dilluns, 4 de juliol de 2011

Un petit gran pastisser o galetes de melmelada


Tinc la sort  de tenir  els nens  molt  a prop  i els veig  sovint,  però  tinc  la  mala sort  que portem  els  horaris  del revés,  jo treballo quan ells  surten de la guarderia i  poques vegades  podem compartir  estones  llargues.


Un d'aquests  dies  que vaig  compartir  amb en Guillem,  vam fer  galetes.


En Guillem  s'interessa  per  tot  i s'apunta a un bombardeig.  Li agrada  fer  qualsevol cosa  que li proposo,  el cas  és  estar   ocupat  i distret.


Són molt senzilles  de  fer,  però  tenen  molt èxit  i tothom les  troba  boníssimes!


La  recepta,  si voleu,  la  trobareu  aquí.

32 comentaris:

  1. caram..no coneixia aquest blog... me l'apunto! :)

    ResponElimina
  2. I la recepta per fer una criatura tan repreciosa?

    ResponElimina
  3. Què gran i guapot que està el Guillem!
    Posar-se a la cuina amb els menuts, requereix paciència, però és tan agraït de veure com disfruten! I després se senten tan satisfets...
    Petonets pel pastisser i l'àvia dolça!

    ResponElimina
  4. Nyam, nyam.
    M'heu obert la gana.
    Ara torno.

    ResponElimina
  5. Que maco que està el Guillem! se'l veu tan concentrat en les galetes! quina gràcia!

    ResponElimina
  6. A qui es dedu assemblar aquest nen tan despert i obert a tot?
    Gràcies per la recepta!

    ResponElimina
  7. Ja m'agradaria a mi tenir algun aprenent de pastisser com aquest corrent per casa ...

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  8. caram!!!! ara hauré de tornar fer postres....bona pinta, les galetes

    ResponElimina
  9. Tens un nen molt eixerit i espavilat i una mica llaminer. Potser el Ferran Adrià del futur...
    Petons per a tu i pel nen,
    M. Roser

    ResponElimina
  10. Jo, com els altres: Que maco està en Guillem! I com deu fruir de tu, estimada Carme!.
    Les galetes tenen molt bon aspecte.

    ResponElimina
  11. Quina bona pinta! (les galetes i en Guillem!)

    ResponElimina
  12. Brutal la foto d'en Guillem amb el davantal! I la foto de la iaia perdent bava no la pose, o què?

    ResponElimina
  13. Quina delícia! Cuinar en companyia sempre és molt més agradable. M'apunto la recepta...

    ResponElimina
  14. D'on ha eixit aquest xiquet tan bonico?

    ResponElimina
  15. Quina bona pinta que fan aquestes galetes...

    ResponElimina
  16. Quina sort que té el Guillem! i ves ara m'has fet recordar que me'n vaig a sopar....

    ResponElimina
  17. Apaaaa, com pots presumir de iaia, amb un Guillem tan eixerit! És maquíssim, i les galetes fan una fila estupenda! Que tendre, la curosa embolicada amb el teu davantal perquè no s'embruti!
    Una gran abraçada!

    ResponElimina
  18. lolita és un blog que estem traslladant de mica en mica, però a les pàgines d'índex, les receptes que encara no estan traslladades, hi ha els enllaços que t'envien al blog antic o sigui que no està ple, però les receptes surten igualment.

    Clídice, aquesta recepta és secreta... :)

    Si, Fanal blau, sempre val la pena. Petonets per a tu també.

    Jordi, bon profit!

    Sí, està preciós, ell amb un tub petitó que du a la mà, anava fent els forats del mig de cada galeta.

    De res, Pilar! Un petó!

    Segur que t'agradaria, Pere, és un tresor i un regal, això!

    A veure si t'agraden, garbí!

    Moltíssimes gràcies, M Roser!

    Gràcies, Glòria, un petò!

    Je, je, je... porquet, només es poden menjar les galetes, el Guillem no, eh?

    No la poso, XeXu, perquè no la tinc! :) Em va caure a terra i es va mular tant que va quedar inservible!

    Petonet, Vida!

    Jp, és el meu nét! El meu nét gran. Què et sembla? N'hi ha un altre de més petitó, però encara no fa galetes.

    Prova-les, Maria, prova-les!

    Bon profit, Elfree!

    Una abraçada, Galionar i moltes gràcies pel teu comentari, també és molt tendre.

    ResponElimina
  19. estes iaies que vos penseu que teniu poc temps per a estar amb los néts... ja està bé, ja està bé, que si no a vegades vos exposeu a "explotació iaiïl". per a ells és una delícia poder estar amb vatros los ratets que podeu, carme. que preciós està el guillem :)

    ResponElimina
  20. Quins moments tan dolços :)
    Carme, he tornat a posar la pota a les Itineràncies poètiques...em sap greu :(

    ResponElimina
  21. Malauradament no tinc les habilitats d'en Guillem, però si un dia em convides a tastar les vostres galetes, us mostraré amb molt de gust les meves habilitats menjadores!

    ResponElimina
  22. Carmeeeeeeeeeeeeee!!!! Boicotejant la meva dieta?? :-D

    Ostres, quina pinta que tenen!! Ara mateix me'n menjaria una dotzena (com a mínim!)

    Gullem, que n'hi dones una dotzeneta) a la tieta Assumpta, guapíssim? ;-))

    ResponElimina
  23. És tard per esmorzar però jo també me'n menjaria unes quantes que fan molt bona pinta i, amb un cuiner així, segur que són boníssimes. :-))

    ResponElimina
  24. Enhorabona, Carme! M'han agradat en Guillem, les galetes i el blog...

    ResponElimina
  25. Quin post més dolç, Carme... El Guillem està molt graciós. Moníssim! i aquests dolcets segur que estan deliciosos! i jo que sóc tan llèpola, segur que m'agradarien!!!
    Però saps? el que més m'agrada és aquesta complicitat entre nét i àvia. Recordo que quan era petita, els dissabtes a la nit ajudava la mare a fer dolços per al dinar del diumenge i en tiinc un record molt bonic... Segur que el Guillem quan sigui gran ho explicarà a la seva gent amb un somriure als llavis...
    Petonets, guapa!

    ResponElimina
  26. iruna, t'he de donar la raó en tot, en que el Guillem està guapíssim :) i en que tampoc estaria bé l'explotació iaiïl. M'agrada quan t'inventes paraules.

    Joana, no t'amoïnis gens ni mica... si ens ho arregles de seguida!

    Ferran doncs també són importants les teves habilitats, ja ens les ensenyaràs algun dia! :)

    Montse, sí, oi?

    Assumpta, mira que si són virtuals no engreixen, segur que te les dóna, en Guillem. Una bona dotzeneta! :)

    Van tenir molt èxit, Mc! Celebràvem el 3 anys d'en Guillem i l'anyet del petit.

    Gràcies isabel!

    Guspira, a veure si ho podem repetir unes quantes vegades que en guardi el record. de moment en portem dues. un dia vam fer magdalenes i un altre aquestes galetes. Petonet, guapa!

    ResponElimina
  27. Apaaa!! magdalenes!!! (Proust, amic meu!)... ostres... quina gana que tinc... mmmmm

    Vaig a veure un vaset d'aigua... aissss

    Bona nit ;-))

    ResponElimina
  28. Aquests dies estic molt enfeinada i no he pogut passar pels blogs, o siga, que arribe una mica tard a aquest post preciós però no volia passar de llarg sense dir res. Per Guillem i per tu.

    ResponElimina
  29. De magdalenes ja no en queden, ni a tu ni a mi ens engreixaran gens ja :)

    Gràcies, Noves Flors, em fa molt il·lusió i em commou que la gent, com tu has fet, arribi i miri els posts que no ha vist, enrere... una abraçada molt grossa i moltíssimes gràcies!

    ResponElimina
  30. Un petit gran pastisser fent unes galetes delicioses!!!!

    A repetir-ho ben aviat!

    ResponElimina
  31. Caram, quina bona fila que fan!!
    Jo de petita vaig aprendre a fer pa, pa de pessic i alguna altra cosa, tant amb ma àvia com amb ma mare. Em penso que això d'embrutar-se les mans i empastifar una mica amb pasteta dolça ha d'agradar a totes les criatures! I que maco poder compartir moments així amb les personetes que estimes...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari