divendres, 21 de juny de 2013

Bocins de realitat: el peu de l'alzina



Aixoplugada  en tu,  pinzell en mà, busco  arreu  les línies  i els  colors  que podrien servir-me per   omplir  els papers...

No sé com dibuixar  la llum  jugant  amb el sedàs  inquiet de les  teves branques.  La  miro i m'enamora,  però  no  arribo  a copsar-la,  em captiva  i em fuig, trapella.

I et  veig  la soca en  un cercle  de terra  petit  però  ple de vida,  creixen les heures  atrevides  pel teu tronc i  alguns  aglans  germinen  massa  prop.   Em quedo,  avui,  amb  el teu peu  amb  mitjó d'heures  i calçat de pedra.


28 comentaris:

  1. M'agrada molt com has resolt l'escorça del tronc.

    Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És en aquests casos, que m'agrada que la línia de tinta es dissolgui una mica amb l'aigua de l'aquarel·la. Aquí sí que ha fet l'efecte que jo volia. Altre cops em queda simplement brut.

      Gràcies, Jp!!! Bon dia i Bon cap de setmana!!!

      Elimina
  2. Poder captar la llum en una pintura ha de ser de les coses més difícils que hi ha, dóna vida a la imatge.

    ResponElimina
  3. Molt bones les imatges finals. La poesia podria ser l'heura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I el blog podria ser les pedres... :DDDD

      Elimina
  4. Hi ha tanta vida en aquest peu, oi?

    La llum és difícil de captar, a mi em passa quan faig una foto, mai és tota la que els ulls han vist.

    Molta llum per a tu!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llum sempre se'ns escapa, però tossudament (també) seguim buscant-la

      Molta per a tu també!!!

      Aferradetes.

      Elimina
  5. Jo com que estic negada per això de les arts plàstiques i no tan plàstiques, quan veig com sou capaços de dibuixar, pintar i escriure tot en un lot només puc tenir enveja i grossa!!! ;))

    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. :DDDD tot és posar-s'hi lluna... :DDDD Gràcies!!!

      Elimina
  6. és curiós
    la imatge amb què volia encapçalar el proper apunt
    s'assembla, en el fons,
    al teu dibuix
    sense cap, sense capçoll
    el vertigen
    o potser la por, no ho sé,
    jo també em posaré els mitjons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vertigen o por, a vegades van prou junts... te'n passo uns d'heura fresquets per l'estiu? :DDD

      Una abraçada, Jordi!

      Elimina
  7. Trobo preciosa la teva composició.
    Només començar a llegir he sentit que tota ella era d'una bellesa extraordinaria.

    Bona tarda plujosa de divendres, de fogueres preparades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bon cap de setmana, Mònica... i una abraçada immensa.

      Elimina
  8. El peu amb mitjó d'heures i calçat de pedra... No hi hauria manera més bella ni més exacta per a expressar-ho! Crec que el dibuix està molt ben resolt, almenys m'agrada molt.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse... una abraçada immensa també per a tu!!!

      Elimina
  9. Les alzines són molt nostres, és un arbre molt mediterrani, i fins i tot a l'estiu, t'hi pots arraulir sota la seva ombra...
    I a mi també m'grada molt aquesta soca-peu calçada d'heures i pedra...Per l'escorça, deu ser una alzina surerai és que abans de llegir el títol, pensava que era un pi !!!
    Petonets Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és surera, M Roser, però té una escorça realment gruixuda, encara que no sigui suro. ja saps que els meus dibuixos són força simples i potser no sabrien distingir entre una escorça de pi, una d'alzina i una d'alzina surera...

      Elimina
    2. De simples res, només que les alzines solen tenir l'escorça més llisa( i no és cap crítica)...

      Elimina
    3. Tens raó, és prou llisa, però clivellada, al menys en aquest cas...

      Elimina
  10. Una vida que sorgeix a recer d'una alzina. Molt ben trobat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva vida, també s'hi arrecera... gràcies!!!

      Elimina
  11. Doncs jo trobo el dibuix molt bonic. I si que has copsat la llum i tota la vida al voltant de l'alzina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades sota l'alzina hi pengem una hamaca i t'he de dir que l'espectacle de les branques fent de sedàs de llum és impressionant i impossible per a mi...

      Elimina
  12. El peu d'una alzina i una lliçò de vida, Ets una mestra! petonicos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse... abraçadetes, bonica!!!

      Elimina
  13. amb una bona base, creix millor
    oi?

    un bes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta alzina té una història... se li va colgar ben bé un parell de metres de tronc... tots els entesos van dir que es moriria i fa més de 30 anys que està fantàstica, creix, es fa gruixuda i fa els seus aglans que germinen al seu voltant com bojos... :)

      Petons

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari