dilluns, 4 d’abril del 2011

El conte de les tres tulipes


D'una foto de la Pilar

Si n'eren  tres  les tulipes
que guardaven una escala.
Cada dia vigilaven
qui pujava i qui baixava.
I si no deien paraules
somriures grocs regalaven.
La princesa quan passava
un, o bé dos,  se'n quedava
i així sempre  n'hi sobraven
per sembrar  en una altra  casa.

12 comentaris:

  1. precisament -i no m'ho invento (la Utnoa en pot ser testimoni)- al roser de la finestra estan sortint tres flors ben grogues. Igual els recito alguna cosa...

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. fins i tot els plaers s'han de dosificar.
    un dibuix encantador...

    ResponElimina
  3. i amb el que es veu....potser que millor moltes vegades no parlessin.

    ResponElimina
  4. M'agrada aquest conte poesia de les tres tulipes...

    ResponElimina
  5. Tot i que visc en un pis, que passen per casa que els faré un lloguet vora la finestra.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  6. com diu sargantana (i el poema) els plaers són més duradors si es dosifiquen. La virtut rau en la moderació.

    ResponElimina
  7. Aquest cap de setmana he vist com unes tulipes roges s'han obert d'un dia per l'altre. Espectacular!

    ResponElimina
  8. Tres somriures, tres petons i una abraçada molt forta, princesa.
    La teva màgia les mantindrà sempre plenes de llum.
    Gràcies.

    ResponElimina
  9. Si passo per aquesta escala, també em regalaran un somriure? ;-)

    ResponElimina
  10. La creativitat que escampes entre paraules i pixels pintats, fa que em passegi sovint per aquí. Llàstima que les hores no siguin més llargues per assaborir-o millor

    ResponElimina
  11. Sànset recita aquest poema... je, je, je... els somriures grocs ja els tens assegurats.

    gràcies, sargantana!

    M'alegro que t'agradi, Montse!

    Garbí, a vegades els somriures poden ser millors.

    GRàcies, Elfri

    Francesc, segur que guardar una finestra els semblaria tan o més interessant que guardar una escala. :)

    Joan, les flors m'inspiren moderació sempre. Tot i que elles a vegades esclaten com a boges!

    Porquet, si que ho és!

    Pilar, gràcies a tu i tres petonets de tornada.

    Assumpta, també, segur!

    Mª Antònia, ja saps que manllevo creativitat allà on la trobo... també al teu bloc, gràcies!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari