dijous, 25 de juliol de 2013

Papallona


Pessigolleig  a la pell de les  fulles,  sense  petjades.
Ales lleugeres  que  volen, sense  tocar-me.

30 comentaris:

  1. Respostes
    1. Sembla que sí, oi? :) Avenir-se, ja és molt.

      Elimina
    2. Estic d'acord amb el Jordi, i amb tu, perquè això és el que crec que diu el teu poema.

      Elimina
    3. Ben bé això, Helena, gràcies! :D

      Elimina
  2. Aquest dibuix ja és un petit poema visual, els versos són el seu aroma.

    ResponElimina
  3. Què maco! Això ho has fet amb l'aplicació nova de la que ens parlaves?? Queda molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! Encara no domini gaire i no he descobert ni una desena part de els seves possibilitats. Fa poquets dies que ho tinc.

      Elimina
  4. Les papallones delicades, respectuoses però fràgils.

    ResponElimina
  5. El teu post em transmet delicadesa. I m'evoca la teva presència en la meva vida.
    Ets com aquesta preciosa papallona i jo sóc les fulles.
    M'arriba el teu vol i el lleugerissim aire que emeten les teves ales em du lliçons de vida.
    La teva empremta, que hi és, és invisible als ulls i dorm en l'ànima.
    Bon dia carme bonica. Avui és festa a girona

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre has estat genial fent metàfores... però a questa em toca de ben, ben a prop...

      Espero que hagis passat un bon dia de festa a Girona.

      Una abraçada immensa.

      Elimina
  6. papallona esplèndida i subtil Carme....delicades i fràgils i fortes alhora

    ResponElimina
  7. De vegades toca més aquest pessigolleig, més del que sembla.

    M'agrada la joguina!! :)
    Bessets

    ResponElimina
  8. Qui fos fulla!!

    Bona tarda Noieta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. O qui fos papallona... que es posa allà on vol!!!

      Bona nit, preciosa!

      Elimina

  9. Fràgil la bellesa es manifesta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre. Sempre fràgil, però sempre es manifesta! Gràcies, Jordi!

      Elimina
  10. tot és delicadesa, Carme , en aaquests dos versos i a la imatge que els acompanya

    joan

    ResponElimina
  11. Quina papallona, tan delicada, no toca la fulla per no deixar-hi cap petjada...És com estimar algú però de lluny, per no fer-li mal...

    Avui he anat a veure la Joana, està una mica toveta, però conserva la seva lucidesa...És un amor.

    Petons de bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé així... de puntetes...:D

      La Joana Raspall... quin goig poder-la veure de prop, oi?

      Petons, M Roser.

      Elimina
  12. les papallones a la panxa també agraden.....aquell pessigolleig és únic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin goig, les papallones a la panxa!!!

      Elimina
  13. Mira que ara ja és negra nit, però quan he entrat al teu blog, s'ha fet de dia de cop i volta, amb la lluminositat d'aquesta flor...
    Ara aniré a fer una capbussada en aquesta aigua tan transparent...Ui, està fresqueta, que bé!!!
    Petonets de bona nit, Carme.

    PD: He mirat la tècnica nova i noia, com te'ls gastes, que valen molts doblers( que diria Sa Lluna) aquests aparells

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei! quest comentari li tocava a l'altre post!!!

      Si que valen diners, sí, ja tens raó, però és que no l'he comprat jo...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari