dilluns, 29 de juliol de 2013

Flors i ombres


Siluetes  dibuixades.
L'ombra ens parla de la forma.
Sintetitzada i simplificada.
Homogènia.
La  forma  crida volum i colors.
Ens  conformem a ser  ombres...


Magrada  més  la  precisió  de les  flors,  per  boniques  que  puguin  ser  les  ombres.  He  trobat  aquesta  citació  a ca  la Núria  de Miramelmsots.  M'encanta  la precisió  mental...  qui  pogués  atrapar-la  tal com ell diu.

Passa número 37 de les "Cent passes d'una via d'humanitat" d'en Lluís M. Xirinacs:

"Procuro créixer en precisió mental, en ordre en els conceptes, en rigor dels temes o les paraules, en racionalitat i objectivitat imparcials. Vull que les meves definicions siguin correctes formalment, clares internament i distintes les unes de les altres. Cada concepte gaudeix de la seva pròpia identitat."


28 comentaris:

  1. Ara ja m'explique per què t'has passat a aquesta tècnica, ahir vaig veure que tens totes les pastilletes de colors exhaurides.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei! que me'n vaig comprar algunes de recanvi per les vacances... :)

      Elimina
  2. M'agraden moltíssim les ombres en art. I la forma per sobre del contingut. O sigui, que m'agrada molt el teu poema i la teva il·lustració.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena, a mi també m'agraden les ombres, en els dibuixos... sempre son suggeridores. A la vida prefereixo la precisió.

      Elimina
  3. Sovint les persones trien ser ombres, simplificar, defugir la complexitat. Resulta més fàcil.
    Ser complexe és feixuc i resulta feixuc als altres.
    Em quedo amb la flor encara que costi més i requereixi anar més enllà i encara que a vegades el color, la diversitat i la varietat molestin o exigeixin el que no estem disposats a afrontar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sabria dir-ho millor que tu. M'encanta la teva interpretació. Sempre em llegeixes tant bé, Mònica!!! Ser complex és feixuc i resulta feixuc als altres... i malgrat tot no volem deixar de ser-ho... com són!!! :DDDD

      Elimina
  4. Les ombres no m'agraden, de vegades esdevenen fins i tot fantasmes mentals que impedeixien créixer. Prefereixo la imatge amb la força del color, i tot el que comporta la seva imatge real.
    Una abraçada!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades hi ha ombres atractives, si més no en les fotos i els dibuixos, a la vida potser no tant. :)

      Una abraçada.

      Elimina
  5. Uf, quina força estiuenca, quin roig, semblen una mica fàl·liques algunes formes de la flor. A mi m'agrada el conjunt de flors i ombres, es complementen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es complementen, és cert... millor així, les formes fàl·liques no les vaig saber veure fins que no el vaig tenir penjat aquí, no són buscades conscientment. :DDD

      Elimina
  6. A mi també m'agrada el conjunt, les ombres de vegades fan por :) Aquestes flors d'avui amb aquests colors tan vius sembla que cridin.

    Bona tarda Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, lluna!!! Si són molt cridaneres les farem callar.

      Bona tarda guapa!!!

      Elimina
  7. A l'ombra de les ombres a la recerca de la llum...

    Bona tarda, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta la teva frase!!! Una mica tots estem així!
      Bona nit, Jordi!

      Elimina
  8. A mi també m'agrada més la llum que l'ombra, tot i que ara, a ple estiu, en vaig buscant una on aixoplugar-me.
    Les flors molt llampants i de formes peculiars la Novesflors té raó...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a ple estiu les ombres sempre són més ben valorades... I sí, sí, teniu raó pel que fa a les formes. :DDD

      Elimina
  9. Crec que no podem ser una cosa sense l'altra, som llum i ombra.
    Per créixer en precisió mental, on van a parar els sentiments??

    Molt bona tarda!
    Uns bessets acolorits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluneta, tens raó quan dius que no podem ser una cosa sense l'altra, som llum i ombra, però no podem conformar-nos en ser només ombra.

      I saps? he intentat el màxim de precisió mental, sempre, precisament per explicar els sentiments. No hi sé veure cap contradicció.

      Molt bona nit, dolceta!!! Una abraçada.

      Elimina
  10. Ara actualment tots plegats cerquem les ombres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em temo que sí... però no pas per convertir-nos en elles...

      Elimina
  11. Jo em nego a ser ombra! Vull viure com si fos el personatge principal! Plena de llum, forma i color :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, endavant amb la teva llum, la teva forma i el teu color de guspira lluminosa!!! :D

      Elimina
  12. Unes flors precioses i que curiós, l'ombra sembla una fulla...A mi m'agrada més ser llum, però també m'encanta està a l'ombra ( i no només a l'estiu)...
    Petonets de llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estar a l'ombra sovint està molt bé!!! :) Petonassos de clarobscurs i jocs d e llum.

      Elimina
  13. Carme!!! Jo em pregunto una cosa...
    Com tens temps de fer tantes coses i tan boniques???
    A mi les ombres m'agraden molt, hi jugo sovint...

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Faig el que puc... noieta... va a dies, però ara no tinc gaires responsabilitats familiars... i el meu temps lliure el gasto tot així... he de tornar a caminar i a fer altes coses, s'ha dem repartir el temps millor.

      Gràcies, guapa!

      Elimina
  14. Les ombres són suggeridores...m'agraden perquè pots deixar fluir la imaginació. El vermell triat és potent,estiuenc!, una flor plena de vida!.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari