D'una foto del blog Mans manyagues
Mà de morter,
pom de lilà
i un cop de mà.
La margarida
amorosida
amb mans manyagues
ja treu el cap.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Són maquíssims aquests morters tradicionals...
ResponEliminaBon cop de mà! :-)
A la mà de morter, al meu poble li diem: el boix. Un dibuix encisador.
ResponEliminaSalut i Terra
Ps, la paraula d'accés per publicar és: facker (serà per Aleixa?)
Volta i més volta,
ResponEliminalligant tots els ingredients,
creix l'esperança.
en necessitem un altre per fer l'all i oli sense haver de desmuntar aquesta preciositat.
ResponEliminaGràcies, carme, aquest acompanyament és una meravella!
ResponEliminaQuè bé has dibuixat i ens has descrit poèticament la imatge del blog de Mans manyagues, que per cert és tota una creació!!
ResponEliminaBon cap de setmana!!
Una abraçada.
M'ancanta! Deu ser l'encanteri que les margarides exerceixen a sobre meu.
ResponEliminaJo no havia vist mai un all i oli de lilàs ni una picada de margarides ... però el teu dibuix és una impressionant explosió de colors:)
ResponEliminaBon dia Carme.
M'agraden aquests dibuixos teus tan expressius i adients al poema, a les paraules. Perfecte acompanyament!
ResponEliminaAi quina bona mà de morter esmorteint la calor, amorosint el dissabte!
ResponEliminaUn morter que remena versos y colors!!!
ResponEliminaFANTÀSTIC!!!
I d'una cosa tan contundent com uns bons cops de mà de morter en pot sortir cosa tan fràgil i amorosa?
ResponEliminaAquest és un dels meus estris de cuina preferits.
ResponEliminaUn morter sempre suggereix alquímia.
ResponEliminaCada dia dibuixes més bé, Carme, o m'agraden més els teus dibuixos. Es podria confeccionar un centre floral de debò, amb un morter, després de veure el post.
ResponEliminaUna abraçada.
Un all i oli primavera! Quina oloretaaaa
ResponEliminaAmb llum del capvespre,
ResponEliminaamb la força de les mans,
que no ens fugin els somnis,
que la vida ja hi és
No sé per què els morters sempre m'han atret... M'agraden per decorar i per posar-hi flors. M'agrada molt el dibuix!
ResponEliminaGuapa! :)