Cafè a Saint Bertrand de Comminges
Plou sobre el cobert de plàstic que protegeix les tauletes del bar. No plou pas per a ells. Són a cobert, físicament, sota la lleugera teulada i són a cobert també protegits en els seus mots. Malgrat el temps i la distància, segueix fluint el diàleg, enriquidor i comprensiu. Hi ha mots que acullen i gestos que curen. Han canviat amb els temps, ells i la seva relació, però res no importa. Encara es reconeixen l'essència. I es disposen a compartir de nou, bocins de vida.
Me l'han enviat de bon matí, una amiga. Emociona. El comparteixo.
Ve de gust anar-hi a fer un cafè... o a passar-hi la tarda sencera.
ResponEliminaDoncs sí, ve de gust... semblava tancat, però no n'estava.
EliminaUn portal que convida a passar, certament. Segur que a dins s'hi tenen mil i una conversa agradables.
ResponEliminaQue bé si sempre fossin així, les converses: agradables
EliminaQue bonic, Carme!
ResponEliminaGràcies, Jp!
EliminaEspectacular Carme,
ResponEliminaTot
Quin moment tan agradable, per ser-hi.
Quina bellesa en la descripció, amb tanta armonia.
Quines paraules tan ben trobades.
Quina frase tan preciosa: Hi ha mots que acullen i gestos que curen.
Quina sort pels que són a dins.
Espero que la meva essencia s'impregni de tu
M'agrada inventar moments agradables. No sabia si posar "mots que acullen i actituds que curen", perquè això és el que vull dir, exactament. les actituds són per ami molt importants, però la frase m'agrada més com ha quedat: gestos en un significat no literal.
ResponEliminaReclamo una reunió d'essències positives... per impregnar-nos els uns dels altres...
Molt bonic!
ResponEliminaQuan és la reunió? :)
:) quan vulguis... que no hi ets gaire... quedem?
Elimina"segueix fluint el diàleg, enriquidor i comprensiu", continua fluint la teva poesia.
ResponEliminaGràcies, Helena!
EliminaDe veritat, abans de llegir el text ja m'ha vingut al cap aquesta paraula: ACOLLIDOR.
ResponElimina;) m'agrada la coincidència!
EliminaDe vegades plou dins i fora; però quan la pluja només la sents, és quan t'adones de la bellesa de tot plegat, com el d'aquest vídeo, que emociona, i frapa els sentits. Jo ja el coneixia però fas bé en compartir-lo.
ResponEliminaSaps, que la Traviata, és la meva òpera preferida, perquè és la descarrilada!!!
Però com em quedo amb el "SEMPRE LIBERA" i en aquests moments "ADDIO AL PASSATO"!!!
Petonsssss i gràcies!!!
Petons, bonica, com tu dius al voltant de la pluja pot haver-hi també molt a bellesa...
EliminaUna història molt tendra en un ambient molt acollidor.
ResponEliminaAvui m'agraden moltíssim el dos, no em donis a triar. :)
Bona tarda!
Bessets
El primer ja no existeix... :) ja no pots triar, he, he, he... :)
EliminaBon vespre, lluneta... una abraçada.
Una passada el flashmob!!! I m'ha encantat, com a persona que li agrada pintar, veure el procès del teu dibuix, Carme. Una passada. Tenc la sort de tenir-ne un de teu amb un poema d'en Josep Manel! :D
ResponEliminaA mi també m'han agradat molt el vídeo!!! M'alegro que t'agradi, algun dia ens hauries d'ensenyar els teus dibuixos o pintures!!!
EliminaEl dibuix em suggereix protecció i benvinguda. Un racó que t'acull per convidar-te a entrar en una estança íntima. Les teves paraules són esperançadores.
ResponEliminaM'ha agradat el vídeo, sembla fet per aquest programa de "òpera amb texans" No sé per quins motius es va fer.
Jo tampoc ho sé, això del vídeo, però és maco.
EliminaUn post molt bonic, abelleix identificar-s'hi, i entrar al teu bar, florit, a prendre un café.
ResponEliminaM'alegro que t'agradi, entra, entra, el prendrem. :)
EliminaJo diria un raconet per passar-hi una tarda freda d'hivern, fent tertúlia al voltant d'una estufa, o jugant al tuti o a la botifarra...
ResponEliminaMolt bonic el vídeo a mi també m'ha recordat "l'òpera amb texans". Trobo que és una idea magnífica. Seria bonic anar als grans magatzems a escoltar música, enlloc de consumir coses materials.
Ara està de moda fer aquests "espectacles", quan menys t'ho esperes, te'n trobes algun.
Petonets.
Ha de ser maco trobar-te'n un així de sorpresa... :)
EliminaExplosió de colors al blog petit?
ResponEliminaQuin cafè més acollidor, convida a entrar-hi!
No, no és el blog petit, el blog petit és de paper prim, de dibuix. Aquest és DIN A 4 i de paper gruixut d'aquarel·la.
EliminaEntrem-hi?
Tant li fa el tempsmque faci, compartir és el millor que es pot fer
ResponEliminaÉs un dret i una obligació al mateix temps: compartim, doncs!!! :)
EliminaQuins dibuixos tan rebonics, Carme, aquestes flors porten bones vibracions...
ResponEliminaGràcies, guapa, m'alegro que t'agradin!!!
EliminaTambé he compartit l'emoció.
ResponEliminaGràcies!
Elimina