Col·lecció de moments: Moleskine gegant - 19 - L'aquarel·la de l'aquarel·la

dimarts, 2 de juliol del 2013

Moleskine gegant - 19 - L'aquarel·la de l'aquarel·la

D'una foto de Sebastià Martori - Afinitats subtils

Avui el sol s'amagava
darrere els núvols prims.
Somriures de capvespre
se li escapaven per les escletxes.

Vull ser com una barca
i escampar els meus colors.
Que em gronxi l'aigua
encalmada i que m'ormegi l'amor.
.......................................................................Carme

Barques, vells retorns.

Una posta "on my mind",
i sempre amb mi.
.....................................................................Jordi Dorca

El sol fa l'ullet
entre els núvols fins,
colorets de barca,
fins l'aigua somriu.
.........................................................................Noves Flors

El sol brilla amb força,
sortim a la plaça
amb el barret de palla
i un bri d'esperança.
.............................................................................Montse

Esclat de colors
les marineres barques
adormides al port.
..............................................................Glòria

PD: un post dedicat al Sr. Strike, agraint-li el seu suggeriment...

34 comentaris:

Judit2 de juliol del 2013, a les 9:17
Jo també sóc Moleskine!
Un poema bonic, una pintura preciosa...
ResponElimina
Respostes
mònica2 de juliol del 2013, a les 9:39
Jo voldria ser el teu pinzell perquè així, com la barca que vols ser tu, també escamparia colors.
Voldria ser el color impressionantment real d'aquest mar que has pintat.
Voldria ser la teva mirada que tot ho sap observar amb tanta i tanta precisió, convertint-ho en imatge i paraula.

O també voldria ser jo mateixa, ser qui sóc. Perquè sent qui sóc puc imaginar el teu pinzell, veure les teves barques, entendre la teva mirada i gaudir cada dia de la teva genialitat.

Bon dia bonica
ResponElimina
Respostes
Josep2 de juliol del 2013, a les 10:04
Aquarel·la a partir d'una foto? Poema després del quadre?
ResponElimina
Respostes
Consol2 de juliol del 2013, a les 10:17
La imatge i el poema m'han fet pensar en el balanceig suau d'un bressol. Un benestar plàcid. Una bona aquarel·la i un bon poema.
ResponElimina
Respostes
sa lluna2 de juliol del 2013, a les 11:27
Escampes colors i ens serenes amb la llum dels teus mots, gronxant-nos dolçament.

Molt bon dia, preciosa!
Bessets.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals2 de juliol del 2013, a les 12:12
Em recorda el "Jo només tinc un desig d'amor..." de Llach.
ResponElimina
Respostes
El porquet2 de juliol del 2013, a les 13:31
Avui m'agraden molt els colors escollits per l'aquarel·la
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca2 de juliol del 2013, a les 14:02
Barques, bells retorns.
Una posta "on my mind",
i sempre amb mi.
ResponElimina
Respostes
novesflors2 de juliol del 2013, a les 18:55
El sol fa l'ullet
entre els núvols fins,
colorets de barca,
fins l'aigua somriu.
ResponElimina
Respostes
M. Roser2 de juliol del 2013, a les 18:56
Una aquarel·la preciosa, res d'envejar a la foto...A mi m'han vingut a la memòria els versos d' en Segarra:

"Entre les barques quan passa l'amor,
no vol ni plors ni gemecs ni rialles,
l'amor que passa a la vora del mar
és un sospir que batega com l'aigua".

Petonets de capvespre, amb reflexes de mar.
ResponElimina
Respostes
montse2 de juliol del 2013, a les 22:09
El sol brilla amb força,
sortim a la plaça
amb el barret de palla
i un bri d'esperança.

ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog2 de juliol del 2013, a les 23:27
Esclat de colors
les marineres barques
dormides al port.
ResponElimina
Respostes
Assumpta3 de juliol del 2013, a les 0:00
Estic segura que en el mar de les teves aquarel·les jo, que no sé nadar, no m'ofegaria... Flotaria enmig dels colors ;-)
ResponElimina
Respostes
Guspira3 de juliol del 2013, a les 0:09
En veure l'aquarel·la m''han vingut al cap aquells versos de Maragall que diuen:
"Vigila, esperit, vigila
no perdis mai el teu nord
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port."
ResponElimina
Respostes
Dafne3 de juliol del 2013, a les 10:16
No vull la barca
si no ets el meu rem;
i pintes de colors la meva ànima!!!

Preciós, Carme!!!
Les barques que sovint perden el rumb, però que inesperadament, apareixen bons mariners i les retornen a terra ferma!!!!
ResponElimina
Respostes
Winston Strike4 de juliol del 2013, a les 23:21
Apreciada senyora Carme, veig que finalment es va decidir a seguir les meves recomanacions i, com no podia ser d'una altra manera, el resultat és esplèndid, i no és que ho digui jo, ho diuen molts dels seus seguidors adeptes. Un cop més se supera a sí mateixa amb folgança, així que haurem de buscar-li nous reptes en un futur no massa llunyà.

Felicitats, doncs, molts ànims i una abraçada.
ResponElimina
Respostes