Tinc la sort de tenir els nens molt a prop i els veig sovint, però tinc la mala sort que portem els horaris del revés, jo treballo quan ells surten de la guarderia i poques vegades podem compartir estones llargues.Un d'aquests dies que vaig compartir amb en Guillem, vam fer galetes.
En Guillem s'interessa per tot i s'apunta a un bombardeig. Li agrada fer qualsevol cosa que li proposo, el cas és estar ocupat i distret.
Són molt senzilles de fer, però tenen molt èxit i tothom les troba boníssimes!La recepta, si voleu, la trobareu aquí.
caram..no coneixia aquest blog... me l'apunto! :)
ResponEliminaI la recepta per fer una criatura tan repreciosa?
ResponEliminaQuè gran i guapot que està el Guillem!
ResponEliminaPosar-se a la cuina amb els menuts, requereix paciència, però és tan agraït de veure com disfruten! I després se senten tan satisfets...
Petonets pel pastisser i l'àvia dolça!
Nyam, nyam.
ResponEliminaM'heu obert la gana.
Ara torno.
Que maco que està el Guillem! se'l veu tan concentrat en les galetes! quina gràcia!
ResponEliminaA qui es dedu assemblar aquest nen tan despert i obert a tot?
ResponEliminaGràcies per la recepta!
Ja m'agradaria a mi tenir algun aprenent de pastisser com aquest corrent per casa ...
ResponEliminaBon dia Carme.
caram!!!! ara hauré de tornar fer postres....bona pinta, les galetes
ResponEliminaTens un nen molt eixerit i espavilat i una mica llaminer. Potser el Ferran Adrià del futur...
ResponEliminaPetons per a tu i pel nen,
M. Roser
Jo, com els altres: Que maco està en Guillem! I com deu fruir de tu, estimada Carme!.
ResponEliminaLes galetes tenen molt bon aspecte.
Quina bona pinta! (les galetes i en Guillem!)
ResponEliminaBrutal la foto d'en Guillem amb el davantal! I la foto de la iaia perdent bava no la pose, o què?
ResponEliminaQuina delícia! Cuinar en companyia sempre és molt més agradable. M'apunto la recepta...
ResponEliminaD'on ha eixit aquest xiquet tan bonico?
ResponEliminaQuina bona pinta que fan aquestes galetes...
ResponEliminaQuina sort que té el Guillem! i ves ara m'has fet recordar que me'n vaig a sopar....
ResponEliminaApaaaa, com pots presumir de iaia, amb un Guillem tan eixerit! És maquíssim, i les galetes fan una fila estupenda! Que tendre, la curosa embolicada amb el teu davantal perquè no s'embruti!
ResponEliminaUna gran abraçada!
lolita és un blog que estem traslladant de mica en mica, però a les pàgines d'índex, les receptes que encara no estan traslladades, hi ha els enllaços que t'envien al blog antic o sigui que no està ple, però les receptes surten igualment.
ResponEliminaClídice, aquesta recepta és secreta... :)
Si, Fanal blau, sempre val la pena. Petonets per a tu també.
Jordi, bon profit!
Sí, està preciós, ell amb un tub petitó que du a la mà, anava fent els forats del mig de cada galeta.
De res, Pilar! Un petó!
Segur que t'agradaria, Pere, és un tresor i un regal, això!
A veure si t'agraden, garbí!
Moltíssimes gràcies, M Roser!
Gràcies, Glòria, un petò!
Je, je, je... porquet, només es poden menjar les galetes, el Guillem no, eh?
No la poso, XeXu, perquè no la tinc! :) Em va caure a terra i es va mular tant que va quedar inservible!
Petonet, Vida!
Jp, és el meu nét! El meu nét gran. Què et sembla? N'hi ha un altre de més petitó, però encara no fa galetes.
Prova-les, Maria, prova-les!
Bon profit, Elfree!
Una abraçada, Galionar i moltes gràcies pel teu comentari, també és molt tendre.
estes iaies que vos penseu que teniu poc temps per a estar amb los néts... ja està bé, ja està bé, que si no a vegades vos exposeu a "explotació iaiïl". per a ells és una delícia poder estar amb vatros los ratets que podeu, carme. que preciós està el guillem :)
ResponEliminaQuins moments tan dolços :)
ResponEliminaCarme, he tornat a posar la pota a les Itineràncies poètiques...em sap greu :(
Malauradament no tinc les habilitats d'en Guillem, però si un dia em convides a tastar les vostres galetes, us mostraré amb molt de gust les meves habilitats menjadores!
ResponEliminaNyam, Nyam és boníssim.
ResponEliminaCarmeeeeeeeeeeeeee!!!! Boicotejant la meva dieta?? :-D
ResponEliminaOstres, quina pinta que tenen!! Ara mateix me'n menjaria una dotzena (com a mínim!)
Gullem, que n'hi dones una dotzeneta) a la tieta Assumpta, guapíssim? ;-))
És tard per esmorzar però jo també me'n menjaria unes quantes que fan molt bona pinta i, amb un cuiner així, segur que són boníssimes. :-))
ResponEliminaEnhorabona, Carme! M'han agradat en Guillem, les galetes i el blog...
ResponEliminaQuin post més dolç, Carme... El Guillem està molt graciós. Moníssim! i aquests dolcets segur que estan deliciosos! i jo que sóc tan llèpola, segur que m'agradarien!!!
ResponEliminaPerò saps? el que més m'agrada és aquesta complicitat entre nét i àvia. Recordo que quan era petita, els dissabtes a la nit ajudava la mare a fer dolços per al dinar del diumenge i en tiinc un record molt bonic... Segur que el Guillem quan sigui gran ho explicarà a la seva gent amb un somriure als llavis...
Petonets, guapa!
iruna, t'he de donar la raó en tot, en que el Guillem està guapíssim :) i en que tampoc estaria bé l'explotació iaiïl. M'agrada quan t'inventes paraules.
ResponEliminaJoana, no t'amoïnis gens ni mica... si ens ho arregles de seguida!
Ferran doncs també són importants les teves habilitats, ja ens les ensenyaràs algun dia! :)
Montse, sí, oi?
Assumpta, mira que si són virtuals no engreixen, segur que te les dóna, en Guillem. Una bona dotzeneta! :)
Van tenir molt èxit, Mc! Celebràvem el 3 anys d'en Guillem i l'anyet del petit.
Gràcies isabel!
Guspira, a veure si ho podem repetir unes quantes vegades que en guardi el record. de moment en portem dues. un dia vam fer magdalenes i un altre aquestes galetes. Petonet, guapa!
Apaaa!! magdalenes!!! (Proust, amic meu!)... ostres... quina gana que tinc... mmmmm
ResponEliminaVaig a veure un vaset d'aigua... aissss
Bona nit ;-))
Aquests dies estic molt enfeinada i no he pogut passar pels blogs, o siga, que arribe una mica tard a aquest post preciós però no volia passar de llarg sense dir res. Per Guillem i per tu.
ResponEliminaDe magdalenes ja no en queden, ni a tu ni a mi ens engreixaran gens ja :)
ResponEliminaGràcies, Noves Flors, em fa molt il·lusió i em commou que la gent, com tu has fet, arribi i miri els posts que no ha vist, enrere... una abraçada molt grossa i moltíssimes gràcies!
Un petit gran pastisser fent unes galetes delicioses!!!!
ResponEliminaA repetir-ho ben aviat!
Caram, quina bona fila que fan!!
ResponEliminaJo de petita vaig aprendre a fer pa, pa de pessic i alguna altra cosa, tant amb ma àvia com amb ma mare. Em penso que això d'embrutar-se les mans i empastifar una mica amb pasteta dolça ha d'agradar a totes les criatures! I que maco poder compartir moments així amb les personetes que estimes...