dissabte, 8 de juny de 2013

Roselles


Roselles  collides  a ca  la  Galionar


Vull collir  l'essència,  que no  és  l'olor  ni el pètal.  
L'essència  és  un traç  o potser  un  vers...
O  l'essència és  només  un sol  batec  de vida.

28 comentaris:

  1. Són tan delicades les roselles, i tan boniques. La seva fragilitat a mi em convida a tenir cura d'elles, encara que en les meves mans no crec que els anés millor la cosa... i a més segur que són més fortes del que sembla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no les cullo mai, a vegades les toco amb la punta dels dits...

      Elimina
  2. Les roselles, tan efímeres que són quan les culls, i tan fortes enmig del camp! i tan boniques...

    ResponElimina
  3. El dibuix és una bona manera de d'intentar captar l'èssència de les coses.

    ResponElimina
  4. En aquestes roselles pintades hi ha la seva essència i la teva, m'agraden molt.

    ResponElimina
  5. L'essència és el que ens arriba més endins i tu la saps captar perfectament en aquest dibuix. :-))

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. Sí, això volia dir, en cadascun dels batecs de vida...

      Elimina
  7. L'essència deu ser simple, oi? com les roselles precioses

    ResponElimina
    Respostes
    1. Simple... ara no t'ho sabria dir, segurament que sí... la que no sóc massa simple sóc jo, que sempre m'he considerat una mica complicada... Els complicats, potser no tenim facilitat per la simplicitat, per més que la busquem arreu.

      Elimina
  8. I l'essència de les roselles és tan volàtil, i tan boniques com són i embelleixen el paisatge..." i arreu del camp hi ha vermelde roselles"(Espriu)...
    Petonets d'una tarda molt assolellada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan veig aquests camps vermells de roselles me n'enamoro cada cop.

      petonassos nocturns...

      Elimina
  9. Potser l'essència de les roselles és la seva fragilitat.
    Jo quan les trobo no les cullo. Perquè només el moviment de tallar o trencar la tija les vulnera. Estenc el palmell de la ma obert cap amunt i llavors amb la tija entre dos dels meus dits la deixo descansar sobre la part del palmell on acaben aquests dits.
    Un segons, dos segons, tres segons...vuit, nou i deu.
    I ja tinc la seva essència.
    Avui busco l'essència de les roselles en el teu dibuix.
    I m'arriba.

    Altre cop preciós

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens descrius un gest preciós i delicat... jo tampoc les cullo mai i a vegades les toco fluixet amb la punta dels dits... Gràcies, Mònica!

      Elimina
  10. Què precioses les roselles!!... Com omple el quadre el fons que li has posat de color... La bella senzillesa del dibuix, augmenta molts graus d'elegància amb els colors :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Assumpta!!! Ja tornes a ser tu? :DDD

      Elimina
  11. Una vegada pintades,han agafat tota la seva essència!

    M'agrada.

    ResponElimina
  12. és el que nosaltres volem que sigui, encara que costi de vegades trobar el punt just

    ResponElimina
    Respostes
    1. Costa prou, de reconèixer i de fer que sigui el que nosaltres volem que sigui.

      Elimina
  13. Tan delicades com el teu poema, amb tota la seva essència.

    Més aferradetes, les endarrerides del cap de setmana. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em vaig aferrant a totes les aferradetes endarrerides, bonica!!! M'encanta recuperar-les.

      Elimina
  14. Dibuixes les paraules, amb gran delicadesa, amb tota la seva essència. M'agraden els teus moments

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Roser, benvinguda al meu blog!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari