dimarts, 18 de juny del 2013

Xemeneies aparellades



Ens  mantenim  cadascú  al seu  lloc,  quiets  i   serens.  Sense  moure  ni un dit.  Sense un mot.  Ni ens  allunyem ni ens  apropem.  Els  ulls  mirant  en la mateixa  direcció,  però   veient  coses  tant  diferents  que ni sembla  que siguem al mateix  lloc. Quan  tu treus  fum,   jo   estic  tranquil·la; quan jo trec  fum,  el teu s'atura.   I  recordo aquell dia, quan tots  dos  vam  ajuntar  energies  per  a fer  un núvol  blanc  i tou.  Ens  va quedar molt bonic.

38 comentaris:

  1. Una bonica metàfora, Carme, que ens podríem aplicar tots a diferents nivells, amb amistats, amb germans i fins i tot amb la parella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) gràcies, guapa... a vegades tenim il·lusions de coincidència que ens condicionen la vida...

      Elimina
  2. I adoptaren un parallamps perquè no podien tenir fills en estar separats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I va ser una adopció frustrant, perquè mai van poder ensenyar-li a treure fum...

      Elimina
  3. El fum és molt immaterial, seria metàfora de l'amor. Molt ben trobada aquesta entrada!

    ResponElimina
  4. Costa ajuntar energies, les xemeneies haurien de repetir-ho

    ResponElimina
    Respostes
    1. A elles també els hi costa... crec que seguiran en l'intent.

      Elimina
  5. És veritat: de vegades va bé anar amb el pas canviat (antimilitarment parlant) perquè cadascú veu coses diferents. L'atzar, però, pot produir grans coincidències, que agraïm.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'atzar... l'atzar juga un paper important, però si no li agafem el relleu buscant coincidències, ell se'n cansa aviat. :)

      Elimina
  6. i en part és bo veure coses diferents mirant cap el mateix lloc, el que no és bo és la incomunicació... Molt interessant reflexió metaforitzada , carme !
    fins aviat, abraçadetes !
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que és bo! Sobretot si es volen compartir... abraçades, Joan!

      Elimina
  7. La unió fa la força, diuen. Treballar plegats sempre dóna els seus fruits.

    ResponElimina
  8. T'ha quedat un dibuix genial. De veritat, m'encanta. I quan he llegit el text, m'has deixat sense paraules.

    ResponElimina
  9. Xemeneies aparellades i ben coordinades: beneïda harmonia!

    ResponElimina
  10. tot el que s'aparella m'agrada....llàstima que no es puguin fer una abraçada........clar que després hauria de venir el paleta

    ResponElimina
    Respostes
    1. em sembla que són poc flexibles per abraçar-se... les fulletes d'ahir n'eren més.

      Elimina
  11. És difícil saber trobar el punt exacte i adient entre l'espai individual i, a la vegada, la coordinació amb altres espais pròxims.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Complicat... per això faig catàlegs de situacions... ;D

      Elimina
  12. Puc canviar de lloc?
    Puc apropar-me o allunyar-me?
    Puc canviar el que ara tinc?
    Puc explicar-te el que veig perquè puguis imaginar-t'ho?
    Vols explicar-me el que veus?
    O prefereixes no canviar res i quedar-nos amb el record del que vam tenir i ja no tenim.

    M'ha agradat molt. Com sempre,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, pots canviar de lloc i jo també.
      Pots apropar-te o allunyar-te i t'ho respectaré, encara que m'entristeixi, si ta'llunyes.
      Pots canviar sempre que vulguis de lloc...
      Si et plau, explica'm el que veus... m'encantaria...
      També t'explicaré el que veig i sé que m'escoltaràs...
      No, no prefereixo no canviar res... sempre canviem coses...

      A mi també m'han agradat les teves preguntes. Completen el post, fan una història o moltes històries reals o imaginades.

      Elimina
  13. Totes les situacions m'agraden...
    Veure coses diferents des del mateix lloc, per compartir al mateix moment o en un altre instant, compartir-les!.
    Treure fum(un ara, un suara) perquè l'un pugui serenar l'altre o engrescar-lo (animar) a fer coses.
    Ajuntar energies per fer coses en comú.
    ...totes juntes, al meu parer, seria lo ideal en qualsevol relació.

    Molt bona tarda!!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada la teva visió positiva.. molt! M'encanta com completeu el post de maneres ben diferents.

      Elimina
  14. Podem estar junts en silenci i hi estem bé.

    ResponElimina
  15. Vinc del bloc Hora Blava, i de nou veig xemeneies! D'altres tipus però. Salut, Carme.

    ResponElimina
  16. Estimada senyora Carme, resto perplex de veure com un dibuix tan simple agafa cos a l'aplicar-li el color. Sembla màgia, però de la bona. El text també està molt bé, tot i que aquestes xemeneies semblen una mica marietes, sense ànim d'ofendre a ningú, eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, senyor Strike, per això de la màgia... però no acabo d'entendre el seu comentari sobre les xemeneies, no m'ofenc pas, però no l'entenc, seria tan amable d'explicar-me'l... és que a vegades sóc tant innocent que no capto algunes coses.

      Elimina
  17. Potser no és veritat que mirin cap el mateix lloc, una pot mirar a llevant i l'altre a ponent, i que siguin iguales no vol pas dir que s'hagin de comportar de la mateixa manera...l'una pot treure fum perquè el foc està encès i l'altre no, perquè està apagat.
    A més depenent de la llenya, els fums seran de colors diferents i si un dia tenen la sort de treure'n del mateix color, aleshores si que seran com ànimes bessones...
    Petonets de bona nit, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que els seus ulls miren cap al mateix lloc, no els veus? :DDD

      A vegades ens sentim ànimes bessones d'algú... i altres vegades ens en sentim menys... però el moment de sentir-ho sempre és màgic!

      Elimina
  18. Per què a voltes, la distància ens fa sentir abandonats al mig del no res?

    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perquè som fràgils i molt poc a cosa, encara que siguem immensos i resistents al mateix temps... :)

      Abraçades immenses, bonica!!

      Elimina
  19. qui va dir que *nomes* eren dues xemineies i prou ?
    quin encant !!

    moltes gracies, Carme i a tots
    faig un enllaç a la meva foto si no et fa res

    petons a dojo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui et va dir una cosa així????

      Ara vaig i li estiro les orelles... :)

      petonassos, sargantaneta...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari