divendres, 8 d’abril del 2011

Pou


D'una foto d'Adverbia


Un pou tancat
guarda el tresor de l'aigua
com un misteri.

19 comentaris:

  1. Els pous d'aigua sempre m'han semblat una autèntica obra d'art rodejada de misteri i d'una manera d'entendre la vida basada en l'esforç i la constància.

    M'apassionen i sempre que en veig un no puc estar d'acostar-m'hi i fer-m'hi alguna foto! (serà per deformació professional)

    ResponElimina
  2. sí que n'és de misteriós el pou.. i quina sensació ficar-hi el cap i cridar eooooo! hi ha algúuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu?... no vegis el dia que l'algú em contesti...!

    ResponElimina
  3. Misteris amagats dins l'aigua fresca d'un pou...No emfaria res anar a trobar-los.

    ResponElimina
  4. Bufa!
    Quin pou més bufó!
    Misteris d'aigua
    quin tresor no guarden!

    ResponElimina
  5. "...reveig un baldador, un pou ,un hivernacle,
    dibuixats en un cel blau de miracle..."

    ResponElimina
  6. A mi encara em provoquen una certa por, els pous, fruit de les advertències de mon pare perquè no m'hi acostés, de petita...

    ResponElimina
  7. Un forat profund,
    sec i sense aigua,
    inunda la por.

    ResponElimina
  8. misteri.......
    fins i tot, pot arribar a ser ferestec

    ResponElimina
  9. Corrent d'aigua
    sota el pou enmanillat
    sed presonera.

    ResponElimina
  10. tot el que hi ha sota terra és un misteri, per això ens atrau tant!

    ResponElimina
  11. Segur que l'aigua és ben fresca!

    I que són aquests animalons, Carme? bous? són figuretes?

    ResponElimina
  12. més que un misteri....és un preuat tresor que cal mantenir.

    ResponElimina
  13. Carmeeeeeeeeee!!! que ja han arreglat allò de les miniatures!! :-))

    Al menys el meu blog d'Artesania ja surt actualitzat amb imatge a la barra lateral dels blogs que el tenen enllaçat :-) Espero que els teus que tenies problemes també funcionin!! :-))

    ResponElimina
  14. quina pau un pou!
    amb el peu al pou
    un piu de pau!

    ResponElimina
  15. El misteri també el sento quan en abocar-m'hi veig l'aigua com lluny i inabastable, tan indiferent a la meva presència que acull amb un so perdut la pedra que l'hi llenço. Com sempre, trobo molt encertat el dibuix.

    ResponElimina
  16. Ara, si penso en un pou, no puc evitar de pensar en els que hi fotria dins...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari