dimarts, 4 de juny del 2013

Citació i paisatge





"- Quan l'acció va  en una direcció, el pensament en una altra i el sentiment  en una de diferent, és inevitable  que ens fem trossets  per dintre - Va començar  en Takumi el matí següent."


Els cirerers  al desembre  d'Ariel A. Almada



27 comentaris:

  1. Sí, una bona trencadissa. El títol m'agrada, ja em diràs si em pot agradar.


    La suau aquarel•la fa guanya moltíssim al dibuix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El llibre és una petita història, és molt curtet, amb reflexions i ensenyaments d'un mestre de tir amb l'arc i fletxes. És molt senzilleta i no diu res de nou que jo no hagués llegit abans. Però diu coses de les que m'interessen entre psicològiques i filosòfiques. Està bé.

      Elimina
  2. Cal posar-se d'acord amb un mateix en tots els sentits, si no el desgavell intern és important.

    ResponElimina
  3. ...és inevitable que ens fem trossets per dintre, i també per fora, si estem a la cuina tallant amb un ganivet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la cuina hi estic cada dia un parell d'estones i ni de bon tros és tant perillós... com allò que diu la citació.

      Elimina
  4. Ja té raó ja...

    M'agrada veure els dibuixos pas a pas.

    ResponElimina
  5. Tenim èpoques de fer-nos trossets per dintre i d'altres de recomposició. I continuem camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la vida és així... sempre continuem el camí...

      Elimina
  6. El teu dibuix amb color em genera més coses. És interessant aprendre amb tu, com el color enriqueix les sensacions, sense menystenir en cap cas la bellesa, també, de l'absència de color.

    He mirat sempre de pensar i sentir i d'actuar en una mateixa direcció. No sé si sempre ho he aconseguit. Jo diria que no. Però he viscut de molt aprop aquesta divergencia de direccions i saps millor que ningú que és cert que destrueix per dins qui la viu i als que són aprop.

    A vegades però, amb molta feina i una bona brúixola pots almenys orientar-te en el cami

    Gràcies brúixola.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Gràcies caminant experta que saps utilitzar tant bé les brúixoles...

      Una abraçada, bonica!

      Elimina
  7. Alguna vegada m'he trencat en trossets molt petits, sort que sempre hi ha una persona que amb les seves paraules, les seves carícies, fins i tot només amb el seu record, vigila que no es perdi cap peça per recompondre'm de nou.

    Bona tarda, nina!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has tingut sort, doncs, a vegades, per més acompanyada que una estigui, ningú sap com recompondre els trossets... el record també compta, és cert.

      Gràcies per ser-hi, lluneta, bona nit, preciosa.

      Elimina
  8. Quan un bloc és tan petit només hi caben mitges cases, però mirat amb perspectiva poden entrar-hi ... muntanyes.

    Bona nit Carme :)
    (Parlo del bloc de dibuix, el teu altre bloc és molt gran.)

    ResponElimina
  9. Hi ha coses que no passen per l'enteniment. L'emoció és l'únic que ens hauria de guiar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La millor manera és l'acord de racionalitat i emocions... crec jo.

      Elimina
  10. Mare meva, quina trencadissa...L'acció per un cantó, el pensament per un altre i el sentiment, ves a saber cap on...Una frase ben encertada. Si és possible tornar-los a col·locar en la mateixa direcció, tot anirà bé.
    Aquest edifici em fa pensar en una estació de tren, no sé per què...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. tens raó, sembla una estació de tren, però no ho és. És un hotel de muntanya. Al cercle de Gavarnie.

      Elimina
  11. Moltes vegades acció, pensament i acció van en direccions diferents. No sempre és possible ser conseqüent. Som humans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha moments... complicats. M'agrada el teu comentari. És ben cert.

      Elimina
  12. I la qüestió és com podem enganxar tots aquests trossets per fer-ne un mosaic amb el qual estiguem a gust sense haver de renunciar a allò que és important.

    ResponElimina
  13. M'afegeixo al text de la Consol...tot i que crec que en la tria sempre hi ha un xic de renúncia.

    Una abraçada molt forta!

    ResponElimina
  14. Per anar bé, cal treballar perquè el pensament i els sentiments coincideixin. Un cop aconseguit, l'últim pas, el decisiu, el més complicat: passar a l'acció per arribar a la plenitud. Tot,si es possible, abans de fer-nos trossets per dintre.

    ResponElimina
  15. La part més difícil deu ser la d'aturar els sentiments quan són com cavall sense brida. Difícil, o tal vegada impossible.

    ResponElimina
  16. Ens aquests moments de la meva vida crec que estic recomposant molts bocinets que al llarg del temps s'havien anat escolant, ara l'acció, el pensament i el sentiment s'han encarrilat, i espero i desitjo que esdevinguin una unitat indivisible.
    Una abraçada, i entre avui i demà t'escriuré.
    Petons, estimada Carme!!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari