Pessigolleig a la pell de les fulles, sense petjades.
Ales lleugeres que volen, sense tocar-me.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
No es toquen, però s'avenen molt.
ResponEliminaSembla que sí, oi? :) Avenir-se, ja és molt.
EliminaEstic d'acord amb el Jordi, i amb tu, perquè això és el que crec que diu el teu poema.
EliminaBen bé això, Helena, gràcies! :D
EliminaAquest dibuix ja és un petit poema visual, els versos són el seu aroma.
ResponEliminaMoltes gràcies, Consol!!!
EliminaQuè maco! Això ho has fet amb l'aplicació nova de la que ens parlaves?? Queda molt bé!
ResponEliminaSí! Encara no domini gaire i no he descobert ni una desena part de els seves possibilitats. Fa poquets dies que ho tinc.
EliminaLes papallones delicades, respectuoses però fràgils.
ResponEliminaFràgils, fràgils... :)
EliminaEl teu post em transmet delicadesa. I m'evoca la teva presència en la meva vida.
ResponEliminaEts com aquesta preciosa papallona i jo sóc les fulles.
M'arriba el teu vol i el lleugerissim aire que emeten les teves ales em du lliçons de vida.
La teva empremta, que hi és, és invisible als ulls i dorm en l'ànima.
Bon dia carme bonica. Avui és festa a girona
Sempre has estat genial fent metàfores... però a questa em toca de ben, ben a prop...
EliminaEspero que hagis passat un bon dia de festa a Girona.
Una abraçada immensa.
Deliciosa carícia.
ResponEliminapapallona esplèndida i subtil Carme....delicades i fràgils i fortes alhora
ResponEliminaGràcies, Elfree!
EliminaDe vegades toca més aquest pessigolleig, més del que sembla.
ResponEliminaM'agrada la joguina!! :)
Bessets
A vegades, sí!!!
EliminaPetonassos, nina!
Qui fos fulla!!
ResponEliminaBona tarda Noieta!!
O qui fos papallona... que es posa allà on vol!!!
EliminaBona nit, preciosa!
ResponEliminaFràgil la bellesa es manifesta...
Sempre. Sempre fràgil, però sempre es manifesta! Gràcies, Jordi!
Eliminatot és delicadesa, Carme , en aaquests dos versos i a la imatge que els acompanya
ResponEliminajoan
Gràcies, Joan!!!
EliminaQuina papallona, tan delicada, no toca la fulla per no deixar-hi cap petjada...És com estimar algú però de lluny, per no fer-li mal...
ResponEliminaAvui he anat a veure la Joana, està una mica toveta, però conserva la seva lucidesa...És un amor.
Petons de bona nit, Carme.
Ben bé així... de puntetes...:D
EliminaLa Joana Raspall... quin goig poder-la veure de prop, oi?
Petons, M Roser.
les papallones a la panxa també agraden.....aquell pessigolleig és únic.
ResponEliminaQuin goig, les papallones a la panxa!!!
EliminaMira que ara ja és negra nit, però quan he entrat al teu blog, s'ha fet de dia de cop i volta, amb la lluminositat d'aquesta flor...
ResponEliminaAra aniré a fer una capbussada en aquesta aigua tan transparent...Ui, està fresqueta, que bé!!!
Petonets de bona nit, Carme.
PD: He mirat la tècnica nova i noia, com te'ls gastes, que valen molts doblers( que diria Sa Lluna) aquests aparells
Ei! quest comentari li tocava a l'altre post!!!
EliminaSi que valen diners, sí, ja tens raó, però és que no l'he comprat jo...