dimecres, 12 de juny de 2013

Color XL

D'una foto del Barbollaire - 


Canviaria els meu peus 
per flors de color violeta.  
Per deixar rastre de pètals 
en comptes de pesants petjades. 

34 comentaris:

  1. Molt d'enginy de bon matí!

    Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enginy? quin enginy? pregunto jo... de bon matí!

      Bon dia, Jp!!!

      Elimina
  2. M'agrada aturar-me a contemplar els detalls que a voltes se m'escapen.De sabates penjades, n'he vist moltes en els darrers temps Cap com aquesta. :-) M'encanta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també en veig de sabates penjades, i sempre em queda el dubte de si és un fet accidental o voluntari... aquesta no deixa dubte...

      Poeta dels objectes qui la va fer, poeta de les imatges qui la va captar...

      Elimina
  3. Cap com aquesta.
    Vaig a cordar-me les meves.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Corda, corda, Jordi, que si no cauràs!

      Elimina
  4. Respostes
    1. :) M'agrada l'expressió que proposes.

      Penso: i cada peu també!!! i com que en tenim dos i portem dues sabates... els mons se'ns multipliquen.

      Elimina
  5. M'hi apunto! Jo també vull trepitjar d'aquesta manera tan virtual!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va, Helena, posem-nos-hi, a veure si ens en sortim!!! :DDD

      Elimina
  6. No es posaren d'acord
    les sabates,
    clar una de dreta
    l'altra d'esquerra...
    Quan fugiren els peus
    de l'esclavatge
    hi deixaren la seva emprenta...
    Hi florien, aleshores,perfums
    de violeta en les dos..
    Comprengueren que s'havien d'avenir
    i com la violeta ser-ne humils...
    ......................... Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tan difícil posar-se d'acord, Oi? que fins i tot ho és per les sabates!!!

      :DDD Gràcies pel poema, Anton!

      Elimina
  7. Quin goig seria caminar per damunt, gairabé flotant, deixant un rastre lleu. Talment una levitació.

    ResponElimina
  8. quins bonics versos Carme... quanta delicadesa i subtilitat

    un paler, com sempre...
    abraçadetes !
    joan

    ResponElimina
  9. També m'apunto al canvi!!

    Aferradetes i bona tarda!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una més, ho aconseguirem entre tots...

      BOna nit, lluneta, bonica!!!

      Elimina
  10. JO tb vull aquest canvi de petjada!!!!

    ResponElimina
  11. Necessites els peus, no et caldrà fer el canvi.
    Deixa'm que madure la idea...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Necessito els peus... només que podrien ser més lleugers i jo també, en sentit literal i figurat. :DDDD

      Torna doncs... eh? M'interessen les teves idees.

      Elimina
  12. Tu deixes petja, Carme! I rastre de pètals.

    ResponElimina
  13. He anat a veure la foto i l'he trobada guapíssima, igual que l'aquarel·la...I el poema una petita delícia, anar caminant i deixar pètals de flors per tot el camí, tothom que hi passi, en lloc de pols, s'impregnarà de l'olor de les violetes...

    Petonets de bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha fotos que se'm fan irresistibles... :DDD

      Petonets, M Roser!!!

      Elimina
  14. i si et poses flors als peus??

    continuaràs dixant les teues petjades igualment, a vegades continuaràs pesant-te, però així podràs trobar el rastre dels pètals i conservarem los teus peus, que també deuen ser tan carinyets com tu.

    una abraçada, carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) que boniquet, això que dius, iruna... :) no cal que me'ls tregui els peus... seria suficient alleugerir-me tota jo... amb pètals o sense. Gràcies per les idees boniques i que fan somriure!

      Elimina
  15. Déu meu, Carme!
    Vaig tan de bòlit i penjat (més que de costum i mira que semblaria difícil!!) que no havia vista aquesta entrada!

    Carme, carinyo, gràcies un cop més per escollir una de les meves fotos per crear una meravella com són les teves paraules i la teva aquarel.la.

    Em commou que et fixis en les meves imatges i siguis capaç de construir bellesa.

    Gràcies, Carme. De tot cor
    Una bosseta de petonets dolcíssims i agraïts!

    :¬)********************

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) no passa res... ja saps que m'agraden les teves fotos i que em suggereixen a vegades paraules a vegades traços... a vegades tot, és així, sense més...

      Gràcies a tu, petonassos immensos, poeta.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari