dijous, 6 de juny del 2013

Cafè a Saint Bertrand de Comminges



Cafè a Saint Bertrand de Comminges



Plou  sobre el  cobert  de plàstic  que  protegeix  les  tauletes  del bar.   No plou  pas  per  a ells.  Són a  cobert,  físicament,  sota la  lleugera teulada  i són a cobert  també  protegits en els  seus  mots.  Malgrat  el temps i la distància,  segueix  fluint  el diàleg,  enriquidor  i comprensiu.  Hi ha mots  que acullen i gestos que  curen.  Han canviat  amb els  temps,  ells  i la  seva  relació,  però  res  no importa.  Encara  es  reconeixen l'essència.  I  es  disposen a  compartir  de  nou,  bocins de vida.


Me  l'han enviat  de  bon matí,  una  amiga.  Emociona.  El comparteixo.

34 comentaris:

  1. Ve de gust anar-hi a fer un cafè... o a passar-hi la tarda sencera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, ve de gust... semblava tancat, però no n'estava.

      Elimina
  2. Un portal que convida a passar, certament. Segur que a dins s'hi tenen mil i una conversa agradables.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé si sempre fossin així, les converses: agradables

      Elimina
  3. Espectacular Carme,

    Tot
    Quin moment tan agradable, per ser-hi.
    Quina bellesa en la descripció, amb tanta armonia.
    Quines paraules tan ben trobades.
    Quina frase tan preciosa: Hi ha mots que acullen i gestos que curen.
    Quina sort pels que són a dins.

    Espero que la meva essencia s'impregni de tu

    ResponElimina
  4. M'agrada inventar moments agradables. No sabia si posar "mots que acullen i actituds que curen", perquè això és el que vull dir, exactament. les actituds són per ami molt importants, però la frase m'agrada més com ha quedat: gestos en un significat no literal.

    Reclamo una reunió d'essències positives... per impregnar-nos els uns dels altres...

    ResponElimina
  5. Molt bonic!
    Quan és la reunió? :)

    ResponElimina
  6. "segueix fluint el diàleg, enriquidor i comprensiu", continua fluint la teva poesia.

    ResponElimina
  7. De veritat, abans de llegir el text ja m'ha vingut al cap aquesta paraula: ACOLLIDOR.

    ResponElimina
  8. De vegades plou dins i fora; però quan la pluja només la sents, és quan t'adones de la bellesa de tot plegat, com el d'aquest vídeo, que emociona, i frapa els sentits. Jo ja el coneixia però fas bé en compartir-lo.
    Saps, que la Traviata, és la meva òpera preferida, perquè és la descarrilada!!!
    Però com em quedo amb el "SEMPRE LIBERA" i en aquests moments "ADDIO AL PASSATO"!!!
    Petonsssss i gràcies!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petons, bonica, com tu dius al voltant de la pluja pot haver-hi també molt a bellesa...

      Elimina
  9. Una història molt tendra en un ambient molt acollidor.

    Avui m'agraden moltíssim el dos, no em donis a triar. :)
    Bona tarda!
    Bessets

    ResponElimina
    Respostes
    1. El primer ja no existeix... :) ja no pots triar, he, he, he... :)

      Bon vespre, lluneta... una abraçada.

      Elimina
  10. Una passada el flashmob!!! I m'ha encantat, com a persona que li agrada pintar, veure el procès del teu dibuix, Carme. Una passada. Tenc la sort de tenir-ne un de teu amb un poema d'en Josep Manel! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'han agradat molt el vídeo!!! M'alegro que t'agradi, algun dia ens hauries d'ensenyar els teus dibuixos o pintures!!!

      Elimina
  11. El dibuix em suggereix protecció i benvinguda. Un racó que t'acull per convidar-te a entrar en una estança íntima. Les teves paraules són esperançadores.
    M'ha agradat el vídeo, sembla fet per aquest programa de "òpera amb texans" No sé per quins motius es va fer.

    ResponElimina
  12. Un post molt bonic, abelleix identificar-s'hi, i entrar al teu bar, florit, a prendre un café.

    ResponElimina
  13. Jo diria un raconet per passar-hi una tarda freda d'hivern, fent tertúlia al voltant d'una estufa, o jugant al tuti o a la botifarra...

    Molt bonic el vídeo a mi també m'ha recordat "l'òpera amb texans". Trobo que és una idea magnífica. Seria bonic anar als grans magatzems a escoltar música, enlloc de consumir coses materials.
    Ara està de moda fer aquests "espectacles", quan menys t'ho esperes, te'n trobes algun.
    Petonets.

    ResponElimina
  14. Explosió de colors al blog petit?
    Quin cafè més acollidor, convida a entrar-hi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no és el blog petit, el blog petit és de paper prim, de dibuix. Aquest és DIN A 4 i de paper gruixut d'aquarel·la.

      Entrem-hi?

      Elimina
  15. Tant li fa el tempsmque faci, compartir és el millor que es pot fer

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un dret i una obligació al mateix temps: compartim, doncs!!! :)

      Elimina
  16. Quins dibuixos tan rebonics, Carme, aquestes flors porten bones vibracions...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari