meves són de JOVI, de l'Abacus... surten molt bé de preu. En tinc una capsa nova que també formarà part del teu llegat :-DDD
EliminaAssumpta, les meves també són de l'abacus! Hehehe!! I el paper? Perquè a mi em va fer mandra comprar el paper especial per aquarel·les i utilitzo un bloc de dibuix normal i corrent. És més gruixudet que el paper habitual, però queda ondulat després de pintar, per l'aigua. Notaria molt la diferència si comprés paper 'del bo'?
EliminaEs nota molt la diferència.
EliminaEl paper bo també pot tenir diferents gruixos, però només que posi aquarel.la ja és nota molt. No cal que sigui del més gruixut de tots.
Ho tindré en compte! Gràcies, Carme! ;)
EliminaM'agrada molt el teu estil Carme... entenc que pintar no és cosa fàcil, però veient els teus dibuixos i pintures sempre penso que és la mar de senzill! Tu fas que ho vegi senzill!
ResponEliminaMoltes gràcies, Alba!!!
Elimina