diumenge, 16 de juny del 2013

Finestres de pedra (més versions)





 “Sempre he cregut que els indicis dels malentesos 
comencen amb un fet inesperat, 
una emoció que no se sap ubicar...”
Albert  Espinosa


No sé pas  d'on vaig  treure aquesta  frase,  no ho recordo,  però  la vaig  apuntar  així  tal qual,  sense  autor  ni res.   Gràcies  a  la Laura i   gràcies al   Mc,  ja  sé  l'autor!!!

Em va fer  pensar  que mentre  no sapiguem  on  ubicar  l'emoció  i  com   reconèixer-la  i  gestionar-la,  el malentès  no es  resoldrà. I  també  que  si cadascuna de les  persones  que  ha sofert  el malentès  l'ubica  en llocs  diferents, el malentès  tampoc  es  resoldrà.  Aleshores,  millor  canalitzar  les  energies  cap a un altre  costat.  L'energia  que dirigim  a carrerons  sense sortida  queda  estancada i  ens  dóna molt  malestar.

PD:  aquest  dibuix,  com el del post  anterior,   ja no existeix,  tampoc... només  virtualment...    potser  hi haurà  un segon intent,  dels  dos.

44 comentaris:

  1. Has de donar-los una altra oportunitat als dibuixos abans de trencar-los, potser només es tracte d'un malentés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan estan tan tancats al diàleg, no hi ha res a fer...

      Elimina
  2. De pedra m'ha deixat a mi, senyora Carme: una nova trencadissa? Jo aquest món cada cop l'entenc menos, no sé on anirem a parar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara, al menys li he estalviat l'espectacle dels trossos... no em digui que aquest dibuix també li agrada... no pot ser!!!

      Elimina
  3. I de vegades, com més vols aclarir-ho més petes i més t'enfonses.
    M'ha fet pensar molt aquest escrit, és complicat quan les emocions no van cap el mateix indret.

    Aferradetes de divendres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí senyora lluneta, així mateix... a mi també m'ha fet pensar molt, perquè tots en el fons tenim la creença que els mals entesos es resolen amb diàleg, però quan la raó és la que diu la citació, les emocions que no sabem ubicar ni compartir... no hi ha diàleg possible.

      Elimina
  4. A mi també em sona molt la frase. Pot ser que sigui de l'Albert Espinosa, del seu darrer llibre?

    ResponElimina
  5. Els indicis dels malentesos vénen donats per les males interpretacions, les paranoies, crec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que aquest és només una de les possibilitats, potser d'alguns tipus malsentesos. Puc assegurar-te que n'hi ha d'altres que no són així.

      Elimina
  6. Si hi ha un malentès és perquè les (almenys) dues parts no han entès on estava el problema, no? Doncs per desfer-lo només es pot parlar, tornar a intentar posar-se d'acord, perquè si cadascú es manté en el que ha entès és segur que no es resoldrà.

    Per cert, com canvia el dibuix, sense pintar no havia reconegut què era, amb color guanya molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Parlar és l'única solució que tenim... no n'hi ha d'altra, però no sempre arriba on hauria d'arribar... :)

      Elimina
  7. Ânims, segur que te'n surts! De les finestres i de desfer malentesos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veurem, ja veurem... les finestres es resisteixen... ;)

      Elimina
  8. He fet una mica de recerca i dono la raó a la Laura. Segons he vist, aquesta frase surt al llibre "Brúixoles que busquen somriures perduts" de l'Albert Espinosa. És una bona frase, és veritat però a mi m'ha agradat més aquesta altra: L'energia que dirigim a carrerons sense sortida queda estancada i ens pot donar molt malestar. Tens tota la raó i seriem molt més feliços si tots en fóssim ben conscients. :-)

    PS: Moltes gràcies, ja saps perquè.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades costa tant de decidir que estem en un carreró sense sortida... que ja hem perdut molta energia quan ens en adonem... però adonar-nos-en ja és un alliberament i girar cua i sortir del carreró.

      Gràcies a tu Mc, per restituir la frase al seu autor... :)

      Elimina
  9. Ben d'acord amb la frase de l'ator desconegut, que ha acabat sent l'Albert Espinosa. Els malentesos poden començar així, però quant a la seva resolució no hem d'oblidar allò de: "Dos no s'entenen si un no vol". Així doncs, no n'hi haurà prou amb la voluntat d'un de sol, per resoldre un hipotètic malentès. I potser sí que és més saludable no malgastar en va les energies...
    Una forta abraçada i bon cap de semana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, doncs jo estic ben d'acord amb tu... perfectament d'acord amb tu.

      Una forta abraçada i bon cap de setmana.

      Elimina
  10. A mi el dibuix a color m'agrada(va).
    Pel k fa als malentesos sóc molt cabuda i a vegades he malgastat energies i energies en intentar que entenguessin el que no entenien i tens tota la raó:genera malestar.
    Vaig practicant no encallar-me en impossibles, però no sempre me'n surto

    Bon cap de setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) a mi no gaire... a vegades l'efecte de la tinta que s'escorre amb l'aigua m'agrada, però en aquest cas, trobo que embruta.

      Jo també sóc cabuda, Mònica... molt!

      No encallar-nos en impossibles és una bona cosa... al final ho aconseguirem... fins i tot jo!!! :DDDD

      Bon cap de setmana

      Elimina
  11. No sempre podem resoldre els malentesos com tampoc podem evitar que una relació es trenqui. Penso que els pitjors moments són aquells en que ens esforcem a refer una relació quan en el fons sabem que no és possible.
    Els teus dibuixos que ja no són, no deixen de ser art efímer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol, és ben bé com ho dius... gràcies per això de l'art efímer...

      Elimina
  12. El que passa és que quan detectem un malentès, no estem tranquils, fins que n'hem tret l'entrellat...I penso que si es poden resoldre, sempre és positiu.

    Aquestes finestres de pedra, em recorden les de casa dels avis.

    Bon cap de setmana, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si es pot resoldre sempre és positiu... i crec que s'haurien de poder resoldre sempre, però si un no vol, no hi ha manera...

      Elimina
  13. Aquest també el vas trencar?... Noia, aviat tindrem una sèrie sencera d'obres destruïdes (NO LES TIRIS!!!) fetes a trossos segur que també tindran molt de valor quan siguis famosa ;-)))

    Podríem fer el joc de localitzar frases :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. I els que no us explico... :) i els llenço, i tant que els llenço! Aquests dos, com que un ja no m'havia quedat bé, vaig aprofitar el paper per l'altre costat i com que tampoc m'agradava massa els vaig estripar, però després vaig aprofitar els trossos, per un costat.

      Em sembla que seria un joc molt difícil, no?

      Elimina
  14. S'ha de tenir una actitud oberta i tolerant per poder desfer els malentesos, saber entendre perquè es va produir i que només és això: un malentès.
    En relació als dibuixos, penso com l'Assumpta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Deric!"

      No valien rés ni sencers ni trencats. :-)

      Elimina
  15. En primer lloc cal reconèixer que s'ha patit un malentès. Que no sempre ens adonem de que ho hagi estat!
    Després, si es vol resoldre, s'ha de parlar, es clar!
    Admiro la teva capacitat de llençar obra feta.
    Si jo pogués fer el mateix amb les meves fotografies, potser quedaria més satisfet del resultat. Per què quan les tornés a mirar veuria les millors... :o)
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prova-ho ;-) jo em quedo ben descansada quan els llenço.,. :-P

      Una abraçada

      Elimina
  16. Parlant la gent s'entén, i s'aclareixen els malentesos. No hi ha res pitjor que acumular mals "rotllos", ens fa mal. La meva avia en deia "tenir el pap ple". Convé buidar-lo i saber on ubicar les emocions.

    ResponElimina
  17. és clar hi ha malentesos que a sobre són inconscients .....tal com anem cada vegada costa més mirar cap endins i reconèixer-se....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has trobat la paraula, inconscients, ja és ben bé això. Molta inconsciència hi ha per aquest món! :DDDD

      Elimina
  18. Si no hi ha més remei que tancar una finestra, en silenci es tanca. Però sempre hem d'anar obrint noves finestres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs segurament que sí, quan no hi ha més remei no cal torturar-nos més. Però com se sap quan ja no hi ha més remei? A vegades sóc tant tossuda!!!

      Elimina
  19. Molt encertat el comentari de Rafel.
    De les pintures m'agrada la darrera versió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica millor que la trencada sí que ha quedat... gràcies, Noves Flors!!!

      Elimina
  20. doncs donar aquesta profunditat en les obertures no és tasca fàcil, trobo que està prou aconseguida, tant com per salvar la seva vida. Tu no aturis el projecte, endavant, que arribarà un moment en que t'agradarà i tot.

    ResponElimina
  21. Aaaaaaaagh!! Tinc un comentari pendent per fer aquí però he de marxaaaaaar... És que és llarg... CARMEEEEEE!! Guarda'm el post!! :-DD

    Fins al vespre!!

    Tornaré!!

    Abraçadesd!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te'l guardo, te'l guardo... no pateixis... m'encanten els comentaris llargs!!!! Fins ara!!! :DDDDD

      Elimina
    2. Ufff, menys mal que no "l'has tret" :-DDD

      Em fa una sensació molt estranya pensar que aquests dibuixos que aquí veiem, aquestes diferents versions, amb la base dibuixada i, després, pintada per damunt, en diversos intents, canviant colors, etc. ja no hi són... o sigui, que els has destruït!!
      Tot i així, jo ara els puc veure gràcies al teu blog... Això... no és una mica màgic? :-))

      Bé doncs, m'ha resultat espectacular veure tantes versions de quelcom tan "simple" com un parell de finestres. Tu has fet quadres, infinitament més complicats!! amb elements de la natura, arbres, muntanyes... barrejades amb construccions, cases, bancs, fonts... i ara, en canvi, és com si aquest parell de finestres s'haguessin tornat rebels i -malgrat que a tots ens anaven agradant- tu no t'hi senties satisfeta i els anaves trencant!! (això haurà de sortir en el teu llibre)

      Però el que més gràcia em feia remarcar en aquest comentari és que, de cop, em vaig trobar amb un paint... i que, en veure'l, em va tornar a agradar molt!... Jo sempre pensava que ara les teves aquarel·les (dibuixos pintura, etc.) havien superat al Paint... doncs, mira, et diré una cosa, en aquest parell de finestres, el Paint t'ha quedat ESPECTACULAR!!! ;-)))

      En tot cas, admiro aquesta capacitat teva de provar, de decidir-te d'intentar-ho... perquè vas endavant cada dia!! ;-))

      Elimina
    3. A vegades em sap greu tenir el Paint tan abandonat... :DDD m'ho passava bé, també amb ell.

      I com que aquestes finestres m'havien quedat fatal al primer intent (els dos primers són el mateix intent) vaig pensar, potser un paint m'ajudarà.

      I el segon intent en paper, el vaig fer en un paper més petitó. El primer era DINA4 i era massa, aquest últim és la meitat.

      I sí, provo i provo... què més podria fer si no vaig a cap curs que me n'ensenyin...

      Elimina
    4. Però no et rendeixes mai... i sempre vas a millor :-)))

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari