diumenge, 18 de desembre del 2011

Baixen pel riu, els somnis


Baixen pel riu, els somnis  tan lentament que temen de desfer-se. Podria remar  riu amunt, per trobar-los o esperar  tranquil·lament que  arribin.   La barca hi és,  suggeridora  i les branques m'esbullen els cabells,  com si em donessin  pressa. Si miro l'aigua, m'adono que  conté tots  els colors  del món, que s'hi emmirallen.

17 comentaris:

  1. Recomanen perseguir els somnis, però si tens la certesa de que arribaran tard o d'hora, riu avall, pot ser un plaer esperar a que ens arribin.

    ResponElimina
  2. M'ha vingut al cap una gorja, amagada sota la barca varada, esperant que la pintis, matisada de verd.
    La llum del dibuix és blanquinosa, com acostuma a ser la de la fantasia.
    Trobo molt màgic aquest post, Carme...Diferent als altres. I no sé per què.

    ResponElimina
  3. Aquest teu riu de vida està ple de somnis i no cal anar a buscar-los, vénen sols i... també se'n van.
    Ja saps el que deia Calderón: La vida és somni i els somnis, somnis són!

    Bona nit Carme ... inventora de la poesia de colors:)

    ResponElimina
  4. Ja diuen que el riu es vida.....i u ens ho has recordat

    ResponElimina
  5. Res com estirar-se enmig del corrent per anar entomant amb els braços oberts tots els somnis que ens han d'arribar...

    ResponElimina
  6. Potser serà qúestió de prendre'ns el nostre temps i tot mirant l'aigua esperar que els somnis arribin

    ResponElimina
  7. Cal esperar el somnis, tots arriben al seu temps. Però a vegades és necessari pujar a la barca per cercar-los i així assegurar-se que no s’escapen. Tan important és saber esperar com anar a cercar.
    Uf, quin rotllo!!

    ResponElimina
  8. Els somnis són necessaris, molts cops pensem que els hem perdut. Aquesta barca escampa somnis d'esperança.

    ResponElimina
  9. O potser no cal remar riu amunt, ni esperar. Potser cal anar fent camí i amb una mica de sort, els somnis vindran a nosaltres i ens trobaran. Si cada persona és diferent, cada somni també ho ha de ser. Per tant, potser hi han somnis fets a mida per cada un de nosaltres.
    A mi també m'ha agradat molt, el text i la pintura.
    Patonets!

    ResponElimina
  10. M'agraden molt aquestes tonalitats que fas servir... les fulles, la barca, el riu... part d'una mateixa imatge de calma... deuen estar somiant, tranquils :-)

    ResponElimina
  11. Una barca riu avall i un riu que emmiralla la vida, imatges sovint inspiradores per a l'observador que sent la creació a dintre seu. Un post de somni. Petonets.

    ResponElimina
  12. L'aigua és un dels elements de la natura més encisadors: mos emmiralla, el seu moviment..., sigui riu, llac o mar. Preciós! I m'encantes aquests nou dibuixos que fas, Carme, de debò! Molt i molt bé :)

    ResponElimina
  13. Jo, per si de cas, remaria amb totes les meves forces. Si em diuen que allà hi tinc a l'abast els meus somnis no m'esperaria assegut a que arribessin. Prefereixo anar-los a cercar, ni que sigui amb esforç, que patir per si potser no venen.

    ResponElimina
  14. Aires orientals, Carme.
    Es posen bé, avui.

    ResponElimina
  15. Si la realitat que tenim a gola
    fos un inesperat somni
    qui sap si anés riu avall
    el deixariem fer camí
    per que no ens marturegi
    i ens lliurariem
    de veritats insondables.
    Si poguessim triar el somnis
    les pintures serien amables.
    El meu magí ja no em porta somnis
    dels que voldria,
    He acabat la cuota sembla ser,
    però somnieu vosaltres
    que encara sou innocents...
    ................... Anton.

    ResponElimina
  16. XeXu, la certesa potser no la tenim mai i el dubte sempre és tenir paciència o intervenir en les coses.

    Pilar m'alegra que el trobis diferent... intento canviar els meus escrits... m'he cansat una mica d'ells. Gràcies.

    Bona nit, Pere, molts gràcies i una abraçada.

    Encara més, Noves Flors!

    Garbí, és cert ho és!

    Quina idea Yáiza! Que maca!

    Mireia, si tenim prou paciència... és una bona opció.

    Quadern, allò més difícil és distingir quan cal fer una cosa i quan cal fer-ne una altra.

    Montse, no els podem perdre, no!

    Gerònima, tot són opcions i les teves m'agraden. Una abraçada, bonica!

    Assumpta, no sé si sembla aigua o més aviat no... però finalment em va semblar que no havia queda tan malament.

    Petonets, maijo! sentir la creació dins ... que bonic!

    Moltes gràcies, Caterina! Una abraçada, bonica!

    porquet, m'agrada la teva força i energia... si la necessito, l'empenteta et vindré a buscar! :)

    Gràcies, Jordi!

    Anton, sempre hem de somiar mentre podem... que prou que se'ns escapen els somnis sense adonar-nos-en. Hi ha èpoques que a mi també se m'escapen els somnis.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari