.JPG)
Queden forats arreu
malgrat la gran porta
que protegeix.
Cal que corri l'aire,
potser s'hi guardava palla
o d'altres coses que jo no sé
i que necessitaven obertures.
Com jo, que m'acostaré de nou
al cel i a les muntanyes,
que corri l'aire al meu voltant.
Això! Això!, que corra l'aire.
ResponEliminaBon dia! Veig que ja tens pastilletes noves. Bé!!!
Ja les tinc!!!!!
EliminaAire net
Muntanya amunt
Respiro fons
Un cop de vent ens pot fer feliços.
ResponEliminaUn cop de vent
EliminaUn cop de calma
Esperit obert
Does feliços
Sempre va bé que s'aireigi, nous vents porten noves il·lusions.
ResponEliminaBon dia pel matí!!
Bon dia a la tarda!!!
EliminaEspero les noves il.lusions
Un bon plantejament, ara que és temps de vacances i sempre: escapar-nos per les nostres mateixes obertures i trobar aire nou, que ens renovi.
ResponEliminaA mi m'agrada trobar aire nou sota l'aigua del mar.
L'altre dia mentre bucejava per les aigües de la zona de Begur vaig pensar en tu. Era a una certa profunditat i el meu cos travessava petits bancs de peixos que moltes vegades no s'adonaven de la meva presència fins que eren ben bé davant meu. Hi erem ells i jo, i tu també hi eres en el meu pensament i desitjava que hi fossis per poder veure el paissatge tan preciós que veien els meus ulls fet d'aigua, roques, peixos, vida i una immensitat de silencis.
I gairebé vaig sentir que eres al meu costat i somreies.
Somric ara, com una privilegiada de poder-te acompanyar allà on mai no he estat i presumiblement mai jo estaré.
EliminaJo amb els peus a la terra i l' ànima voladora et somriure des de les muntanyes!
Una abraçada immensa
Sí, sí, acosta't a les muntanyes! Com jo faré en breu! ;)
ResponEliminaBones i excursionistes vacances, pprquet!!
Elimina
ResponEliminaConserven les cases els seus misteris i aquests ens interpel·len... El resultat: un bell poema reflexiu...
Respirem aire nou
EliminaGuardem misteris
Compartim pensaments
Gràcies, Jordi!!!
Potser hi havia animals, que també necessiten aire
ResponEliminaTambé podria ser!!'
EliminaQue fresquet s'hi deu estar amb aquestes escletxes per on corre l'aire ... :)
ResponEliminaCarme, m'apuntes a la Via poètica de setembre? No he pogut comentar a les itineràncies!
Gràcies wapa i bon estiu!
Joana!!
EliminaT'apuntem a la Via poètica i a la Blog-Via!!!
Quina ilu que vinguis!!!!
Et trobem a faltar!!! Que consti!!!
Bons aires i per segons qui bon vent.....
ResponEliminaLa pintura també és molt fresca! Les obertures són necessàries, m'agrada aquest corrent d'aire que t'acosta al cel i les muntanyes.
ResponEliminaDe vegades calen unes bones escletxes i deixar que corri l'aire, o podem ser nosaltres que busquem un canvi d'aires...Al cel, a les muntanyes, al mar, tan se val, si són bons aires!
ResponEliminaPetonets d'aire fresquet, Carme.
Que entri l'aire i si pot ser la llum!
ResponElimina