dimecres, 24 de juliol de 2013

Pen & Ink: una nova aplicació (nova per a mi, clar!)

Nova  versió  de les  Flors


Callen  cada cop més les flors

I passen les  estacions 
i ja no cal esperar l'estiu: no hi ha cap fruit
Es  desfullen  ermes  de contingut.

Els pètals guarden la bellesa
tancats  entre els fulls  d'un llibre.
Fràgil  record  d'un temps  que  se'ns  acaba.

42 comentaris:

  1. Respostes
    1. És una bona manera de veure-ho, Jordi.

      Elimina
  2. Però sempre hi ha un bon moment o una bona ocasió per tornar a florir, malgrat que passin les estacions. :-) Oi?


    ResponElimina
  3. Respostes
    1. A vegades em sembla repetida... clar que potser m'ho miro malament, oi? Segur que tens raó: sempre és nova.

      Elimina
  4. No se't resisteix cap tècnica. Artistassa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... només són proves, re-copiant dibuixos de Paint

      Elimina
  5. Estem en un moviment constant, la roda de la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades sembla repetida, però no para...

      Elimina
  6. Una nova joguina? No se t'escapa una, eh!

    ResponElimina
  7. M'encanta aquest afany d'experimentar que tens. Que no se t'acabi mai!

    ResponElimina
  8. Caram, jo el trobo trist, aquest poema. "i ja no cal esperar l'estiu". Sempre cal esperar l'estiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, és una mica trist... a vegades no m'agrada esperar gran cosa... ni tant sols l'estiu.

      Elimina
    2. DE L'ESTIU EL QUE CAL ESPERAR ÉS QUE MARXIIIIIIIIII

      Elimina
  9. I això és una aplicació pel mòbil, doncs?? Sí que en treus profit!!!

    Parlant de joguines noves... ahir vaig anar a l'abacus a reaproveir-me de material d'estudi (els subratlladors es gasten massa ràpid, clarament!), però sempre que vaig allà sóc un perill amb potes. Quan vaig passar per davant les caixes d'aquarel·les... vaig tenir un moment de debilitat i me'n vaig endur una!! I un bloc de dibuix, ja de pas. Hehehehe! Vaig recordar que un cop vaig estar buscant per casa alguna caixa d'aquarel·les de quan era petita i no en vaig trobar cap... ja en torno a tenir! No sé si en faré res de bo, ja veurem. Però tot plegat em va fer pensar en la TEVA caixa d'aquarel·les! (Aquarel·les i Carme va molt lligat dins del meu cap). I que estaria molt bé que ens fessis un post-mostrari i ens ensenyessis el teu material de pintura, no?? Sempre m'ha encantat embadalir-me davant les caixes de colors o de pintures... totes aquelles gammes, ben endreçadetes... fa molta patxoca!!! Au doncs, ja consideraràs la meva petició! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja he vist el teu post sobre bolis!!! :DDDD

      La meva capsa d'aquarel·les, doncs si vols sí... un dia us l'ensenyaré, però no et facis gaires il·lusions... En tinc una de molt petitona, i no té gaires colors i una de mitjaneta... que en té 12 o 14, ja la veureu. Per a mi ja en tinc prou.

      Elimina
    2. Una vegada ens vas mostrar la teva capsa d'aquarel·les... Semblava d'una artista de veritat!! :-DD

      Podríem quedar un dia totes tres a l'Abacus i amb la butxaca ben plena! (no patiu, jo no tinc un duro, però tinc el pressentiment que la fortuna s'apropa... llavors quedarem per buidar l'Abacus, eh?)

      Elimina
    3. Ostres, no me'n recordo pas, Assumpta!!! Recordava haver-vos ensenyat la Moleskine gegant, pe`ro potser sortien les aquarel·les també.

      En tot cas us les tornaré a ensenyar, les dues, si una ja l'heu vist, veureu l'altra.

      Elimina
  10. Els llibres com els herbaris
    s'omplen de fulles i lletres
    només són per llegir
    si les enflaires ... són seques.

    Bon dia Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda, Pere!!! Gràcies pels teus versos...

      Elimina
  11. Si un temps s'acaba en vindrà un de nou, l'hem d'anar construint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben bé així i cada dia el construïm una mica... poc a poc.

      Elimina
  12. qualsevol cosa que et posen entre mans en fas sortir coses maques....apa a gaudir doncs de la nova joguina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per ami és ben bé una joguina, perquè no el necessitava per a res... però me l'han regalat i miraré de treure-li profit.

      Elimina
  13. El dibuix lluminós, però el poema una mica trist...o m'ho ha semblat a mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, una mica... els poemes a vegades, surten com surten...

      Elimina
  14. Però... "aplicació" de què?... Amb el mòbil diu la YÁIZA? Ostres, tu...

    Aaaaaaaaaaaaaiiiiiii!!! merda! (perdó!) ara que hi penso!! que m'he quedat sense bateria al mòbil, l'he d'anar a endollar... (Ara m'hauré d'aixecar... els genolls... pupa)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no és de mòbil és de l'iPad... una joguinassa que no m'esperava per a res...

      Elimina
  15. Tenen molta força, aquestes flors! I no callen pas, tot desmentint-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades va prou bé que els gestos desmenteixin les paraules... com dues parts d'un mateix..

      Elimina
  16. Aquestes flors el poema no sé si són unes flors tristes o unes tristes flors...Espero que algun dia revifin!
    M'agraden aquestes flors, material nou, una nova tècnica? Algun dia hauries de fer un curset per artistes frustrades, com jo, he, he...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, una nova joguina com em deien per aquí dalt. Jo no puc fer cursets de res... sóc aprenent total...

      Petonassos.

      Elimina
  17. Ufff ja em pensava que no ho trobaria ;-))

    aquí podem veure la capsa d'aquarel·les de la CARME... Jo sabia que l'havia vist!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina memòria i quina paciència que tens!!!
      A mi em va fer mandra buscar-ho!!!

      Aquesta és la petita, té 12 colors, però la quantitat de pintura que hi cap és poqueta. L'altra, la gran no és que tingui gaires més colors, en té 14, però els compartiments són més grans i s'hi pot posar més quantitat de pintura. Un dia us fotografio tot el material... ara, per les vacances.

      Elimina
    2. Hehehe la veritat és que em va costar trobar-ho, però jo sabia que l'havia vist!! :-)))

      Elimina
    3. Ets una crack, Assumpta, i ho dic ben seriosament: de memòria, d'intercanvis, de comunicació i de complicitats. Sempre, sempre, gràcies per ser-hi!

      Elimina
  18. M'agrada tornar i trobar nous experiments!!
    Em sembla molt bé que busquem coses noves, reinventar-se al cap ia la fi :)
    Pinta molt bé, tot i que el poema és tristó.

    Aferradetes de dilluns!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica trist el poema, ja saps lluneta, això va a dies i surten com surten...

      Aferradetes de diumenge...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari