dissabte, 29 de juny de 2013

Mactar Thiam Fall ens explica un conte

Una  foto  trobada  al blog:  SENEGAL, SALUT


Ens  explica  Mactar Thiam Fall,  a Singulars  un  conte  que li explicava la seva mare.  Si  em deixeu  us  l' explico  jo a vosaltres,  si el voleu  escoltar en directe,  escolteu  el Singulars a l'enllaç  que  us  he  deixat.

Al Senegal  hi havia  un poble  que  vivia  arrecerat  en una muntanya  molt  alta.  Tan alta,  tan alta  era la muntanya  que  no deixava  mai que  toqués  el sol  al poble.  Els  habitants d'aquell poble  eren baixets,  perquè  no tenien sol. Eren tots  tant  petits  que no es  distingia  qui  eren els  pares  i qui  eren els  fills.  

Mai  ningú  havia  gosat  pujar  a la muntanya,  perquè  hi havia  moltes  llegendes  que  a l'altre  costat  passaven coses  terribles.  Ningú  s'hi atrevia.  Un dia,  una  àvia  de 88  anys,  va dir  que se n'anava  cap a la muntanya.  Tothom  intentava  aturar-la.  Però  com vols anar  sola  cap a la muntanya?  Ets  gran,  ja no tens  forces,  et  moriràs...  però  ella  tossuda,  anava  preparant  el seu viatge  i  agafà el bastó  i  va  començar  a caminar.

Quan la van veure  decidida,  va sortir  tot el poble a  convèncer-la,    disposats  a no deixar-la  marxar.  Tothom  li preguntava:  què  vols  fer,  àvia?  Ella  va  contestar,  ara  que heu vingut  tots  aquí,  aprofitaré  per  parlar-vos  a tots:  vull  moure  la muntanya,  hem de moure  la muntanya perquè  ens  toqui  el sol.  Convençuts  que  l'àvia  s'havia  tornat  boja,  però  sense poder  evitar  de  seguir-la,  tot el poble  se'n  va  anar  a moure  la muntanya.    I  tot  junts  van aconseguir  fer  arribar la  llum del sol al   seu poble.  Van moure  la muntanya.

PD:  em sorprèn que  de cultures  tant  diferents  sorgeixin les  mateixes  metàfores,  sempre  hem sentit  a dir  que la fe  mou muntanyes...  tenim muntanyes  a moure...  potser  ens  falta la fe  en nosaltres mateixos.     Potser  en lloc  de polítics  necessitem una àvia  ben tossuda...  tossudament  alçada.    
Podria  ser  una  àvia metafòrica,  com l'ANC

28 comentaris:

  1. Tossudament alçats renaixerà la veu de tots aquells que han estimat la seva terra i es remouran totes les muntanyes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tossudament alçats, avui ens sentirem a prop i sentirem que som molts més del que ells voldrien...

      Elimina
  2. Ho vaig veure en directe! M'agrada quan algú explica una llegenda de la seva cultura... Ah, i què bé que parla català en Mactar!
    Els senegalesos tenen una facilitat prodigiosa per aprendre la nostra llengua. En Josep Lluís, a Càritas, als cursos de català per a immigrants sempre tenia en el primer lloc algun senegalès :-)

    Bé doncs! Tossuts!! A moure muntanyes!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va agradar molt, molt escoltar en Mactar!!!

      I ha captat, que la llengua per a nosaltres és molt important... i ara diu que se'n torna al Senegal!!!! :( més com ell en voldríem, aquí!!!

      A moure muntanyes!

      Elimina
  3. És impressionant avui escoltar certs representants polítics (representants del sense sentit)
    Però es tan forta la veu de tot un poble que no es podrà silenciar.
    Avui els que no escolten i no volen entendre ens hauran de sentir.
    Segur que la veu de tots ens farà moure i movent-nos també aquí podrem canviar el futur.

    Bona tarda per la llibertat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els acabo de sentir, Mònica, els acabo de sentir. Que li volen dir akelarre? Doncs akelarre! per a mi cap problema, potser si ens fem més bruixots i bruixes podrem moure millor la muntanya.

      L'únic plaer és veure que la ràbia se'ls menja.

      Bona tarda i bon vespre per la llibertat!!!! Abraçada immensa i lliure!

      Elimina
  4. m'afegeixo a empènyer per moure muntanyes, impressionant conte que ens agermana....no estem tant lluny espiritualment del Senegal....malauradament no hi seré en directe però encara que sigui per tv3 hi seré tossudament alçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Importa ser-hi, Elfree, no importa tant des d'on hi som... segur que ens sentirem a prop, igualment, des de casa. Tossudament alçades!!!

      Petonassos, bonica!

      Elimina
  5. Si de muntanyes se n'han mogut moltes, però a mitges, perquè després, sempre ha vingut algú i les ha tornades a deixar on estaven.

    ResponElimina
    Respostes

    1. :-( Ja tens raó, ja!!! Necessitarem moltes àvies, em sembla!

      Elimina
  6. Amunt plegats tossudament alçats mourem la muntanya.

    ResponElimina
  7. Un conte preciós amb una metàfora ben actual. Nosaltres també tenim una gran muntanya que ens tapa la llum de la llibertat i no ens deixa créixer com a poble...Potser ja és hora que tots plegats apartem la muntanya...com l'àvia del conte , que era molt sàvia!
    Doncs apa, tothom a fer força.
    Petonets , Carme.

    ResponElimina
  8. Em va encantar aquest conte quan vaig veure el vídeo que vas penjar al google + i em van encantar les coses que deia aquest home i com parla català!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un personatge que em va venir molt de gust de conèixer...

      Elimina
  9. Quan vaig acabar de sentir el conte de Mactar vaig pensar que aquí hi havia també molta gent fent força a l'altra banda de la muntanya perquè no es mogués. Com si pensessin que el sol - tan gran com és- no fos suficient per il·luminar tothom. Ens hi haurem d'esforçar i ser perseverants.

    ResponElimina
  10. Bé, el conte no m'ha agradat especialment, però ja és això, si volem aconseguir alguna cosa, el primer pas és aquest, voler-ho, però l'hem d'acompanyar amb fer alguna cosa per poder-la dur a terme. Voluntat, convenciment i acció. Així les metàfores passen a ser realitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan el vaig sentir per la seva veu, també n'esperava alguna cos a més d'aquest final, d'aquesta àvia... no em va agradar especialment molt, però en canvi després em va venir la necessitat d'escriure'l. Com si el volgués retenir que no fos que se m'escapés alguna cosa... Recordo el teu concepte que em va encantar que hi havia un llibre (recordo quin era, però, ara, no ve a tomb) que havia envellit malament en tu. Crec que aquest conte ha estat al revés. No el vull perdre. Voluntat, convenciment i acció, tu ho dius molt bé.

      Elimina
  11. el vaig sentir en veu d'ell i em va encantar per la història i per sentir-lo en català de la seva pròpia veu

    una salutació ben alçada !!
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan!!! Salut i abraçades!!!

      Elimina
  12. Hem de creure fermament en allò que volem, només així i amb esforç, podrem aconseguir-ho, com l'àvia tossuda...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades som molt tossits per les coses poc importants i poc tossuts per els que en són molt més... a veure si millorem...

      Elimina
  13. Desitjo que entre tots ajudem al Mactar a aconseguir el seu objectiu del projecte Verkami de promoció dels seus documentals.
    Us animo a fer aportacions econòmiques, nomès queden 4 dies, entre tots tenin que ajudar-lo. ees poden fer aportacions de 10€ en endavant

    http://www.verkami.com/projects/5295-repensar-europa-des-d-africa-bitim-reew

    ResponElimina
  14. Tot això està molt bé, però crec que també és important donar-li suport econòmic, ja que ha fet una defensa extraordinaria de la llengua catalana com del dret a decidir de Catalunya, de tots els catalans

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari