de tenir més vides,
fluint paral·leles
com rius de somriures.
....................Carme
Rius d'amistat,
moltes vides en vers:
literatura.
.................Joana
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Més vides de plaer....que per patir ja en tenim una. Tant de bo
ResponEliminaBoniques les paraules, Carme, però ja tinc treballs a sortir-me'n amb una de vida, no sé si podria amb més...
ResponEliminaJo ara mateix només tinc un desig... i esperança. Això ja dóna vida, no? :)
ResponEliminaDe fet, potser la nostra vida ja està composta de moltes altres vides, que a estones conflueixen en el mateix riu i que d'altres van per lliure, cadascuna al seu aire... L'eterna oscil·lació entre l'equilibri i el desequilibri, vaja.
ResponEliminaUna abraçada!
Vagament em deixo viure.
ResponEliminaPlacidesa de colors i de pensament.
ResponEliminaSalut i Terra
I què faries amb tantes vides. Podries tenir vides de colors, una de blava, una de verda una de groga, una de vermella...cada color li donaria un sentit diferent, a cada una...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Garbí, això per descomptat.
ResponEliminaZel, només és un desig vague, jo tampoc sé si podria amb més! :) Qui sap?
I tant que sí, guspira!
Galionar una molt bona manera de mirar-ho, que potser satisfarà el desig vague...
Jordi, doncs genial, també així!
Francesc, gràcies!
M Roser, doncs només podria fer una cosa: viure! je, je je... bona idea la teva dels colors! petons
Més vida per aprendre a viure-la.
ResponEliminaI nodrir-se i esponjar-se de rius, rierols i torrents que aniran omplint de records, sentiments i passions el nostre fluir.
ResponEliminaEstàs parlant d'un pentagrama cromàtic-visual?
ResponEliminaBona nit, Carme.
Vols dir que no en tenim més d'una de vida?... (ai, crec que ja desvariejo... és la gana) Volia dir que és com si tinguéssim diferents "facetes"...
ResponEliminaDe vague, res. Un desig vehement :)
ResponElimina(He arribat tard però encara he pogut veure el teu post anterior).
Que maca, m'ha encantat :)
ResponEliminaUn petó ben fort, Carme!
Rius d'amistat,
ResponEliminamoltes vides en vers:
literatura.
Molt bon dia, Carme!!!
Montse, doncs l'encertes de ple, més vida sobretot per això! Gràcies! :)
ResponEliminaGenial, porquet! Com m'agrada el que dius!
Pilar, pentagrama cromàtic-visual-vital, per ser més precisos! je, je je... :)
Assumpta, doncs no sé si desvarieges, però jo crec que tens raó. I que m'agrada que sigui així.
Gràcies, Noves Flors, jo també he vist el teu comentari allà. I em fas somriure molt amb la teva puntualització, encertadíssima!
Neo, ben retrobada nina, quan temps sense veure't! Estic contenta de tornar-te a llegir al Bar dels poetes i aquí també.
Joana, una opció boníssima, la teva de les moltes vides.