dimarts, 2 de juliol de 2013

Moleskine gegant - 19 - L'aquarel·la de l'aquarel·la

 D'una foto de  Sebastià Martori - Afinitats subtils

Avui  el sol  s'amagava

darrere els núvols prims.
Somriures  de capvespre
se li escapaven per  les  escletxes.

Vull  ser  com una barca

i escampar  els meus colors.
Que  em gronxi  l'aigua
encalmada i  que m'ormegi l'amor.
.......................................................................Carme


Barques, vells retorns.
Una posta "on my mind", 
i sempre amb mi.

.....................................................................Jordi Dorca

El sol fa l'ullet
entre els núvols fins,
colorets de barca,
fins l'aigua somriu. 

.........................................................................Noves Flors

El sol brilla amb força,
sortim a la plaça
amb el barret de palla
i un bri d'esperança.
.............................................................................Montse


Esclat de colors
les marineres barques
adormides al port.

..............................................................Glòria




PD:  un post  dedicat  al Sr.  Strike,  agraint-li  el seu  suggeriment...  

34 comentaris:

  1. Jo també sóc Moleskine!
    Un poema bonic, una pintura preciosa...

    ResponElimina
  2. Jo voldria ser el teu pinzell perquè així, com la barca que vols ser tu, també escamparia colors.
    Voldria ser el color impressionantment real d'aquest mar que has pintat.
    Voldria ser la teva mirada que tot ho sap observar amb tanta i tanta precisió, convertint-ho en imatge i paraula.

    O també voldria ser jo mateixa, ser qui sóc. Perquè sent qui sóc puc imaginar el teu pinzell, veure les teves barques, entendre la teva mirada i gaudir cada dia de la teva genialitat.

    Bon dia bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Finalment, Mònica, ens quedem sent nosaltres mateixes, oi? La millor opció! :D Ni barca ni pinzell... finalment tot queda com una manera d'expressar tantes coses que duem a dins, com una manera d'expressar l'amor a la vida i a les persones.

      Gràcies per compartir intensament, Mònica!

      Elimina
  3. Aquarel·la a partir d'una foto? Poema després del quadre?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així mateix, Josep: aquarel·la a partir d'una foto i poema després del quadre i després de veure la posta de sol, discreta i bonica pel camí de casa. :)

      Elimina
    2. I després un post amb tot plegat. Així de simple, sense secrets.

      Elimina
  4. La imatge i el poema m'han fet pensar en el balanceig suau d'un bressol. Un benestar plàcid. Una bona aquarel·la i un bon poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Consol!!! Balancejant-nos en imatges i mots, com en un bressol també.

      Elimina
  5. Escampes colors i ens serenes amb la llum dels teus mots, gronxant-nos dolçament.

    Molt bon dia, preciosa!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies lluneta, bonica... que tinguis molt bon dia tu també!!! Petonassos!!!

      Elimina
  6. Em recorda el "Jo només tinc un desig d'amor..." de Llach.

    ResponElimina
  7. Avui m'agraden molt els colors escollits per l'aquarel·la

    ResponElimina
  8. Barques, bells retorns.
    Una posta "on my mind",
    i sempre amb mi.

    ResponElimina
  9. El sol fa l'ullet
    entre els núvols fins,
    colorets de barca,
    fins l'aigua somriu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Gràcies pels versos, Noves Flors... :)

      Elimina
  10. Una aquarel·la preciosa, res d'envejar a la foto...A mi m'han vingut a la memòria els versos d' en Segarra:

    "Entre les barques quan passa l'amor,
    no vol ni plors ni gemecs ni rialles,
    l'amor que passa a la vora del mar
    és un sospir que batega com l'aigua".

    Petonets de capvespre, amb reflexes de mar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M Roser!!! Són uns versos molt bonics, aquests. En Lluí Llach també els cantava...

      Elimina
  11. El sol brilla amb força,
    sortim a la plaça
    amb el barret de palla
    i un bri d'esperança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot un barret d'esperança necessitaria jo... :)

      Elimina
  12. Esclat de colors
    les marineres barques
    dormides al port.

    ResponElimina
  13. Estic segura que en el mar de les teves aquarel·les jo, que no sé nadar, no m'ofegaria... Flotaria enmig dels colors ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Clar!!! Com que és un mar de joguina!!! :)

      Elimina
    2. ´M'agrada la paraula "joguina" ;-)))

      Elimina
  14. En veure l'aquarel·la m''han vingut al cap aquells versos de Maragall que diuen:
    "Vigila, esperit, vigila
    no perdis mai el teu nord
    no et deixis dur a la tranquil·la
    aigua mansa de cap port."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres!!! Doncs potser que no ens hi deixem dur!!!

      Elimina
  15. No vull la barca
    si no ets el meu rem;
    i pintes de colors la meva ànima!!!

    Preciós, Carme!!!
    Les barques que sovint perden el rumb, però que inesperadament, apareixen bons mariners i les retornen a terra ferma!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort dels bons mariners!!! Clar que nosaltres mateixos podem ser també bons timoners de la nostra barca...

      Abraçades, dafne!!!

      Elimina
  16. Apreciada senyora Carme, veig que finalment es va decidir a seguir les meves recomanacions i, com no podia ser d'una altra manera, el resultat és esplèndid, i no és que ho digui jo, ho diuen molts dels seus seguidors adeptes. Un cop més se supera a sí mateixa amb folgança, així que haurem de buscar-li nous reptes en un futur no massa llunyà.

    Felicitats, doncs, molts ànims i una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari