dissabte, 27 de juliol de 2013

Les meves pintures


Dedico aquest  post  a la  Yáiza,  que em va  demanar  sobre els  meves pintures.  No acostumo a fer  servir  les  dues  caixes  a la vegada.  Gairebé  sempre  pinto amb  una sola.  Quan m'enduc  les  pintures  d'excursió o de viatge  agafo la petita.  A  casa  faig servir  la grossa.


I després  de fer  les  fotos...  em poso  a pintar  una porta,  una entrada a una casa  de pagès.  Al Penedès.


I  sobre la marxa,  amb  una mica  de   presses,  torno a fer la foto i me'n vaig  a treballar.

50 comentaris:

  1. Sembla mentida que d'unes caixetes tan petites en puguis treure unes creacions com les que ens ensenyes, com per exemple aquesta porta de pagès que t'està quedant molt bé!

    ResponElimina
  2. M'agrada molt.
    El que ens expliques i que ens deixa conèixer una mica més tot el procès i les teves eines i ens permet imaginar-te mentre treballes la teva inspiració i vas elaborant el resultat que ens mostres cada dia en aquest món teu del qual ens deixes gaudir.
    I m'agrada, molt, aquesta porta que has pintat, per un motiu molt especial.
    La casa de Reus de la meva infància tenia una porta semblant. No era una casa de pagès i la porta que recordo no era la de l'entrada a la casa sinó la de sortida a un pati, on hi havia una parra que ens feia ombra mentre jugàvem. I tot de testos amb plantes de la meva mare a qui per un moment, he vist estendre la roba en els fils que anaven de banda i banda i dibuixaven sobre els nostres caps un cel de mitjons, calçotets i calces i pantalons curts.
    T'hagués agradat el meu patí, potser fins i tot, l'haguessis pintat.

    Gràcies pel regal que sense voler, m'acabes de fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, segur que m'hagués agradat el teu patí i prou que el pintaria si l'hagués vist!!!

      M'agraden els enllaços de records, i tal com m'agrada que des de fora em provoquin records de la infantesa, també em sembla agradable provocar-los o al menys provocar-te'ls a tu.

      Una abraçada, Mònica!

      Elimina
  3. Un secret desvetllat!!!

    per cert, la imatge de portada? és xulíssim!! on és?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És al Ripollès, és un dels gorgs Cabana a Campdevànol. Són xulíssims de veritat!!!

      Elimina
  4. Mira, venia a dir-te el mateix, el mateix que t'ha dit Xexu. Em sembla gairebé un miracle, una meravella.

    ResponElimina
  5. Mira quines caixes d'eines més reboniques!! Sí que fas miracles, sí amb ben poqueta cosa...
    A mi tb m'agrada la nova imatge, és molt "xula"!!!

    Bona nit Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda, lluna. Estic contenta amb les meves capsetes... m'agraden i en tinc prou.

      Elimina

  6. M'encanta la pintura de la casa de pagès...

    Bon nit, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi, moltes gràcies!!! Bona tarda de diumenge.

      Elimina
  7. sembla mentida que amb tant poc equipament puguis fer tant de producte i a més fer-ho bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, em fa gràcia que a tots us sembli poca cosa... per a mi em va perfecte. Crec que massa m'atabalaria.

      Elimina
  8. Així vols dir que si em compro una caixa d'aquarel·les com aquestes, em sortiran pintures tan maques com la de la portalada?. No em contestis que ja em temo que fa falta alguna cosa més que no es pot comprar a cap botiga de pintures. :-))
    Bon diumenge, Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí que net contesto, Mc! I el que et diria és que tot és començar!!!

      Jo no havia pintat mai fins fa 4 o 5 anys... i em falta molt per aprendre, però vaig fent.

      Elimina
  9. és com si la fada ens ensenyés els seus estris màgics de fer encanteris

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però no ens ensenya la vareta.

      Elimina
    2. Elfree, Jp, aquest comentaris em semblen molt dolcets... un petó a cadascú!!!

      Elimina
  10. Una porta mig oberta, mig tancada. La teva aquarel·la, a més de bellíssima, diu alguna cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser te la publicaré al meu bloc, si no et fa res.

      Elimina
    2. Feliç i agraïda que el publiquis al teu blog, Helena!!! Gràcies!

      Elimina
  11. M'encanta l'aspecte gastat de les pintures! Quanta feina que hi has fet

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí!!! Molta feina hi he fet... he reomplert els quadradets un munt de cops...

      Elimina
  12. Sembla mentida que amb tan poc ens donis tant!
    La porta em sembla genial, sempre tan màgiques!!

    Per cert, a la foto de la teva capçalera hi ha una roca que sembla un cocodril ... o és un cocodril que sembla una roca?? :)

    Bon diumenge, nina!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La porta és molt bonica i la vaig copiar, com sempre d'una foto...

      No sé perquè serà... que tens unes idees molt sargantaneres... bé, volia dir que m'has fet somriure, perquè ella també ha vist el cocodril... :DDD teniu. Quin parell de dos!!! Una pedra o un cocodril... ara ja no ho sé, si tothom hi veu cocodril, potser ho serà, no?

      Bon diumenge, bonica!

      Elimina
  13. Carme la incansable! ;o)
    Ah! Però et queda temps per treballar?
    Pensava que la teva feina era pintar! he he
    M'encanta la porta... com la majoria de les teves aquarel·les
    Un petó ben gran

    ResponElimina
    Respostes
    1. :DDD que trapella ets, Miquel! Doncs sí, em queda una mica d'estoma per treballar... :DDDD

      Un petó ben gran per a tu també!!!

      Elimina
  14. Miiiiiiiiiiira les aquarel·les!! Les veig i són quelcom entranyable per a mi hehehe... he lloat un munt de vegades aquests colors! Clar que el mèrit és de qui fa les barreges, qui posa la quantitat d'aigua, qui dibuixa la base... ;-))

    La porta és molt, molt maca... portes i finestres són unes de les teves especialitats ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Assumpta!!! M'encanten les portes i les finestres, és cert.

      Fa molts i molts anys, més de 20, vaig veure un pintor conegut de la família que pintava (a l'oli) moltes portes i finestres, no sé si deu ser per això que alguna cosa em va quedar dins, però sé em van encantar els seus quadres, per la pintura, però també pel tema de la pintura.

      Elimina
  15. Unes aquarel·les molt polides i una pintura preciosa. Les portes i finestres (també les bicicletes) tenen la força d'un símbol i la personalitat de les coses particulars i úniques. Bona feina, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Consol!!! Bon començament de setmana.

      Elimina
  16. Doncs "sobre la marxa" t'ha quedat una preciositat d'aquarel·la que ja m'agradaria saber-la fer jo!
    Tot arribarà!!!...espero.
    Una abraçada, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria, no sempre em queden bé, però hi ha dies que l'encerto!!!

      Una abraçada ben grossa, Glòria, i tant que arribarà, tot és posar-s'hi i insistir!

      Elimina
  17. Perdona els meus despistes noia...suposo que deu ser la calor...

    M'agrada molt aquesta aquarel·la, ja saps que ami tot el que tingui color de pagès, m'enamora.
    Estava pensant que per anar de viatge, no t'anirien més bé aquelles aquarel·les que són com un llapis?

    Petonets de cap al tard.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També en tinc de llapis d'aquarel·la, però no els sé barrejar tant bé.

      Aquesta porta em va enamorar a mi també.

      petonets.

      Elimina
    2. M'heu fet pensar que fa molts anys per Nadal em van regalar una caixa de llapis de colors caran d'ache que es desfeien com l'aquarel·la... Els vaig utilitzar força en el seu moment!

      Elimina
    3. Jo també en tinc uns... però no em queden mai com jo voldria les barreges de colors

      Elimina
  18. Aquesta aquarel · la està molt bé. Els grisos pinten ombres, donen relleu i un munt de verds tots diferents dibuixen la porta.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Pere!!!

      Aquesta tarda n'he fet un parell, que no m'han sortit pas com aquesta... això va a dies.

      Bona nit, Pere.

      Elimina
  19. Sempre, des que ja fa un temps vaig descobrir mitjançant una blogaire (no sé si es diu així) comuna les preciositats que pintes, he volgut saber una mica com ho fas, mai m'havia atrevit a preguntar-t'ho, avui ens ho has descobert i m'ha agradat moltíssim saber-ho. Que continuis amb aquesta visió de la realitat tan particular per molts anys, com m'agrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Gariel, ara que vénen les vacances miraré d'aprofitar-les bé per pintar molt. :) Una abraçada i que passis un bon agost.

      Elimina
  20. Ei! He passat el cap de setmana a fora i no ho veig fins ara. Gràcies per dedicar-me el post! Ja en van dos, eh! L'altre dia vaig rellegir el de la Carme als 15 anys... ;)
    Què fas quan se t'acaba algun color? Venen les pastilles d'aquarel·la per separat? Em sona que sí, però... Jo ja vaig estrenar la meva caixa d'aquarel·les (marca Jovi, ull!!). Tinc molts colors, però de moment no els sé utilitzar amb massa traça... així que ara per ara prefereixo seguir ensenyant el que faig amb les agulles que el que faig amb el pinzell. =P
    M'agrada la porta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, noieta, venen pastilles per separat. Jo també em vaig comprar Jovi el primer cop. Després m'he comprat altres marques una mica millors, però no pas les més cares, eh? que n'hi ha de caríssimes.

      Hi ha pastilles de dues mides. Les petitones per la capseta petita i les grans per la capsa gran. Una amiga em va regalar també uns tubs, que em serveixen per reomplir les capses també.

      Elimina
    2. Les meves són de JOVI, de l'Abacus... surten molt bé de preu. En tinc una capsa nova que també formarà part del teu llegat :-DDD

      Elimina
    3. Assumpta, les meves també són de l'abacus! Hehehe!! I el paper? Perquè a mi em va fer mandra comprar el paper especial per aquarel·les i utilitzo un bloc de dibuix normal i corrent. És més gruixudet que el paper habitual, però queda ondulat després de pintar, per l'aigua. Notaria molt la diferència si comprés paper 'del bo'?

      Elimina
    4. Es nota molt la diferència.
      El paper bo també pot tenir diferents gruixos, però només que posi aquarel.la ja és nota molt. No cal que sigui del més gruixut de tots.

      Elimina
    5. Ho tindré en compte! Gràcies, Carme! ;)

      Elimina
  21. M'agrada molt el teu estil Carme... entenc que pintar no és cosa fàcil, però veient els teus dibuixos i pintures sempre penso que és la mar de senzill! Tu fas que ho vegi senzill!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari