així viatge sense camí,
així... així s'amaga
lentament el sol
entre l'ombra del jardí,
es perd la llum del vespre
i es fa fosca la nit.
I així... imagine murmuris,
et retrobe entre l'eco del silenci,
escolte bategar el vent,
i et porte... bosc endins.
Joana Navarro
(un poema de Besllum)
La natura, la seva vida, els seus colors i els seus cicles seran eternament inspiradors de poesia (i dibuixos!)
ResponEliminaSegur que la Joana està ben contenta amb la teva il-lustració.
ResponEliminaÉs un bosc ple de matisos.
Com sempre em meravella la teva energia, el teu art i la teva sensibilitat!
ResponEliminaun bosquet d'estiu, amb brisa i descans!
ResponEliminaEl capvespre sempre és màgic...
ResponEliminaentre el que passa i el què imagines,
bé de gust endinsar-te en aquest bosc ple de tonalitats verdes...
Petons,
M. Roser
Iep! Que bosc endins et pots trobar de tot: faules i unicorns, llops i caputxetes, princeses perdudes i prínceps destronats, casetes de xocolata i barrufets...
ResponEliminaNomés dir-te que ho fas molt bé.
ResponEliminaUna abraçada.
Fan un bon equip, el dibuix i el poema.
ResponEliminaAbraçades.
Un bon regal per a la Joana del bosc.
ResponEliminaBon nit Carme.
bellament il·lustrat!
ResponEliminaDoble regal.
ResponEliminaI surt el sol als meu blogs.
Bona composició!
ResponEliminaGràcies a tots i totes i una abraçada ben forta!
ResponElimina