Siluetes dibuixades.
L'ombra ens parla de la forma.
Sintetitzada i simplificada.
Homogènia.
La forma crida volum i colors.
Ens conformem a ser ombres...
Magrada més la precisió de les flors, per boniques que puguin ser les ombres. He trobat aquesta citació a ca la Núria de Miramelmsots. M'encanta la precisió mental... qui pogués atrapar-la tal com ell diu.
Passa número 37 de les "Cent passes d'una via d'humanitat" d'en Lluís M. Xirinacs:
"Procuro créixer en precisió mental, en ordre en els conceptes, en rigor dels temes o les paraules, en racionalitat i objectivitat imparcials. Vull que les meves definicions siguin correctes formalment, clares internament i distintes les unes de les altres. Cada concepte gaudeix de la seva pròpia identitat."
Ara ja m'explique per què t'has passat a aquesta tècnica, ahir vaig veure que tens totes les pastilletes de colors exhaurides.
ResponEliminaEi! que me'n vaig comprar algunes de recanvi per les vacances... :)
EliminaM'agraden moltíssim les ombres en art. I la forma per sobre del contingut. O sigui, que m'agrada molt el teu poema i la teva il·lustració.
ResponEliminaGràcies, Helena, a mi també m'agraden les ombres, en els dibuixos... sempre son suggeridores. A la vida prefereixo la precisió.
EliminaSovint les persones trien ser ombres, simplificar, defugir la complexitat. Resulta més fàcil.
ResponEliminaSer complexe és feixuc i resulta feixuc als altres.
Em quedo amb la flor encara que costi més i requereixi anar més enllà i encara que a vegades el color, la diversitat i la varietat molestin o exigeixin el que no estem disposats a afrontar.
No sabria dir-ho millor que tu. M'encanta la teva interpretació. Sempre em llegeixes tant bé, Mònica!!! Ser complex és feixuc i resulta feixuc als altres... i malgrat tot no volem deixar de ser-ho... com són!!! :DDDD
EliminaLes ombres no m'agraden, de vegades esdevenen fins i tot fantasmes mentals que impedeixien créixer. Prefereixo la imatge amb la força del color, i tot el que comporta la seva imatge real.
ResponEliminaUna abraçada!!!!
A vegades hi ha ombres atractives, si més no en les fotos i els dibuixos, a la vida potser no tant. :)
EliminaUna abraçada.
Uf, quina força estiuenca, quin roig, semblen una mica fàl·liques algunes formes de la flor. A mi m'agrada el conjunt de flors i ombres, es complementen.
ResponEliminaEs complementen, és cert... millor així, les formes fàl·liques no les vaig saber veure fins que no el vaig tenir penjat aquí, no són buscades conscientment. :DDD
EliminaA mi també m'agrada el conjunt, les ombres de vegades fan por :) Aquestes flors d'avui amb aquests colors tan vius sembla que cridin.
ResponEliminaBona tarda Carme!!
Gràcies, lluna!!! Si són molt cridaneres les farem callar.
EliminaBona tarda guapa!!!
A l'ombra de les ombres a la recerca de la llum...
ResponEliminaBona tarda, Carme!
M'encanta la teva frase!!! Una mica tots estem així!
EliminaBona nit, Jordi!
A mi també m'agrada més la llum que l'ombra, tot i que ara, a ple estiu, en vaig buscant una on aixoplugar-me.
ResponEliminaLes flors molt llampants i de formes peculiars la Novesflors té raó...
Sí, a ple estiu les ombres sempre són més ben valorades... I sí, sí, teniu raó pel que fa a les formes. :DDD
EliminaCrec que no podem ser una cosa sense l'altra, som llum i ombra.
ResponEliminaPer créixer en precisió mental, on van a parar els sentiments??
Molt bona tarda!
Uns bessets acolorits.
Lluneta, tens raó quan dius que no podem ser una cosa sense l'altra, som llum i ombra, però no podem conformar-nos en ser només ombra.
EliminaI saps? he intentat el màxim de precisió mental, sempre, precisament per explicar els sentiments. No hi sé veure cap contradicció.
Molt bona nit, dolceta!!! Una abraçada.
Ara actualment tots plegats cerquem les ombres.
ResponEliminaEm temo que sí... però no pas per convertir-nos en elles...
EliminaJo em nego a ser ombra! Vull viure com si fos el personatge principal! Plena de llum, forma i color :D
ResponEliminaDoncs, endavant amb la teva llum, la teva forma i el teu color de guspira lluminosa!!! :D
EliminaUnes flors precioses i que curiós, l'ombra sembla una fulla...A mi m'agrada més ser llum, però també m'encanta està a l'ombra ( i no només a l'estiu)...
ResponEliminaPetonets de llum.
Estar a l'ombra sovint està molt bé!!! :) Petonassos de clarobscurs i jocs d e llum.
EliminaCarme!!! Jo em pregunto una cosa...
ResponEliminaCom tens temps de fer tantes coses i tan boniques???
A mi les ombres m'agraden molt, hi jugo sovint...
:) Faig el que puc... noieta... va a dies, però ara no tinc gaires responsabilitats familiars... i el meu temps lliure el gasto tot així... he de tornar a caminar i a fer altes coses, s'ha dem repartir el temps millor.
EliminaGràcies, guapa!
Les ombres sempre ens acompanyen.
ResponEliminaLes ombres són suggeridores...m'agraden perquè pots deixar fluir la imaginació. El vermell triat és potent,estiuenc!, una flor plena de vida!.
ResponElimina