D'una fotografia i un poema de Neo poeta
Absent, la pluja
inundarà igualment els camins
i dibuixarà mons paral·lels.
Dansen les formes
desdibuixant-se.
Indiferent, l'altre món,
seguirà el seu camí
sense cap canvi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'ha encantat el dibuix. Xulíssim!
ResponEliminaM'ha agradat molt aquesta pluja de l'altre món... encara que amb la calor que fa, no em faria res que una mica vingués cap aquest per refrescar-nos una mica. ;-)
ResponEliminaI el dibuix, genial com sempre!
El camí de la vida és inexorable. Amb nosaltres o sense, continua.
ResponEliminaSimplement preciós. El dibuix i el poema... ;)
ResponEliminaestranya sensació d'una pluja absent
ResponEliminaHi ha dies que amb l'ambient de pluja ja n'hi ha prou per fer-nos sentir dins d'un altre món. Magnífic dibuix.
ResponEliminaQue maco t'ha quedat el dibuix amb aquesta escala de grisos!!!
ResponEliminaUn conjunt ben bonic!!!
B7s
La pluja ens fa canviar absolutament la nostra percepció del que veiem.
ResponEliminaAbsent? Doncs aquesta nit s'ha fet prevaldre.
Aquest dibuix m'agrada molt molt.
ResponEliminaca vegada fas uns dibuixos més artístics...!
ResponEliminaque plogui que plogui!
És bonica la pluja tot i que segons l'estat d'ànim en una persona pot crear un sentiment o altre. I m'agrada el dibuix, amb les seves tonalitats grisosses, com quan s'apropa una tempesta :)
ResponEliminaOmbres de pluja que han presagiat aiguats....fins i tot els teus dibuixos ara tenen poders màgics!
ResponEliminaDe vegades la pluja cau a dintre, de vegades plou a fora. Sí, i els camins es poden inundar igualment...
ResponEliminaPoema i dibuix, a l'uníson i preciosos.
Una abraçada!
Un món amb pluja i un sense, podem anar canviant, encara que sigui per assecar-nos les gotes...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Gràcies, porquet!
ResponEliminaMc, aquí al Vallès, avui fa una fresqueta meravellosa...
Noves flors, entendre això ja és tot un camí! :)
Gràcies Joanfer!
Jesús, a vegades, ja saps... sensacions estranyes, paraules estranyes.
Gràcies, Carme!
Gràcies, Joana! b7s
Rafel, quina sort quan arriba la pluja, oi?
Gràcies, Jordi!
Gràcies, Lolita!
Caterina, com que intentava dibuixar el terra mullat, jo diria que la tempesta ja ha passat! ;) Queden els efectes...
Elfree, a veure... fa dies que vaig programar aquest post al menys 6 o 7... poder màgics? tant de bo! Ja m'agradaria ser una mica bruixeta!
Una abraçada, Galionar!
Un petó, Roser!