dissabte, 1 de juny del 2013

Mini dibuixos en B/N - 9 - llibreteta vermella

D'una foto de la Consol d'Hora blava

Campana perduda,
i porta  amagada.
Ens  queda  el silenci.

Viure  des  de fora
no trobar  l'entrada
i sentir  la distància.

No comptar les hores
ni mirar mai més enlaire.
Els peus a la terra.

20 comentaris:

  1. Molt bonica la teva interpretació de la imatge. El poema descriu un estat d'ànim on conviuen l'enyorança, la recerca contínua, la serenor del present... un silenci viscut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Consol, per llegir-lo tant i tant bé... m'agrada com ho dius, millores el poema moltíssim.

      Elimina
  2. Es fan rellegir aquests versos. Els peus a la terra, sí, però també cal mirar enlaire, crec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Evidentment que cal, si no mires enlaire no queda res, ni tant sols el poema, però és una sensació intensa... que necessitava sortir.

      Elimina
  3. Els peus a terra,
    començant la figura
    que presta avança
    canviant la manera
    l'estat i la forma...
    Allargarem braços
    donant alegria,
    estendren ma
    per donar ajut
    i ens veuran la cara
    nostre altar que resa
    petons i contacte...
    Esglèsia de pensa,
    acollint companys...
    Som molt petits
    per qui no ens mira...
    No veuen la font de idees,
    nostra catedral
    que aguarda peus a terra
    abans de caminar.
    ............. Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som molt petits
      per qui no ens mira...

      Quanta raó tens, som molt petits, gairebé sempre ...

      Gràcies pel teu poema, Anton.

      Elimina
  4. Aquesta petita llibreta vermella és un èxit!! Hehe em diràs que estic pirada, però em recorda al Museu Van Gogh, la part on hi ha les cartes que enviava a amics i, sobre tot, al seu germà on, a vegades, hi posava esbossos dels quadres que més tard volia fer :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) I té un munt de pàgines... però ara vaig fent pintures a les altres llibretes, per variar una mica. :))

      Apunts per a fet pintures... amb l'ermita de les Pinyeres ho vaig fer, primer dibuix després aquarel·la. :)) Pobre Vincent, quines comparacions li fa!!!! Si aixequés el cap, no et voldria més de fan, s'ofendria, dona!!!

      Elimina
    2. Què va!! Segur que serieu amics!! I tu el curaries... ja no es deprimiria més, i es sentiria valorat ;-))

      Elimina
    3. :)Podria ser que fóssim amics, em cau bé. :) he, he, he...

      Elimina
  5. sense campana perderen el sentit del temps, en no sentir les hores

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan estàs acostumat a les campanes es troben a faltar molt... fan companyia a més a més de marcar les hores...

      Elimina
  6. He llegit diverses vegades els teus versos. I cada cop que els llegia em deien alguna cosa nova.
    Però els tres del mig m'han colpit d'una manera especial i estic mirant de saber per què.

    Una abraçada immensa

    ResponElimina
    Respostes
    1. No serà perquè tu també, com jo, entraries sempre endins i al fons de cada cosa o de cada persona i moltes vegades no ens deixen? :)

      Una abraçada immensa també per a tu.

      Elimina
  7. Estic d'acord en no comptar les hores i tocar de peus a terra...Però jo vull seguir mirant enlaire i sí, el silenci sempre fa companyia.
    Petonets amb aires estiuencs, Carmeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El silenci només fa companyia a vegades, a vegades fa solitud.

      Petonets, M Roser.

      Elimina
  8. campanes que toquen
    entre el cel i la terra,
    rellotges sense hores

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Miquel, m'agraden molt els teus versos afegits... i les campanes que toquen, també m'agraden...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari