Un regalet de la sargantana... Moltíssimes gràcies pel teu temps. :)
Em prenc la calma del teu paisatge.
N'admiro l'ordre, en bec la llum.
I del teu temps, i del caprici dels mots
que fan la festa de les imatges clares
en faig xarop guaridor, mentre reprenc
el traç perdut, en una estiba de bales de palla.
...........................................................................................Carme
Bales de palla,
rosses com lingots d'or.
Endreçades com voldria ser
Privilegiades:
pintades i dibuixades.
Calma.
..............................................................................Assumpta
N'admiro l'ordre, en bec la llum.
I del teu temps, i del caprici dels mots
que fan la festa de les imatges clares
en faig xarop guaridor, mentre reprenc
el traç perdut, en una estiba de bales de palla.
...........................................................................................Carme
Bales de palla,
rosses com lingots d'or.
Endreçades com voldria ser
Privilegiades:
pintades i dibuixades.
Calma.
..............................................................................Assumpta
Quina calor!
ResponEliminaAquesta imatge convida a dormir a la palla. :)
A l'ombra, sobretot!!!
EliminaQue ben arregladeta la palla, donen ganes de botar-li foc. Si no fos per la calor que fa...
ResponEliminaQuines idees, Jp!!! Tu de nen devies ser una peça, no?
Eliminaeiiii..
Eliminaaquest noi que ni s'acosti per l'Emporda ehhhhhhhhh
jajajjaj...fa por !!
Ooooh! Quins records d'infantesa quan a ca mons padrins acumulaven les bales de palla. Recordo viure tot el procés, des del segat, al dallat, al passar els gira-sols per a fer-ne les fileres que després, amb l'embaladora, es feien aquestes bales de palla. Tot acabava amb el remolc i la seva recollida (a pes, i a ple estiu... una calorada i una suada horrorosa!) i cap al paller!
ResponElimina:) M'agraden aquests records...
Elimina"de les imatges clares/ en faig xarop guaridor", jo també!
ResponEliminaCada dia, Helena!!!
EliminaNo l'has pas perdut el traç! Vénen ganes d'enfilar-s'hi en aquesta bala gegant. Bon dia, Carme!!
ResponEliminaUna mica sí! Bona tarda, Sílvia!
EliminaM'encanta la foto i el dibuix, això ja és ple estiu...Però aquest és un paller modern, abans els feien a l'era i les garbes eren allargades. El paller tenien forma una mica cònica, travessat per un pal, coronat amb una olla de terrissa de cap per avall, perquè en ploure, l'aigua regalimés per les vores i no es podrís la palla de dins...
ResponEliminaPetonets estiuencs.
Jo els recordo molt bé aquells pallers d'abans, i la màquina de batre que venia i els vèiem crèixer, crèixer...
EliminaPetonets estiuencs.
ResponEliminaI jo robo temps al temps per tornar a llegir-me el poema i a mirar-me el dibuix que en reflecteix la traça...
Abraçades, des de El Far...
Gràcies, Jordi, abraçades també per a tu!
EliminaQuins records... quan érem petits ens fèiem un fart de jugar als pallers.
ResponEliminaEp no sigueu malpensats. Fèiem construccions igual que amb les fustetes, però "a lo grande". Després l'amo ens escridassava una mica i apa, a correr! hehe
Aquests records i aquests jocs són una delícia!
EliminaDarrerament vaig prenent la calma de tots els paisatges que apareixen als blogs. El mes de juliol ho demana.
ResponEliminaI tant que ho demana!!!
EliminaAquest xarop no entrarà amb recepte de la seguretat social? Seria bo de pendre
ResponEliminaSegur que no hi entra... massa complicat això de les imatges clares... :DD
EliminaBales de palla,
ResponEliminarosses com lingots d'or.
Endreçades com voldria ser
Privilegiades:
pintades i dibuixades.
Calma.
ostres..que maco
Eliminatens els cops amagats..
o delires de calor??
petons fresquets !
Deliro, totalment... deliro :-)
EliminaBona nit, maques!! ;-))
Ara te'l pujo al post... delires molt bé!!! Bona nit, a les dues!
Eliminafer-te un regal a tu..
ResponEliminaes rebren un de millor encara
gracies bonica
Allò que més m'agrada de la vida, allò que en podríem dir felicitat, és l'intercanvi, un anar i venir de pensaments, sensacions, idees, sentiments, que no s'aturin enlloc, que flueixin... regals també... que flueixin... que flueixin... bales i mussols i poemes i moments compartits. Gràcies, nina!!!
EliminaCom fer que una simple paret de palla esdevingui art? pregunteu la Carme!
ResponElimina