Instant esperat.
Respirar-nos i ser.
Viure intensament
la inacabable set
de volar en els teus braços.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'agrada molt aquest "respirar-nos i ser"! Bon dia i bones abraçades :)
ResponEliminaQue maco és quan es pot viure així!!!
EliminaUn poema que respira la intensitat i el goig de l'amor. Felicitats.
ResponEliminaGràcies, Consol!
EliminaAix, que bonic és l'amor quan no passes del 50kg jijiji
ResponEliminaPetó de bon matí!!
No és el meu cas, noieta, però somiar no està prohibit i volar també es pot fer en sentit figurat... :DDD
EliminaPetó, preciosa!
A mi m'agrada això de volar en els teus braços.
ResponEliminaVolar i enfilar-se als núvols, perdre el món de vista... :) prou que m'agrada, també a mi!
EliminaDiuen que qui espera desespera, però és tan bonica aquesta espera quan saps que serà intensament amorosa i compartida.
ResponEliminaTres de tres, moltíssimes gràcies Carme!!
Bona setmana!
Més aferradetes intenses!! ;)
PS: En arribar a casa pujo el teu enllaç. :)
Bona setmana, preciosa i gràcies per acostar-me la inspiració...
EliminaMes aferradetes, més aferradetes.
Un bon trio d'abraçades i un bon trio de participacions per part teva. Felicitats!! :-))
ResponEliminaMoltes gràcies, Mc!
EliminaAbraçar i estimar.....tot és començar.
ResponEliminaTot és començar i ja no pots parar... :)
EliminaTota una declaració de principis. Preciós!!
ResponElimina:) Gràcies, rits!!!
EliminaOh, aquí es fan una aferradeta voladora i volejadora.
ResponEliminaSemblen molt feliços!
Sí, oi? m'agrada que siguin feliços...
EliminaEl dibuixet aquest és una cucada... potser és el més maco de tots tres... ara bé... s'ha de tenir en compta el que ja van dir els primers, eh? (hehehehe qüestions de pes!!) ;-)))
ResponEliminaDona, jo prou que vaig protestar per les qüestions de pes (a l'altre dibuix) però mira... si insisteix... he, he, he... volar sempre va bé!
EliminaQuina sensació més agradable...
ResponEliminarespirar-nos...
volar en els teus braços...
en fan venir ganes, oi? :)
:) doncs... sí! :D
EliminaUnes abraçades ben voladores, sembla que en uns braços molt desitjats...
ResponEliminaPetonets de bona nit, Carme.
:DDD
Elimina