divendres, 7 de juny de 2013

Mini dibuixos en B/N -13 - Xemeneia

D'una foto  d'en Jordi Casanovas



Xemeneia, bufa  núvols
el teu fum  ja s'ha apagat.
T'emmiralles  amb nostàlgia
al núvol esfilagarsat.
I somies cada  dia
que  ets  tu qui l'ha bufat.
Carme.................................................
Tens histories amagades, 
Que podries explicar 
I que prendrien d'exemple 
 Xemeneies que vindran 
El teu consell seguirien 
I el fum aniria pujant
Mònica...............................................

Xemeneia que albires 
des d'un cim tan enlairat 
el que fem per les engires
 tots els del teu veïnat, 
no t'enamoris del cel 
i mira'ns sense recel.
Miquel................................................

No paris ximeneieta
no paris de treure fum

per cremar i deixar neta

la casa... Reviu la llum.
 Anton...............................................

Arran dels núvols
l'esvelta xemeneia.
L'arbre, sospira.

M Roser...........................................

Fàl · lica torre
punxa i trenca núvols
crema i... treu fum.

Pere...............................................

30 comentaris:

  1. Sort que tens també llibretes llargues.

    Bon dia!

    ResponElimina
  2. Aquestes xemeneies antigues són autèntics monuments, i el poema que li has dedicat és molt maco i ple de nostàlgia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) M'alegro que t'agradi, XeXu! :D és una mica juganer...

      Elimina
  3. Quantes coses es van acabant i quantes que comencen.
    Per les que s'acaben tenim el record per mantenir-les vives i presents i l'experiència que ens aporten.
    Com aquesta xemeneia tan trempada, a qui jo li diria:

    Tens histories amagades,
    Que podries explicar
    I que pendrien d'exemple
    Xemeneies que vindran
    El teu consell seguirien
    I el fum aniria pujant

    Potser he estat massa atrevida :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanten les respostes poètiques, Mònica!!!

      Et pujo ràpidament cap amunt, per compartir el mateix espai!!!

      Gràcies!!!

      Elimina
  4. Sempre m'han impressionat aquestes xemeneies que sembla que surtin de la terra!

    ResponElimina
  5. M'ha agradat aquesta personificació,
    la de la xemeneia com a productora de nostàlgies (cert!: ho és)
    i com a editora de somnis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades no sé d'on em surten les paraules...

      Elimina
    2. :) tens raó, habitualment em surten del cor, volia dir que no penso ni en personificacions ni res, cap idea prèvia, em surten i les engego sense mirar-m'hi gaire.

      Elimina
  6. Xemeneia que albires
    des d'un cim tan enlairat
    el que fem per les engires
    tots els del teu veïnat,
    no t'enamoris del cel
    i mira'ns sense recel.

    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. :-) Ja sabia que algú més s'hi enganxaria... :) Gràcies, Miquel!

      Elimina
  7. No paris ximeneieta
    no paris de treure fum
    per cremar i deixar neta
    la casa... Reviu la llum.
    .................. Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Anton, feia dies que no fèiem cap trenet de vagons compartits... :)

      Elimina
  8. Sembla que hi ha ganes de poesia… :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és bo, o al menys a mi m'ho sembla... ;)

      Elimina
  9. Arran dels núvols
    l'esbelta xemeneia.
    L'arbre, sospira.

    Qui pogués enfilar-se xemeneia amunt, a tocar el cel...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M Roser, per participar amb el teu poema... tocar el cel, són paraules amb molts significats, però en qualsevol d'ells, qui pogués tocar-lo!

      Elimina
    2. Has vist Carme, he fet un haiku, com va dir la Joana( la tècnica)...

      Elimina
  10. Aquestes xamaneies sempre han representat un símbol de poder, enlairant-se més que la resta. Apart de ser un símbol fal.l........... :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Ben cert... símbol de poder...
      Ei! mira, Joan, ja tens qui t'ha agafat el relleu ...

      Elimina
  11. Fàl · lica torre
    punxa i trenca núvols
    crema i... treu fum.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja hi ets, Pere... al post vull dir! Bon dia i bon cap de setmana, Pere. Gràcies per la teva aportació poètica.

      Elimina
  12. Que seria de nosaltres sense la veu dels poetes! Felicitats a tots i a tu Carme per inspirat aquest reguitzell de poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poesia i joc a la vegada... juguem i somriem, cada vers (no només cada poema)que em regalen és un nou somriure. Potser perquè les complicitats i la possibilitat de fer coses junts és allò que més m'agrada.

      Elimina
  13. Bon joc de paraules ha portat aquesta xemeneia i un plaer per a mi llegir-vos.

    Felicitats a tots!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari