dimecres, 5 de juny de 2013

Mini dibuixos en B/N -12 - L'església de Gavarnie


L'església de Gavarnie

32 comentaris:

  1. Però si sembla que ja tens la llibreteta plena. Com et condeix la faena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En tinc una tercera part... uns 15-16 i encara em queden ben bé una trentena de fulls. :)

      Elimina
  2. He de confessar-li, estimada senyora Carme, que estic enamorat dels seus dibuixos, les seves aquarel·les i les seves lletres. Em fa venir ganes de posar-m'hi jo també, si no fos perquè sempre he estat maldestre per a això de les coloraines i ara, amb la tremolor de les mans que sembla que jugui al ping pong, ja no m'hi atreveixo. Felicitats per aquesta veta tan artística.

    Una pregunta per si mai m'hi animo: amb què dibuixa (tinta, retolador...)? No fa un esboç previ a llàpis? (Vaja, disculpi'm, això són dos preguntes)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, a mi també em pica la curiositat, sembla que ho dibuixis directament amb tinta i et queda bé a la primera!

      Elimina
    2. Estimat senyor Strike, amb molt de gust li contesto una, dues i les preguntes que facin falta...

      Dibuixo amb tinta, amb punta fina (tipus Pilot, però comprats a l'Abacus, de la seva marca) I no, mai no faig esboç a llapis.

      Algun cop dibuixo només a llapis, quan vull pintar i que no es noti tant la ratlla, però llavors ja no ho passo a tinta.

      Sílvia, si no em queda bé, el llenço... :) però m'acostuma a quedar més o menys bé... m'agraden les imperfeccions que dóna l'espontaneïtat i el traç ràpid.



      Elimina
  3. Jo directament t'ho dic: t'admiro i em facines. I alguna cosa més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mònica, bonica... quines coses em dius! :) Petonassos!

      Elimina
  4. El temple, l'arbre i l'ombra de l'arbre. Tot compta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot compta, fins i tot l'ombra inexistent...

      Elimina
    2. M'ho temia.
      Encara pitjor: l'ombra inexistent es burla dels incauts.

      Elimina
    3. Els incauts, sempre podem fer pinya i burlar-nos nosaltres també d'elles, de les ombres inexistents.

      Elimina
  5. Linia fina... i ... fantàstic!!
    Salutacions, bonica Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salutacions, Gemma, moltíssimes gràcies!

      Elimina
  6. En aquests dibuixos d'aquesta llibreta traçats amb la mínima expressió del paisatge, descobreixo un voler mostrar només la idea principal, sense res que pugui distreure de l'essència. Com si fossin les petites coses necessàries per ser un tot. El que ens arriba més endins i ens deixa tranquils, satisfets.

    Molt bona tarda!
    Aferradetes nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada quan parleu de l'essència de les meves coses, perquè per ami és molt important mantenir l'essència. Gràcies pels teus mots...

      Bona nit, nina, petonassos.

      Elimina
  7. Per mi les esglésies antigues, i les romàniques més, tenen una aureola que et transmet pau. Crec que són les pedres que s'han anat impregnant amb el temps de l'espiritualitat dels humans.
    El teu dibuix també transmet aquesta serenor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Consol... Tens raó amb les esglésies romàniques... a mi també em passa.

      Elimina
  8. tu els hi dius minidibuixos però jo els diria grans!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són petitons de mida 9 cm x 22 cm !!! :DDDDD

      Elimina
  9. Sembla una caseta de Pessebre, al mig de les muntanyes...Jo també tinc curiositat per saber que utilitzes per fer aquests bonics dibuixos.
    Petonets, Carmeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tipus punta fina ... M Roser. A l'Abacus n'hi ha de genials. Uns que no s'escorre la tinta al mullar-la amb l'aquarel·la i uns altres que fins i tot es poden esborrar, però aquests la línia queda més susu i més grisa... i no m'agrada tant.

      Elimina
    2. Moltes gràcies Carme, potser algun dia m'animaré, sobretot si es pot esborrar...

      Elimina
    3. Més suau, volia dir... ;) de res, bonica!

      A mi m'agraden més els negres normals que no es poden esborrar, però.

      Elimina
  10. amb tu les fàbriques de paper no han de patir per la crisis... :-) ben fet

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Quan dibuixava a Paint em sortia més barat, però si s'ha de col·laborar a sortir de la crisi, som-hi amb el paper...

      Elimina
  11. molt millor de paper...
    aixo es com el llibres

    sembla mentida com un traç tan simple i sense color et pot transportar a un paisatge
    felicitats noia

    ResponElimina
  12. Se'm fa molt simpàtic veure la llibreteta sencera amb el dibuix! ;-))

    Saps que hauries de fer alguna vegada? Dir-li al teu marit, que ja sabem que és molt bon fotògraf, que et faci una foto mentre estàs dibuixant o pintant... m'encantaria veure-la!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si ho fem, algun dia... ho intentaré... :)

      Elimina
  13. Dibuixos esquemàtics, austers. Es la llibreta mini...malista?
    ;D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser-ho... deu ser-ho, tota jo sóc bastant minimalista en alguns aspectes... ;D

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari