Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
ostres, "ferida infecta"... és contundent, clar... no cal dir res més!!
ResponEliminaDoncs jo em quedo amb "la pell de la terra" per on es filtren tots els sentiments. M'agrada.
ResponEliminaA mi també m'agrada. :-))
ResponEliminaEl tinc a l'agenda aquest convit estiuenc però no acabo de saber com posar-m'hi... a veure si per la setmana que ve faig un cop de cap.
Carme, molt inspirat. Ja l'he penjat. Moltes gràcies per participar. Una abraçada.
ResponEliminaSalut i Terra
Tant de bo quedi tan rovellada que acabi convertida en pols de misèria i vergonya.
ResponEliminaels teus versos m'han agradat molt tant de bo s'acabin rovellant aquestes ferides !
ResponEliminaI segueix infecta d'odi. I no es tanca. Molt bo.
ResponEliminaui, això és l'Ebre! És la creu que tenen els tortosins... i ja fa mooooooooolts anys que hi és, eh? però no s'acaba de rovellar del tot!
ResponEliminaGràcies a tots, per passar i deixar els vostres comentaris, a veure si em poso al dia de tot.
ResponElimina