Nova versió de les Flors
Callen cada cop més les flors
I passen les estacions
i ja no cal esperar l'estiu: no hi ha cap fruit
Es desfullen ermes de contingut.
Els pètals guarden la bellesa
tancats entre els fulls d'un llibre.
Fràgil record d'un temps que se'ns acaba.
La vida sempre dorm entre pètals.
ResponEliminaÉs una bona manera de veure-ho, Jordi.
EliminaPerò sempre hi ha un bon moment o una bona ocasió per tornar a florir, malgrat que passin les estacions. :-) Oi?
ResponEliminaEspero que sí!!!
EliminaI sempre és nova.
ResponEliminaA vegades em sembla repetida... clar que potser m'ho miro malament, oi? Segur que tens raó: sempre és nova.
EliminaNo se't resisteix cap tècnica. Artistassa!
ResponEliminahe, he, he... només són proves, re-copiant dibuixos de Paint
EliminaEstem en un moviment constant, la roda de la vida.
ResponEliminaA vegades sembla repetida, però no para...
EliminaUna nova joguina? No se t'escapa una, eh!
ResponEliminaA veure què tal...
EliminaM'encanta aquest afany d'experimentar que tens. Que no se t'acabi mai!
ResponElimina:) Gràcies!
EliminaCaram, jo el trobo trist, aquest poema. "i ja no cal esperar l'estiu". Sempre cal esperar l'estiu!
ResponEliminaTens raó, és una mica trist... a vegades no m'agrada esperar gran cosa... ni tant sols l'estiu.
EliminaDE L'ESTIU EL QUE CAL ESPERAR ÉS QUE MARXIIIIIIIIII
EliminaI això és una aplicació pel mòbil, doncs?? Sí que en treus profit!!!
ResponEliminaParlant de joguines noves... ahir vaig anar a l'abacus a reaproveir-me de material d'estudi (els subratlladors es gasten massa ràpid, clarament!), però sempre que vaig allà sóc un perill amb potes. Quan vaig passar per davant les caixes d'aquarel·les... vaig tenir un moment de debilitat i me'n vaig endur una!! I un bloc de dibuix, ja de pas. Hehehehe! Vaig recordar que un cop vaig estar buscant per casa alguna caixa d'aquarel·les de quan era petita i no en vaig trobar cap... ja en torno a tenir! No sé si en faré res de bo, ja veurem. Però tot plegat em va fer pensar en la TEVA caixa d'aquarel·les! (Aquarel·les i Carme va molt lligat dins del meu cap). I que estaria molt bé que ens fessis un post-mostrari i ens ensenyessis el teu material de pintura, no?? Sempre m'ha encantat embadalir-me davant les caixes de colors o de pintures... totes aquelles gammes, ben endreçadetes... fa molta patxoca!!! Au doncs, ja consideraràs la meva petició! ;)
Ja he vist el teu post sobre bolis!!! :DDDD
EliminaLa meva capsa d'aquarel·les, doncs si vols sí... un dia us l'ensenyaré, però no et facis gaires il·lusions... En tinc una de molt petitona, i no té gaires colors i una de mitjaneta... que en té 12 o 14, ja la veureu. Per a mi ja en tinc prou.
Una vegada ens vas mostrar la teva capsa d'aquarel·les... Semblava d'una artista de veritat!! :-DD
EliminaPodríem quedar un dia totes tres a l'Abacus i amb la butxaca ben plena! (no patiu, jo no tinc un duro, però tinc el pressentiment que la fortuna s'apropa... llavors quedarem per buidar l'Abacus, eh?)
Ostres, no me'n recordo pas, Assumpta!!! Recordava haver-vos ensenyat la Moleskine gegant, pe`ro potser sortien les aquarel·les també.
EliminaEn tot cas us les tornaré a ensenyar, les dues, si una ja l'heu vist, veureu l'altra.
Els llibres com els herbaris
ResponEliminas'omplen de fulles i lletres
només són per llegir
si les enflaires ... són seques.
Bon dia Carme :)
Bona tarda, Pere!!! Gràcies pels teus versos...
EliminaSi un temps s'acaba en vindrà un de nou, l'hem d'anar construint.
ResponEliminaÉs ben bé així i cada dia el construïm una mica... poc a poc.
Eliminaqualsevol cosa que et posen entre mans en fas sortir coses maques....apa a gaudir doncs de la nova joguina
ResponEliminaPer ami és ben bé una joguina, perquè no el necessitava per a res... però me l'han regalat i miraré de treure-li profit.
EliminaEl dibuix lluminós, però el poema una mica trist...o m'ho ha semblat a mi.
ResponEliminaSí, una mica... els poemes a vegades, surten com surten...
EliminaPerò... "aplicació" de què?... Amb el mòbil diu la YÁIZA? Ostres, tu...
ResponEliminaAaaaaaaaaaaaaiiiiiii!!! merda! (perdó!) ara que hi penso!! que m'he quedat sense bateria al mòbil, l'he d'anar a endollar... (Ara m'hauré d'aixecar... els genolls... pupa)
No, no és de mòbil és de l'iPad... una joguinassa que no m'esperava per a res...
EliminaUaaaaaaaaau quin regal!! :-))
EliminaTenen molta força, aquestes flors! I no callen pas, tot desmentint-te.
ResponEliminaA vegades va prou bé que els gestos desmenteixin les paraules... com dues parts d'un mateix..
EliminaAquestes flors el poema no sé si són unes flors tristes o unes tristes flors...Espero que algun dia revifin!
ResponEliminaM'agraden aquestes flors, material nou, una nova tècnica? Algun dia hauries de fer un curset per artistes frustrades, com jo, he, he...
Petonets.
Sí, una nova joguina com em deien per aquí dalt. Jo no puc fer cursets de res... sóc aprenent total...
EliminaPetonassos.
Ufff ja em pensava que no ho trobaria ;-))
ResponEliminaaquí podem veure la capsa d'aquarel·les de la CARME... Jo sabia que l'havia vist!!
Quina memòria i quina paciència que tens!!!
EliminaA mi em va fer mandra buscar-ho!!!
Aquesta és la petita, té 12 colors, però la quantitat de pintura que hi cap és poqueta. L'altra, la gran no és que tingui gaires més colors, en té 14, però els compartiments són més grans i s'hi pot posar més quantitat de pintura. Un dia us fotografio tot el material... ara, per les vacances.
Hehehe la veritat és que em va costar trobar-ho, però jo sabia que l'havia vist!! :-)))
EliminaEts una crack, Assumpta, i ho dic ben seriosament: de memòria, d'intercanvis, de comunicació i de complicitats. Sempre, sempre, gràcies per ser-hi!
EliminaM'agrada tornar i trobar nous experiments!!
ResponEliminaEm sembla molt bé que busquem coses noves, reinventar-se al cap ia la fi :)
Pinta molt bé, tot i que el poema és tristó.
Aferradetes de dilluns!
Una mica trist el poema, ja saps lluneta, això va a dies i surten com surten...
EliminaAferradetes de diumenge...