diumenge, 1 de maig de 2011

Relats Conjunts - Diada de Sant Jordi

  És una proposta  de   Relats ConjuntsA  l'Íria li agradava molt aquella  llegenda que  explicava que un drac, una  princesa  i Sant Jordi  es  feien amics i  tots  tres, trapelles,  s'inventaven  una  tragèdia  de morts  i sang.  El drac  mateix  havia  plantat  el roser  per  a poder dir que  havia  nascut  de la seva  sang i  cada  any, tots  dos,   li regalaven una rosa  a la princesa.  I  és  que aquest  drac  era  un drac  màgic, d'aquells  que es  fan amics  dels infants.Ella,  l'Íria,  venia  de Colòmbia,  com les  roses.  S'havia alegrat molt  en veure  l'origen  dels  paquets  de roses  que havia de vendre.Tothom deia que aquestes  roses  no feien olor,  però  ella  la sentia, i  no pas  només  l'olor de les  roses,  sinó  l'olor  del seu país,  del seu poble, del seu promès que encara  treballava  a les plantacions  de  roses.


20 comentaris:

  1. Però és que fins i tot has de fer bonica la llegenda de mort i sang que dóna lloc a Sant Jordi, hahaha. Ets un cas! No, de veritat, he llegit amb un somriure la primera part, aquesta interpretació és magnífica!

    ResponElimina
  2. M'agrada aquesta nova versió! un drac màgic que planta rosers!

    ResponElimina
  3. Molt ben lligat amb el relat del Joc Literari d'en Tibau i molt maco el final, els sentiments sempre van més enllà dels sentits. :-))

    ResponElimina
  4. XeXu, de fet el tema ve de dos posts enrere i és culpa de la imatge que va fer servir en Tibau per al seu joc.

    Gràcies, Elfri!

    Mc, si els sentiments s'ho proposen... els sentits sempre obeeixen.

    ResponElimina
  5. Els temps canvien i les tradicions agafen nous aires, noves fonts i se les reomple de vida!

    ResponElimina
  6. Ho has posat tot de cap per avall :)

    ResponElimina
  7. Segor que les roses de Colòmbia fan olor? doncs que les vinguin a vendre a Vilafranca per Sant Jordi, que les que hi ha són molt boniques però gens perfumades!
    Bon conte, Carme! Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Les roses sempre tenen una espina d'enyorança...

    Des del far una abraçada sense espines.
    onatge

    ResponElimina
  9. Porquet, res no para, res no resta immòbil... doncs ens hi afegim. :)

    Noves Flors, una abraçada.

    Galionar, que la Íria senti l'olor no vol dir que en facin... a vegades l'amor imagina molt. :) Les poquetes que tonc a casa sí que fan olor, aquestes sí.

    onatge, una espina d'enyorança la trobem a qualsevol lloc, en una rosa també! :) Des del bosc.

    ResponElimina
  10. l'olor del seu poble, del seu país el du la rosa.. la màgia creua fronteres..
    un relat preciós, fins aquí m'arriba la flaire..:)

    ResponElimina
  11. m'agrada que entre tots posem la història del que sempre ha estat i donem ales a la imaginació per tal de treure les coses dolentes que massa que venen soles.

    ResponElimina
  12. loita, garbí, ens hem creuat jo vinc de casa vostra en el mateix ordre que vosaltres heu comentat aquí. Encara no entenc com no ens hem trobat pel camí! :)

    ResponElimina
  13. M'has fet recordar la cançó de Puff el Drac Màgic, espere que la princesa i Sant Jordi no deixen el drac quan es facen grans.

    ResponElimina
  14. i perquè vaig cantant el Puff! ara? jejeje, una versió molt bonica!!

    ResponElimina
  15. Hi ha olors que les tenim tant endins, que les traspasem a tot el que toquem, sigui de la matèria que sigui.
    Un conte preciós.

    ResponElimina
  16. Si el drac és màgic, segur que és en Paf :-))

    A veure si l'any que ve l'Íria i el seu promès poden celebrar sant Jordi junts :-)

    ResponElimina
  17. M'ha agradat. Això dels dracs sempre m'ha cridat molt t'atenció. Un petó, CARME.

    ResponElimina
  18. Un bon relat, cosa que ja no em sorprèn després de seguir el teu blog.
    La foto del encapsalament una meravella i els dibuixos del castell preciosos.

    ResponElimina
  19. Enhorabona, m'agrada aquesta nova llegenda.

    ResponElimina
  20. I a mi també m'agrada la teva versió renovadora. I gràcies per emocionar-te amb el meu text, més que visceral...


    d.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari